L'última foto captada amb el Peregrine, publicada aquest divendres (Reuters/Astrobotic)

Es desintegra el mòdul que anava a la Lluna, però avança el coet amb les cendres de l'Oriol

Les cendres de l'Uri continuen el seu viatge cap a l'espai profund a bord del coet Vulcan Centaur, el coet que transportava el Peregrine

Judith Casaprima SaguésActualitzat

El mòdul d'aterratge lunar Peregrine es va incendiar aquest dijous en entrar a l'atmosfera terrestre i va caure sobre l'oceà Pacífic, deu dies després del seu llançament i de fracassar en la seva missió d'aterrar a la Lluna, segons ha informat la NASA. 

Ara bé, el somni de l'Oriol Fernández, l'Uri, de viatjar a l'espai no ha fracassat. Les cendres i una mostra d'ADN del jove, que va morir de càncer el 2014 amb només 22 anys, continuen el seu viatge a bord del coet Vulcan Centaur.

La NASA va enviar Peregrine Mission One amb el coet Vulcan Centaur, que el 8 de gener passat es va enlairar des de Florida. Aquesta nau espacial, de construcció privada de l'empresa United Launch Alliance (ULA), transportava dues càrregues totalment independents: el mòdul lunar d'Astrobotic i la NASA, i el de cendres i ADN de diverses persones que a través de l'empresa de serveis fúnebres espacial, Celestis Memorial Spaceflights, poden complir el desig de descansar a l'espai eternament. 

Les cendres de l'Uri, que volia ser astronauta, continuen el seu viatge cap a l'espai profund. Així ho ha confirmat la mare del jove, Genoveva Mosull, a la xarxa X (abans Twitter) davant la confusió i el debat erroni que ha generat la notícia del Peregrine. 

Acompanyen les mostres d'ADN i les cendres de l'Uri les de 222 persones més, al vol de Celestis anomenat "Enterprise". Hi ha mostres de quatre presidents dels Estats Units --George Washington, Dwight Eisenhower, John F. Kennedy i Ronald Reagan-- i cendres del creador de la sèrie de televisió "Star Trek", Gene Roddenberry, la seva dona i el seu fill, i també d'actors de la sèrie original com Nichelle Nichols (la tinent Nyota Uhura), Jackson DeForest Kelley (el doctor Leonard "Bones" McCoy) ) i James Doohan (l'enginyer Scotty).

L'empresa d'exèquies a l'espai, també havia enviat el vol anomenat "Tranquility", que tenia com a destí dipositar les restes de 64 persones a la lluna amb el Peregrine. Aquestes no han pogut arribar al seu destí.

Els experts creuen que, el nou model de motor de combustió del Vulcan Centaur podria arribar als voltants de Venus.

La desintegració del Peregrine

Richard Stephenson, de l'estació de seguiment de la NASA a Canberra, Austràlia, confirmava la pèrdua de senyal amb el Peregrine a les 20.59 GMT, a l'hora que s'havia previst que el mòdul tornes a la Terra, caient al sud-oest de l'arxipèlag de Fiji, al Pacífic Sud.

Stephenson ha publicat les imatges de l'últim recorregut del Peregrine: 

 "És una pena que hagués d'acabar així, però la missió ho ha fet amb estil", ha dit en un missatge a X.

La companyia nord-americana Astrobotic, encarregada del mòdul, ho confirmava amb l'horari de la costa est dels Estats Units, i anunciava una roda de premsa amb la NASA, per donar més detalls, prevista a les 7 de la tarda hora d'aquí.

Després de l'enlairament es van detectar problemes amb el sistema de propulsió en el Peregrine. Quan es va comprovar que no es podria reparar el control dels panells solars, el mòdul no tindria energia per complir la missió d'aterrar a la Lluna per primer cop des del 1972.

Aleshores, la NASA i Astrobotic van calcular el retorn programat del mòdul d'1,9 metres d'alçada i 2,5 metres d'amplada, a la Terra perquè no representés un problema de deixalles o de seguretat. Per fer-ho, es va cremar el motor principal per evitar que les restes arribessin a tocar de la superfície. Després de l'entrada a l'atmosfera terrestre es creu que s'ha desintegrat totalment i no es compta trobar-ne restes a l'oceà.

Peregrine ha estat la primera missió del programa Commercial Lunar Payload Services (CLPS) de la NASA per accelerar la ciència lunar col·locant experiments dirigits per l'agència a bord de mòduls d'aterratge i naus espacials comercials.

La pròxima missió del programa es preveu per al febrer, quan Intuitive Machines, amb seu a Houston, llanci el mòdul d'aterratge Nova-C sobre un coet SpaceX Falcon 9.

 

ARXIVAT A:
La LlunaNASAEstats UnitsAustràlia
Anar al contingut