Es commemora el tercer aniversari del nou Estatut, tot esperant la sentència del Tribunal Constitucional
El 9 d'agost del 2006 el llavors president de la Generalitat, Pasqual Maragall, escenificava l'entrada en vigor del text al poble més petit de Catalunya, Sant Jaume de Frontanyà. Tres anys després d'aquella fotografia, el desplegament s'ha anat fent efectiu amb un ritme desigual, tot i que durant els últims 12 mesos s'ha accelerat: s'ha tancat la carpeta del finançament, s'han acordat els traspassos de Rodalies Renfe i la Inspecció de Treball i s'han aprovat al Parlament 16 lleis provinents de l'Estatut. Però el recurs d'inconstitucionalitat del text presentat pel Partit Popular fa témer que tot aquest temps i esforços puguin haver estat en va.
El finançament tanca el procés de negociació estatutària
"Catalunya sap dir sí a una bona proposta, justa i estatutària. Aquest serà un bon acord". José Montilla feia aquesta declaració institucional el 12 de juliol per tancar la carpeta del finançament, un acord presentat pel tripartit i el govern espanyol com un èxit sense matisos. Vint-i-quatre hores després, el govern escenificava l'acord.
Mentrestant, el principal partit de l'oposició confirmava el seu rebuig. Artur Mas defensa que el nou finançament no compleix el que diu l'Estatut, i que el govern català l'ha acceptat perquè té "urgències econòmiques".
En qualsevol cas, el president del govern central, José Luis Rodríguez Zapatero, considera que l'arribada a aquest nou acord el que fa és reforçar l'autogovern de Catalunya i crea un punt d'inflexió en la relació dels dos governs a partir de l'acord.
Els traspassos de competències aconseguits
El 21 de juliol la Comissió Bilateral Estat-Generalitat segellava el traspàs més complicat que preveu l'Estatut. Joaquim Nadal, conseller de Política Territorial i Obres Públiques, es congratulava d'anunciar que a partir de l'1 de gener del 2010 les Rodalies de Renfe passarien a dependre de la Generalitat. La gestió de les infraestructures ferroviàries es fa amb l'objectiu de millorar el servei.
Aquest 2009 també s'ha acordat el traspàs d'Inspecció de Treball. Catalunya es converteix en la primera comunitat de l'Estat que assumeix aquesta competència.
Noves lleis arran del nou Estatut
Pel que fa a les lleis que despleguen l'Estatut, en els últims tres anys s'han aprovat 32 normes, entre les quals la més important de la legislatura: la llei d'educació de Catalunya. D'aquest 2009 són també la llei del Consell de Garanties Estatutàries, que ha de vetllar per la constitucionalitat de les normes, la llei de fosses o la llei de centres de culte.
"Catalunya sap dir sí a una bona proposta, justa i estatutària. Aquest serà un bon acord". José Montilla feia aquesta declaració institucional el 12 de juliol per tancar la carpeta del finançament, un acord presentat pel tripartit i el govern espanyol com un èxit sense matisos. Vint-i-quatre hores després, el govern escenificava l'acord.
Mentrestant, el principal partit de l'oposició confirmava el seu rebuig. Artur Mas defensa que el nou finançament no compleix el que diu l'Estatut, i que el govern català l'ha acceptat perquè té "urgències econòmiques".
En qualsevol cas, el president del govern central, José Luis Rodríguez Zapatero, considera que l'arribada a aquest nou acord el que fa és reforçar l'autogovern de Catalunya i crea un punt d'inflexió en la relació dels dos governs a partir de l'acord.
Els traspassos de competències aconseguits
El 21 de juliol la Comissió Bilateral Estat-Generalitat segellava el traspàs més complicat que preveu l'Estatut. Joaquim Nadal, conseller de Política Territorial i Obres Públiques, es congratulava d'anunciar que a partir de l'1 de gener del 2010 les Rodalies de Renfe passarien a dependre de la Generalitat. La gestió de les infraestructures ferroviàries es fa amb l'objectiu de millorar el servei.
Aquest 2009 també s'ha acordat el traspàs d'Inspecció de Treball. Catalunya es converteix en la primera comunitat de l'Estat que assumeix aquesta competència.
Noves lleis arran del nou Estatut
Pel que fa a les lleis que despleguen l'Estatut, en els últims tres anys s'han aprovat 32 normes, entre les quals la més important de la legislatura: la llei d'educació de Catalunya. D'aquest 2009 són també la llei del Consell de Garanties Estatutàries, que ha de vetllar per la constitucionalitat de les normes, la llei de fosses o la llei de centres de culte.
