Es dobla en cinc anys el nombre de litigis climàtics a escala mundial

Cada vegada augmenten més les denúncies de litigis vinculats a temes climàtics. Ho conclou un estudi de les Nacions Unides que es publica aquest dijous i que mostra que s'estan convertint en una part integral per garantir la justícia climàtica.

El nombre total de casos judicials sobre el canvi climàtic s'ha duplicat a escala mundial durant els darrers anys. El primer informe que els comptabilitzava es va fer l'any 2017, amb 884 denúncies, un nombre que s'ha duplicat l'any 2023, amb un total de 2.365 litigis.

Tot i que la majoria de casos s'han portat als EUA, els litigis climàtics estan augmentant a tot el món. Segons l'informe, el 17% dels casos es notifiquen als països en desenvolupament, inclosos els petits estats insulars.

17 litigis climàtics a Espanya

A Espanya, ara per ara, se n'han presentat 17 des del 2002. El primer va ser pel naufragi del petrolier Prestige a Galícia. I un altre dels més coneguts i greus, el 2021, té a veure amb la contaminació del mar Menor provinent dels adobs dels cultius de Múrcia.

Són accions legals que es van presentar a 65 òrgans d'arreu del món: en tribunals i altres òrgans judicials internacionals, regionals i nacionals, inclosos els procediments especials de l'ONU i els tribunals d'arbitratge.

Els joves també formen part d'aquest clam. Segons l'informe, també es deixen sentir les veus dels grups vulnerables a tot el món: 34 casos han estat presentats als tribunals per i en nom de joves de fins a 25 anys, incloses nenes del Pakistan i de l'Índia de només set i nou anys.

Per què es denuncia?

Aquests litigis sorgeixen com a reacció a la inacció política a l'hora de fer front a l'emergència climàtica o davant l'incompliment d'acords com el de París. A més, la conscienciació creixent sobre el canvi climàtic en els darrers anys també ha estimulat l'acció contra les grans indústries: els litigis inclouen casos que busquen responsabilitzar les empreses de combustibles fòssils i altres emissors de gasos d'efecte hivernacle dels danys climàtics.

Un exemple clar és quan un tribunal holandès va ordenar a l'empresa de petroli i gas Shell que complís l'Acord de París i reduís les emissions de diòxid de carboni un 45% per al 2030, des dels nivells del 2019. Aquesta va ser la primera vegada que un tribunal va considerar que una empresa privada tenia un deure en virtut de l'Acord de París, segons demostra l'informe.

Així ho explica Inger Andersen, directora executiva del PNUMA (Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient):

"La gent recorre cada vegada més als tribunals per combatre la crisi climàtica, fent que els governs i el sector privat siguin responsables i convertint els litigis en un mecanisme clau per assegurar l'acció climàtica i promoure la justícia climàtica."

En un futur, augment de casos per migracions climàtiques