"És com una pel·lícula de terror": el testimoni de la UNRWA des de dins de Gaza

Hi ha un ball de xifres respecte dels camions d'ajuda humanitària que han entrat a la Franja de Gaza durant el mes d'octubre. Segons l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina (UNRWA), han estat 37 de mitjana al dia; per la seva part, l'exèrcit israelià assegura que han estat 57.

En tot cas, qualsevol de les dues xifres queda molt lluny dels 600 camions que les agències humanitàries creuen necessaris per fer front a la situació d'emergència a Gaza, on 2,2 milions de palestins viuen en condicions límit.

L'estadística destaca perquè arriba en ple ultimàtum dels Estats Units. El 13 d'octubre, el secretari d'Estat, Antony Blinken, i el secretari de Defensa, Lloyd Austin, van enviar una carta en què avisaven que Israel hauria d'afrontar "les conseqüències" de no deixar entrar l'ajuda humanitària necessària a Gaza, que els Estats Units van calcular en 350 camions diaris. En la carta citaven una llei que permetria tallar l'aixeta de l'enviament armamentístic. 

Durant els últims dos dies de l'ultimàtum, Israel ha fet gestos per satisfer l'administració Biden, com ara reobrir el pas de Kissufim, al centre de la Franja, o ampliar les àrees humanitàries.

Les mesures d'última hora han convençut Blinken, que, de moment, mantindrà la mateixa assistència militar per als israelians que fins ara. Això sí, ha insistit que Israel "ha de continuar millorant".

Els gestos, doncs, han servit per resoldre l'ultimàtum, però són més que insuficients per a la població gaziana, que des de la UNRWA avisen que està "desesperada".

Un testimoni des de dins

Louise Wateridge és una de les responsables d'emergències de la UNRWA desplaçades a la Franja de Gaza, on els periodistes hi tenen prohibit l'accés. Ens atén des del camp de refugiats de Nuseirat, en una videotrucada d'uns vint minuts en què, de fons, comptabilitzem fins a quatre explosions. "Segurament us arriba el so dels bombardejos. Són constants, dia i nit", avisa. 

I això que Nuseirat es troba al centre de la Franja, a una quinzena de quilòmetres de la zona nord, on l'exèrcit israelià està duent a terme el setge més intens. Però és que, com explica la Louise, "no hi ha cap lloc de Gaza on estiguis fora de perill". Afegeix: "Ni tan sols a les escoles o els hospitals, edificis que se suposa que haurien d'estar protegits pel dret internacional. No només els han bombardejat; els han incendiat."

El panorama que descriu de la situació a Gaza és desolador:

"La gent s'està morint pels carrers i no hi ha ningú que els pugui ajudar. Els hospitals s'han quedat sense recursos: no tenen ni sang, ni medicines ni l'equipament necessari. És com una pel·lícula de terror." 

La UNRWA calcula que fins a 12.000 persones haurien de ser evacuades immediatament de la Franja per ser ateses en hospitals en condicions. "En depèn la seva vida, però de moment només hem pogut mobilitzar un centenar d'afectats", explica la Louise, que afegeix que el panorama futur serà encara pitjor si res canvia dràsticament.

Condicions infrahumanes

I és que més enllà dels ferits directament pels bombardejos, un altre dels principals factors que alimenten la xifra de morts a la Franja, 43.500 segons l'últim recompte del Ministeri de Sanitat a Gaza, són les malalties que es poden propagar per culpa de les condicions en què viuen els supervivents que s'han quedat sense casa. "Dormen a terra i ni tan sols es poden refugiar en tendes; s'han d'amagar sota cortines o peces prefabricades.

Durant l'estiu venien nens a les clíniques amb mossegades de rates, de serps, amb la pell en condicions terribles, amb erupcions a la cara i a altres parts del cos", lamenta la Louise. 

Durant l'estiu les altes temperatures convertien en inhabitables la majoria dels espais on s'acumulaven els refugiats gazians. L'arribada de l'hivern implica sortir del foc per caure a les brases:

"Estem molt atemorits per l'arribada de les pluges. Calculem que mig milió de persones estan en risc d'inundació. El nivell de les aigües residuals pujarà i afectarà tots els que dormen a terra. Inundarà els refugis, fets amb materials permeables, i la gent no tindrà un lloc on escapar."

Traves constants

La preocupació de la Louise es converteix en indignació quan es refereix als obstacles burocràtics que posa l'exèrcit israelià, i que impedeix a la UNRWA fer la seva feina: "Cada dia enviem sol·licituds, i quasi sempre les deneguen. Avui mateix, havíem d'anar al nord per netejar els espais on es concentren els refugiats, però no ens han deixat. Ni tan sols ens han donat un motiu. I no ens podem desplaçar sense la garantia d'un accés segur. Una vegada ja ens van disparar mentre descarregàvem paquets des d'un comboi."

La solució passa per les decisions governamentals. "Sap greu perquè les Nacions Unides ja han donat resposta a poblacions superiors a dos milions de persones en altres llocs. El terreny i la logística són manejables. És un tema purament polític", explica la Louise. 

Ara bé, si s'ha de prendre una decisió política, la Louise té clara quina ha de ser: "Quan parles amb la gent de Gaza, l'única cosa que volen és que la guerra s'aturi. Volen tornar a casa, tenir un sostre. Mentre segueixin caient bombes, tant fa el que diguin els polítics o la comunitat internacional."

La resposta de Blinken a l'ultimàtum allunya la possibilitat que els bombardejos s'aturin. Els Estats Units s'han donat per satisfets amb els gestos sobre la botzina del govern israelià, després que a Gaza s'hi hagi registrat l'entrada d'ajuda humanitària més baixa dels últims onze mesos.