Es condonarà el deute de les comunitats governades pel PP? El camí després de plantar Montero

"Podríem apostar el que vostès vulguin que les comunitats del Partit Popular subscriuran el conveni, perquè en realitat els beneficia".

Són paraules de la ministra d'Hisenda i vicepresidenta primera del govern espanyol, María Jesús Montero, just després que els consellers d'Economia del PP la deixessin plantada a la reunió que va servir per aprovar la condonació de deute autonòmic pactada entre el PSOE i ERC.

Amb el conseller gallec i la consellera madrilenya exercint de portaveus, els representants del PP es van aixecar de la taula en bloc i van sortir a criticar la mesura, seguint ordres d'Alberto Núñez Feijóo, que des del primer dia manté que la condonació de deute és un "pagament" als independentistes perquè Sánchez segueixi al capdavant de La Moncloa.

Quedar-se pràcticament sola a la taula --només es van quedar Castella-la Manxa, Catalunya i Astúries-- no va agradar gens a la ministra, que tanmateix es va mostrar convençuda que les comunitats del PP acabaran acceptant el tracte, malgrat que alguna com les Balears ja hagi anunciat que hi renunciarà.

Aquest dijous, la resposta del PP ha anat a càrrec, entre d'altres, d'Alfonso Fernández Mañueco, president de Castella i Lleó, que ha anunciat un recurs davant el Constitucional, una idea que també ha suggerit el govern de la Comunitat de Madrid.

Mañueco ha anunciat que si prospera la proposta la portaran davant del TC perquè "és una llei que atempta contra la igualtat dels espanyols".
 

60.000 milions en comunitats del PP

Malgrat l'oposició del PP, la proposta ja ha passat el tràmit del Consell de Política Fiscal --on el ministeri té la meitat de vots i només necessitava el suport d'una comunitat més--, i s'ha iniciat així un procés que pot durar tot aquest any.

El text haurà de prendre la forma d'una llei orgànica, que s'haurà de sotmetre a votació al Congrés i al Senat, on el PP compta amb majoria absoluta i podria dilatar-ne la tramitació.

En tot aquest procés, Montero assumeix que els populars mantindran l'"actitud infantil" d'aquest dimecres, malgrat que les comunitats governades per aquesta formació podrien veure condonats 60.000 milions d'euros de deute, el 72% del total proposat.

María Jesús Montero ja ha dit que espera tenir aprovada la llei orgànica abans que s'acabi l'any. El primer pas seran, a partir d'aquest mateix dilluns, les reunions bilaterals amb les comunitats autònomes per determinar exactament la quantitat i característiques dels seus deutes i, en paral·lel, s'obriran contactes amb els grups parlamentaris per aprovar el text.

Finalment, quan la llei ja estigui aprovada, s'obrirà una nova ronda de reunions bilaterals perquè les comunitats autònomes que ho vulguin subscriguin el corresponent conveni.

Una reclamació... dels populars

Malgrat que la proposta de condonació ha arribat a través d'un acord amb l'independentisme, es tracta d'una mesura que havien reclamat veus de tots els colors.

En aquest sentit, Montero no es va estar de recordar que el president andalús, Juanma Moreno, va reclamar fa uns mesos una condonació de 17.000 milions per quedar per sobre de Catalunya, mentre que ara el govern espanyol li ofereix una condonació encara superior, de 19.000 milions.

Així mateix, la vicepresidenta també va criticar durament el fet que Feijóo porti anys reclamant la reforma del model de finançament autonòmic, però després es negui a abordar-la amb Pedro Sánchez.

Durant el ple al Congrés, el president del govern espanyol es va adreçar a Feijóo per instar-lo a repensar-se la negativa als números que proposa Montero, per no quedar "atrapat en les seves pròpies contradiccions":

"De debò ho ha pensat? Ho dic perquè són 83.000 milions que deixaran de pagar les comunitats autònomes."

La condonació pactada entre el govern espanyol i ERC no implicarà que el deute desaparegui, però sí que estalviarà a les comunitats el pagament d'interessos.

Segons la ministra, l'estalvi serà de com a mínim entre 6.500 milions i 7.000 milions, una quantitat que podria ser superior, en funció de la cancel·lació dels préstecs que actualment estan en deute viu, del tipus d'interès que abonaven i també del moment en què es cancel·lin.

En el cas català, es calcula que l'estalvi serà d'entre 250 i 300 milions d'euros anuals, uns 1.500 milions en total.

El que no suposarà la condonació és el retorn dels interessos que s'hagin pagat anteriorment.

Junts, en alerta

Un dels dubtes que planava sobre la proposta de condonació de deute era la posició de Junts. Aquest dimecres, el seu president, Carles Puigdemont, va admetre que el fet que "es perdoni una part és millor que no que no es perdoni res".

Jordi turull ha afegit aquest dijous que la seva formació no dirà que no es perdonin "17.000 milions d'euros", però ha demandat la condonació del conjunt del deute i ha denunciat els "desequilibris" existents. "Per què a Catalunya se li condona el 20 % i a Andalusia el 50?", ha preguntat el secretari general del partit, que ha considerat que això "va en contra de l'acord de finançament singular per a Catalunya".

Turull ha indicat que la seva formació mirarà "la lletra" de l'acord i ha criticat l'actitud "antipolítica" dels representants del PP aixecant-se de la taula. Així mateix, ha lamentat el "sonor silenci del president de la Generalitat" davant d'inversions promeses i no realitzades "per valor de 43.000 milions" i d'un "deute històric" que ascendeix a "gairebé 400.000 milions d'euros".