Es disparen les consultes dels joves als xats del Telèfon de l'Esperança: "Se senten orfes"

L'any passat, la Fundació Ajuda i Esperança va atendre 8.000 adolescents i joves en situació de crisi emocional i va derivar 36 casos de patiment greu als serveis d'emergències.

El servei de xat, adreçat a joves de 14 a 25 anys, es va posar en marxa el 2022, i aleshores va registrar més de 600 converses. En un any s'han multiplicat fins a les 8.000.  

Un creixement exponencial que atribueixen a la publicitat a Instagram que els ha facilitat la col·laboració amb la Universitat Pompeu Fabra i l'empresa Meta. El servei fa servir WhatsApp per atendre els joves perquè diuen que és una eina àgil i que garanteix la confidencialitat.

El Xat de Suport Emocional per a Joves s'ofereix en col·laboració amb l'Ajuntament de Barcelona, mentre que l'Obro Feel està relacionat amb els Departaments de Drets Socials i Salut de la Generalitat.
 

Les dones, majoria

De les 8.000 converses registrades als xats el darrer any, un terç són de menors d'edat, i la majoria, 7 de cada 10, són de noies.

L'augment de les consultes posa en relleu la importància d'oferir als joves aquests serveis d'ajuda, segons la psicòloga Mireia Anglès, que és la responsable dels serveis de xat de la fundació.

"És fonamental que puguin expressar-se i demanar ajuda quan ho necessitin", apunta Anglès, "incloses les situacions de risc vital, que és quan s'activen els serveis d'emergència".

"Les dades són aclaparadores. Ens parlen d'un malestar molt greu entre el nostre jovent."

Les xifres de la fundació coincideixen amb els resultats de diversos estudis sobre la possibilitat que les dones tinguin més risc de tenir malestar emocional o de desenvolupar problemes de salut mental. Més del 60% en els dos casos, menors i noies, encara viuen al domicili familiar.

De l'assetjament escolar als trastorns alimentaris

Els principals motius de consulta són conflictes amb la família o els amics, problemes de salut mental o ideacions i conductes suïcides, tal com explica Enric Morist, que és el director general de la fundació:

"Entre els adolescents hi ha molts problemes relacionals, ansietat, depressió, bullying, assetjament escolar i trastorns alimentaris."

És un patró que es repeteix entre els joves més grans que escriuen al xat, però amb altres problemes afegits, perquè les dificultats per trobar feina o casa també impacten en la salut mental: "Entre els de més edat s'hi sumen les dificultats econòmiques i laborals."

El director general de la Fundació Ajuda i Esperança alerta que l'atenció a través dels xats de suport emocional és la punta de l'iceberg:

"Les persones se senten soles, encara que siguin molt joves i visquin amb la família."

"El que no s'atreveixen a dir als amics o a la família", afegeix, "ho diuen a un voluntari que no els veurà i que els escoltarà de forma confidencial."

El director general de l'entitat aclareix que els voluntaris aconsellen a les persones que s'hi posen en contacte que es dirigeixin al sistema sanitari públic. "Nosaltres no curem, ni prescrivim. Escoltem les 24 hores, quan passen les coses i des de qualsevol lloc", recalca.

Morist admet, però, que en l'àmbit de l'atenció a la salut mental el sistema sanitari públic està desbordat i demana que es reforci: "És molt important. I hi ha moltes persones que no poden pagar-se un psicòleg privat", recorda.
 

Orfes d'ajuda

Molts d'aquests joves conviuen amb la família, però no s'atreveixen a compartir-hi els problemes que els trasbalsen, destaca la psicòloga Mireia Anglès. "Se senten totalment orfes d'ajuda. Viuen amb els pares, amb germans i germanes i no s'atreveixen a demanar ajuda. I això és una cosa molt forta."

"Ens escriuen joves autolesionant-se a l'habitació amb els pares a l'altra banda de la paret cuinant. És esgarrifós."

I el sistema, segons Anglès, tampoc els ofereix les respostes que necessiten: "Se li diu a la gent que passa un mal tràngol que sigui valenta i demani ajuda... Però el que es troba a l'altra banda són respostes molt lentes i molt medicalitzades."

La prevenció del suïcidi

L'any passat, en el conjunt de l'estat espanyol, els suïcidis van baixar un 6,5 %. El psiquiatre i patró de la fundació Enric Armengou creu que a partir d'aquestes dades positives s'obre una porta a l'optimisme: "La persona ho passa malament, però hi ha recursos per evitar que se suïcidi, i això a mi em dona esperança."

"Potser vol dir que tot el que estem fent serveix perquè aflori el malestar i que aconseguim buscar-hi solucions."

El Telèfon de Prevenció al Suïcidi l'any passat va rebre 3.930 trucades. En són 16.800 des que es va posar en marxa l'estiu del 2020. Del total de les de l'any passat, el 79,2% eren de persones que es trobaven en diferents estadis de la ideació suïcida i més de la meitat es van considerar de risc alt.

Gairebé un 18% eren d'amistats o familiars que van expressar la seva preocupació per una persona del seu entorn. D'entre la resta, també n'hi va haver de professionals que van demanar ajuda sobre com tractar aquestes persones o de supervivents d'una mort per suïcidi.

L'entitat funciona els 365 dies de l'any via telèfon o en línia gràcies a la implicació de 400 voluntaris.

Es pot contactar amb aquests serveis al Telèfon de l'Esperança, 93 414 48 48; al Telèfon de Prevenció del Suïcidi, 900 925 555; al Xat de Suport Emocional per a Joves, 679 33 33 63, i al xat de suport Obro Feel, 680354155.