Cada cop més morts per fenòmens meteorològics extrems atiats per la crisi climàtica

La humanitat està afrontant amenaces sense precedents a causa de l'escalfament global. Amenaces que provoquen cada vegada més morts. Ho revela l'estudi en l'àmbit mundial Lancet Countdown que fa un seguiment dels efectes de la crisi climàtica en la nostra salut i denuncia que ja s'han trencat tots els rècords de mortalitat a causa de les emissions de gasos d'efecte hivernacle.

El més preocupant és que les previsions estan a l'alça perquè la crema de combustibles fòssils, lluny d'aturar-se, no para d'incrementar-se. Una conseqüència és que temporals i inundacions són cada cop més abruptes i també passen més sovint. Malauradament, l'exemple més clar, el tenim en aquesta Dana que ja s'ha endut moltes vides.

I amb l'escalfament global, s'incrementen els dies de calor extrema que, a més, cada cop assoleixen més graus. I, amb més onades de calor, més morts associades a aquestes temperatures disparades.

Per exemple, les morts relacionades amb la calor entre els majors de 65 anys van batre els rècords mundials, segons xifres del 2023. Entre els majors de 65 anys, un col·lectiu vulnerable, va augmentar un 167% respecte a les xifres de la dècada de 1990.

Més fenòmens meteorològics extrems vol dir més morts

Però l'escalfament global no només provoca un augment de les temperatures més càlides. També és responsable que tots els altres esdeveniments meteorològics siguin més extrems. Així, ja tenim un augment alarmant d'inundacions i, a la vegada, de sequeres, tempestes més abruptes, huracans, tifons...

Per tant, si, per una banda, aquests fenòmens extrems provoquen més contaminació de l'aigua i propagació de malalties infeccioses, també hi ha morts a causa de la manca d'accés a l'aigua. El 48% de la superfície terrestre va estar afectada per, almenys, un mes de sequera extrema el 2023.

Un còctel que fa que cultivar sigui cada cop més difícil i que més de 151 milions de persones hagin patit inseguretat alimentària greu en 124 països avaluats. És el valor més alt mai registrat, en tota la història.

El gran cost econòmic de la crisi climàtica

I com que per alguns governs la mobilització no arriba si no es toca la butxaca, els investigadors també han calculat les pèrdues econòmiques anuals per esdeveniments climàtics extrems. La xifra és estratosfèrica: 227.000 milions de dòlars, un 60% més que tot el producte interior brut mundial.

Les xifres globals ens poden semblar llunyanes, però l'estudi fa un zoom continent per continent i estat per estat, i l'espanyol no queda exempt dels riscos per a la salut i dels morts causats directament per l'emergència climàtica.

Aquí, els infants des del 2014 fins ara han estat exposats a 2,6 més onades de calor que els de la dècada dels 90. Entre els majors de 65 anys la xifra s'eleva a 3,2 cops més onades de calor.

Més de la meitat dels morts per calor es podrien haver evitat

Un altre informe, el de l'Institut de Salut Global, centrat només en Europa, denuncia que més de la meitat de les morts ocasionades per la calor es podrien haver evitat perquè estan directament provocades per la crema de combustibles fòssils. Això significa que, per exemple, si l'estiu del 2022, que va ser especialment calorós, a tot Europa van morir 68.593 persones per la calor extrema, d'aquestes un 56% no s'haurien produït si no hi hagués escalfament global, provocat per l'acció humana.

Catalunya, entre les més afectades

Les xifres a Catalunya són encara més altes que la mitjana europea: un 67% de les morts s'haguessin evitat si l'ésser humà no hagués provocat l'augment de temperatures.

Els investigadors d'IS Global destaquen que al Sud d'Europa les morts per calor induïda directament per l'acció humana (la crisi climàtica) són molt més nombroses que a la resta. Però també que les dones i els més grans de 80 anys en són especialment afectades.

Thessa Beck, investigadora d'ISGlobal i autora de l'estudi, alerta que "el risc està augmentant. Els morts estan augmentant. I a més ens empitjorarà en el futur si continuem així".

Cada cop més a prop de depassar l'escalfament límit

Tots dos equips d'investigació denuncien que les xifres revelen un món que cada cop està més lluny d'aconseguir la fita que es va prometre a la històrica Cimera del Clima de París, on es va establir no superar el límit d'escalfament global de 2 graus, i fer tots els esforços per no passar els 1,5, una línia vermella que no hauríem de creuar.

Els 122 investigadors de tot el món que han participat en l'estudi Lancet Countdown, entre els quals Rachel Lowe, del Barcelona Supercomputing Center, denuncien que les emissions globals no disminueixen, tot el contrari: el 2023 van registrar un màxim històric. I els plans futurs de les empreses petrolieres encara estan ampliant molt més els seus plans de producció de combustibles fòssils.

També evidencien que es continuen dedicant més diners a subvencionar amb diners públics els combustibles fòssils que, per exemple, les energies renovables.

I és que tot i que el finançament per a mitigar la crisi climàtica i per adaptar-nos als canvis que provoca podria salvar vides, encara es dediquen diners a activitats que perjudiquen la salut i perpetuen la dependència als fòssils. De fet, només el 35% dels governs mencionen en els seus plans climàtics la relació entre salut i crisi climàtica.

El 2023 ja es va arribar a una temperatura mitjana del planeta d'1,45 graus més, un rècord. Així que, després d'anys de retard en acció climàtica, ara més que mai aquestes accions hauran de ser molt contundents i requeriran, segons els investigadors, canvis radicals en els sistemes alimentaris, energètics o de transport.

"Ja sabem que podem arribar o superar els 3 graus d'escalfament" diu Thessa Beck. "Si ara, amb 1,1 graus ja tenim aquestes xifres de morts, quantes en tindrem en el futur?" Està clar que és ara que s'ha d'actuar.