Es confirma a Catalunya un cas de la nova variant de coronavirus detectada al Regne Unit

La variant del coronavirus SARS-CoV-2 que es va detectar per primer cop al Regne Unit ha arribat a Catalunya, segons ha confirmat la consellera de Salut, Alba Vergés, en declaracions a RAC1.

Es tracta d'una persona resident a Catalunya que havia viatjat al Regne Unit i ara se n'està fent l'estudi de contactes, sense descartar que n'arribin més, segons la consellera:

"Ja podem confirmar que la soca britànica és a Catalunya. Primer cas confirmat ahir a la nit i és molt probable que en tinguem més perquè les fronteres no estan tancades. I estem fent l'estudi epidemiològic per buscar cassos relacionats".

Sobre aquest cas, Josep Maria Argimon, secretari de Salut Pública del departament, ha declarat als Matins de TV3 que la detecció d'un cas a Catalunya era "qüestió de dies":

"Nosaltres no som una illa. Era clar que en trobarien. Què en sabem? Que és més contagiós, però hi ha incògnites. Com si els infants s'infecten més. Hi ha un estudi de l'imperial College no concloent".

Sobre les mesures a prendre, ha explicat això:

"Nosaltres estem rastrejant tot el genoma del virus, sobretot les parts on hi ha les mutacions, l'espícula. Ho farem així per ser més ràpids i hem de veure si s'estendrà, que no ho sabem".

Estudis, de moment, estadístics

Segons els primers estudis fets al Regne Unit i encara no revisats per a publicació, la variant, anomenada 501Y.V1 o B.1.1.7, és més contagiosa que les més habituals en casos de Covid.

També s'ha dit que és menys letal –si bé un nombre de casos superior dificulta l'atenció als malalts i pot tenir efectes igualment molt negatius– i que afecta més els joves, a diferència de les altres variants.

Però aquestes consideracions no es basen en recerca de laboratori sinó en dades epidemiològiques i estadístiques, que encara són limitades pel poc temps que ha passat des que va aparèixer.

Per això, cal veure en el laboratori si la variant presenta característiques moleculars que en faciliten l'expansió.

De moment no es pot parlar de soca, sinó de variant. Aquest nom s'aplica a virus que tenen mutacions en la seqüència de l'àcid nucleic. Quan es determina que aquestes mutacions els donen característiques diferents de transmissibilitat o virulència, es parla de soques. I això, de moment, no s'ha demostrat de forma fefaent i només se suposa.

Més contagiosa

De moment, sembla que de cert no se'n sap gaire més que abans de Nadal, quan diversos experts demanaven estar alerta però no causar alarma.

En l'informe fet públic el 31 de desembre per l'Imperial College de Londres, elaborat en col·laboració amb altres institucions, es dedueix que aquesta variant té una velocitat de transmissió entre 0,4 i 0,7 superior a les altres. Això podria fer que assolís una ro que gairebé s'acostaria a 2.

Els autors han fet servir mètodes estadístics basats en la freqüència de la nova variant a les diverses regions.

Segons l'estudi, entre els menors de 20 anys el percentatge d'infectats amb la nova variant era lleugerament superior al que es dona entre els més grans de 20 anys.

Però és aviat per determinar els mecanismes que poden fer la variant més transmissible i no es pot descartar que hi hagi influït el fet que s'havia establert un tancament generalitzat però les escoles estaven obertes.

La variant es va detectar a primers de desembre, però anàlisis retrospectives de mostres van permetre veure que ja estava present al setembre. La velocitat d'expansió va arribar al màxim a l'octubre i després es va alentir, si bé no es va aturar.

Les mateixes mesures, però més estrictes

Un article acabat de publicar on line a JAMA, del que són autors Adam Lauring, de la Universitat de Michigan, i Emma Hodcroft, de la Universitat de Berna, repassa les dades essencials sobre les variants conegudes.

Així, sembla que la variant detectada a Anglaterra deu tenir algun avantatge que l'ha fet proliferar, a diversos llocs, enfront de les altres variants. Per tant, podria ser més transmissible.

Si això és així, afirmen els autors, les mesures de mascaretes, distanciament físic i limitació del nombre de persones a les reunions haurien de ser efectives, però "probablement requeriria una aplicació més estricta i una adopció generalitzada d'aquestes mesures".

Segons expliquen, vuit de les mutacions d'aquesta variant afecten la proteïna de l'espícula que permet al virus penetrar a les cèl·lules. Probablement, permeten que tingui més afinitat i pugui pels receptors de la cèl·lula i pugui penetra i replicar-se amb més facilitat.

Tot i així, els autors també recalquen que de moment no es coneixen els efectes de les mutacions en l'efecte antigènic que genera anticossos. I assenyalen que les vacunes actuals provoquen resposta immunitària a tota la proteïna i per això han de ser efectives tot i algunes mutacions.

D'altra banda, també afirmen que de vegades una mutació que dona cert avantatge en un sentit també pot reduir-ne en algun altre. De moment, les proves suggereixen que les mutacions d'aquesta variant afavoreixin al virus d'entrada, però el faci menys eficient en el futur pel que fa al conjunt de la població.

Però esbrinar tot això, conclouen, requereix "un monitoratge a gran escala de l'evolució del SARS-CoV-2 I de la immunitat de l'hoste durant un temps prolongat".

Alguns pocs casos a diversos països

Segons Salvador Macip, investigador de la Universitat de Leicester, pot haver-hi altres explicacions per a l'aparent major contagi de la variant:

"Ja hi ha hagut altres variants que han acabat predominant sense ser més infeccioses, només per ser al lloc adequat en el moment adequat."

El 29 de desembre, el Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties assenyalava, en un document, que amb data 26 de desembre se n'havien detectat alguns pocs casos a 14 països més d'Europa i a 10 més arreu del món.

L'informe també es refereix a una altra variant, la 501.V2, detectada a Sud-àfrica en mostres corresponents al mes d'octubre. En aquell país ara és la forma dominant del virus. Les primeres anàlisis apunten que també podria ser més contagiosa.

Aquesta variant també es va detectar a finals de desembre al Regne Unit –dos casos– i a Finlàndia –un cas. Tots tres corresponien a persones que havien viatjat a Sud-àfrica.

Una de les mutacions d'aquesta variant a la proteïna de l'espícula i que no està present en la variant britànica, podria reduir el reconeixement dels anticossos i podria ajudar el virus a esquivar la protecció immunitària, segons ha declarat Francois Balloux, director de l'Institut de Genètica de l'University College de Londres. Però que no creu que la mutació sigui suficient perquè el virus alteri l'eficàcia de les vacunes.

John Bell, membre de l'equip que ha desenvolupat la vacuna d'Oxford, ha fet unes declaracions a Times Radio, recollides per la revista The Scientist, que és improbable que la variant redueixi de forma significativa l'eficàcia de les vacunes, però que, si fos així, en sis o vuit setmanes podrien desenvolupar una vacuna modificada. "Estem jugant al gat i a la rata i aquestes variants no són les úniques que veurem", ha conclòs.