"És ingestionable": ajuntaments critiquen que el govern els faci regular piscines privades

Crítiques dels ajuntaments de tots els colors polítics per la decisió del govern de convertir en refugis climàtics les piscines d'hotels, comunitats de propietaris o càmpings i obligar els consistoris a gestionar-ho.

Els alcaldes es queixen que se'ls passi la responsabilitat de negociar amb els propietaris i garantir la seguretat dels usuaris, i alerten que la majoria d'ajuntaments no tenen estructura ni personal per fer aquesta feina.

"No ho autoritzarem"

Rubí, Sabadell, Mataró o Martorell no es veuen en cor de gestionar l'ús de piscines privades com a refugis climàtics oberts a tothom. Vint-i-quatre hores després que el govern aprovés el decret que regularà l'obertura de piscines en zones en emergència per sequera, l'associació que agrupa els 9 municipis de l'arc metropolità de Barcelona ha criticat aquesta decisió.

En un comunicat emès aquest dimecres, subratllen que, obrir una piscina privada al públic general --com planteja el decret-- és complicat d'assumir. "Ens sembla completament ingestionable que les comunitats de propietaris i les piscines privades es converteixin en refugis climàtics a canvi que la ciutadania hi pugui entrar", diuen.

Remarquen que caldrà complir una sèrie de normes, garantir la seguretat dels usuaris i cobrir la responsabilitat civil, cosa que ara mateix no està prevista. Així ho subratlla Anna Maria Martínez, alcaldessa de Rubí i presidenta de l'Associació:

"Ens sembla un trasllat de responsabilitat que no és nostra. Com a alcaldessa de Rubí, en cap cas autoritzaré l'obertura d'una piscina privada. Hi veiem molt poca seguretat jurídica."

Els alcaldes també critiquen que per poder obrir les piscines municipals hagin de tramitar convertir-les en refugi climàtic. Al Bages, on també estan en emergència per sequera, Cristòfol Gimeno, alcalde de Castellgalí, creu que les piscines municipals han de ser considerades "automàticament" refugi climàtic, però que, en el cas de les privades, aquesta classificació no hauria de recaure sobre els consistoris:

"No hauríem de ser els ajuntaments els qui determinéssim si una piscina comunitària és refugi climàtic o no. No tenim ni l'estructura ni la capacitat tècnica i humana per poder-ho portar a terme."

Des del municipi veí de Sant Joan de Vilatorrada, l'alcalde, Jordi Solernou, afegeix que sí que demanaran aquesta consideració per a la seva piscina pública, però que "no té cap sentit" fer-ho amb les privades.

Al Maresme, una altra de les comarques afectades pel decret, la majoria de municipis encara no han pres cap decisió sobre què faran aquest estiu, però a Malgrat, on la piscina municipal és molt vella i s'ha hagut de buidar, celebren que ara els permetin reomplir-la si la converteixen en refugi climàtic.

Més enllà de Barcelona

Fora de l'arc metropolità, altres zones de Catalunya també han començat a expressar la seva disconformitat amb la mesura aprovada pel govern. És el cas de l'Alt Empordà, on hi ha 12 municipis en el nivell dos d'emergència.

Des de la capital, Figueres, han assegurat a Catalunya Ràdio que optaran per convertir en refugis climàtics els centres cívics i la biblioteca. Només tenen dos hotels amb piscina i no hi negociaran perquè es converteixin en refugis.

A Platja d'Aro, al Baix Empordà, l'alcalde, Maurici Jiménez, recrimina al govern que traslladi la responsabilitat als consistoris sense concretar la lletra petita.

"Una vegada més, han situat sobre els ajuntaments un tema de gestió complexa. És un decret que deixa una mica coix com s'ha de resoldre aquesta qüestió."

De fet, a Platja d'Aro l'any passat van convertir algunes instal·lacions públiques amb aire condicionat en refugis climàtics, però hi va haver dies en què no hi anava ningú, i ells ho atribueixen al fet que la gent anava a la platja.