Es disparen els accidents de moto a la carretera: un 36% més en 4 anys
Aquest dijous s'ha fet públic l'informe anual del RACC, que avalua la sinistralitat a la xarxa viària interurbana catalana. Seguint la metodologia EuroRAP, l'informe conclou que un terç exacte d'aquesta xarxa, el 33%, encara són trams de risc alt i molt alt.
Això suposa un increment d'un 2% respecte a l'informe de l'any passat, del 31% al 33%, però com que hi ha hagut un augment del 3,26% de la mobilitat, l'estudi calcula que en el total de la xarxa el risc ha baixat, en concret un 3,6%.
Augmenten els accidents de moto
Els ciclomotors i les motocicletes suposen només un 5% del trànsit a les carreteres, però participen en un 42% dels accidents en què hi ha morts o ferits greus. Aquesta xifra ha augmentat molt des del 2005, any en què això només passava el 25%.
I el gruix de l'augment es concentra en els últims anys: en la xarxa analitzada amb l'EuroRAP, des del 2013 el total d'accidents amb motos ha augmentat un 36%. L'augment en els accidents amb morts i ferits greus ha pujat un 13%.
La meitat d'aquests accidents passen en una part relativament petita de la xarxa: en trams que suposen menys d'un 10%, uns 615 quilòmetres. El tram amb més accidents de moto és la C-58 entre Barcelona i Cerdanyola del Vallès, i el segueixen la C-31 entre l'Hospitalet i el Prat de Llobregat i la Ronda Litoral de Barcelona.
Notícia relacionada: Augmenten els accidents mortals de moto
Trams amb més risc
Per segon any consecutiu, la carretera de l'Arrabassada, entre Barcelona i Sant Cugat del Vallès, és la que més risc té. És l'exemple que les vies que més risc tenen són en calçada única i amb intensitat de trànsit mitjana o baixa.
En canvi, quan s'analitza la concentració d'accidents, no el risc, ens trobem amb vies amb elevades intensitats de trànsit. Al capdamunt dels trams amb més concentració hi ha la C-58, que també és on hi ha més accidents de moto. Segueix la C-31 en dos trams diferents, al sud i al nord de Barcelona, l'N-II entre Montgat i Mataró i la Ronda Litoral, la B-10.
L'evolució general dels trams analitzats és bona: els últims 7 informes els trams amb risc baix i molt baix han passat del 38% al 46%. En els primers llocs hi ha trams de vies de doble calçada, siguin autopistes o autovies, que estan considerades amb risc zero, perquè no hi ha hagut cap accident mortal els últims tres anys.
Pel que fa als camions, l'N-340 i l'A2 continuen concentrant 6 dels 10 trams on aquest tipus de vehicles tenen més accidents. L'estudi es dedica primordialment a analitzar els trams de carretera i d'autopista en què hi ha més risc de patir accidents, utilitzant les dades dels últims tres anys.
L'anàlisi de les dades permet fer un mapa que serveixi per a les administracions per prendre mesures preventives i també per als conductors com a guia de risc a la carretera.
Mortalitat estancada
L'estudi també constata que el bon ritme de la reducció de la mortalitat en carretera que hi ha hagut des de l'any 2000 s'ha estancat. Entre el 2000 i el 2010 es va reduir un 61%, i des del 2010 fins ara la reducció ha estat d'un 32%. El pitjor és que la reducció dels últims anys ha estat només d'un 0,46%.
El millor any va ser el 2014, amb 157 morts. Des de llavors, però, les xifres han pujat: 189 el 2015 i 182 el 2016. L'objectiu marcat per la Unió Europea, aconseguir una reducció del 50% durant la dècada, s'ha complicat. Els accidents de moto en són, en bona part, els responsables.
Una metodologia amb 15 anys de recorregut
L'estudi EuroRAP es fa des del 2002 seguint les metodologies fixades per la Gran Bretanya, Suècia i els Països Baixos. Es fa a 25 països diferents amb l'objectiu d'aconseguir la reducció d'un 50% de la mortalitat a nivell europeu el 2020.
A Catalunya el fa el RACC, i per fer-lo analitza 427 trams que sumen 6.362 quilòmetres que representen el 50% de la xarxa viària. En aquests trams hi circula el 90% del trànsit total i hi passen el 70% dels accidents amb morts i ferits greus.
L'estudi no analitza només l'últim any, sinó que agrupa les dades dels últims tres anys, de manera que l'actual ha analitzat els anys 2014, 2015 i 2016, i el de l'any passat va analitzar el 2013, el 2014 i el 2015.