Es jubila Manuel García-Castellón, el jutge dels casos Tsunami i Judes
El magistrat de l'Audiència Nacional, que havia prorrogat la retirada fins al límit legal permès, va demanar avançar la seva sortida quan va haver d'arxivar el cas contra Tsunami Democràtic
El jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón s'ha jubilat aquest dilluns just abans d'arribar als 72 anys, segons publica el Butlletí Oficial de l'Estat. El magistrat fa anys el 16 d'octubre, però va demanar avançar dos mesos la seva retirada després de tancar amb un error processal el cas Tsunami Democràtic després d'anys d'investigació i polèmica.
Fa dos anys, en canvi, havia demanat ajornar la seva jubilació fins al màxim que permet la llei per intentar tancar un cas que investigava des del juliol del 2021 i que insistia a excloure de la llei d'amnistia.
El BOE recull la "jubilació forçosa per edat" del titular del jutjat d'instrucció número 6 de l'Audiència Nacional, responsable, a més del cas Tsunami o l'operació Judes contra els CDR, de causes de corrupció que impliquen el PP, com Púnica, Lezo o Villarejo. També va instruir casos de terrorisme, com quan va proposar jutjar quatre excaps d'ETA pel segrest i assassinat del regidor del PP a Ermua Miguel Ángel Blanco el 1997.
Durant uns anys, García-Castellón va ser jutge d'enllaç amb França i Itàlia.
El passat mes de juliol, García-Castellón va haver d'arxivar el cas Tsunami després que l'Audiència Nacional declarés la invalidesa de les diligències per un error que ell havia comès en la pròrroga de la instrucció, la qual va decretar 24 hores després que expirés el temps límit per fer-ho.
En aquell cas hi havia implicades 10 persones, inclosa la secretària general d'ERC, Marta Rovira. També va veure com el Tribunal Suprem arxivava la investigació per terrorisme d'aquest mateix cas contra l'expresident Carles Puigdemont i el diputat d'ERC Ruben Wagensberg, que són aforats.
També al juliol, l'Audiència Nacional va retirar les mesures cautelars als 12 membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) encausats en l'anomenada operació Judes. Al novembre, el jutge els va acusar de "pertinença a organització terrorista i tinença, dipòsit i fabricació de substàncies o aparells explosius inflamables de caràcter terrorista", amb possibles penes de fins a 27 anys de presó.
La Fiscalia va demanar la seva amnistia al juny, però l'Audiència Nacional s'hi va oposar i va plantejar portar el cas davant el TJUE.
"Obsessionat" a treure el cas Tsunami de la llei d'amnistia
El magistrat va intentar, fins a l'últim moment, jutjar els acusats del cas Tsunami per terrorisme, en contra del criteri de la Fiscalia, i excloure'ls de la llei d'amnistia. A Tsunami Democràtic se l'investigava per les massives mobilitzacions de protesta el 2019 contra la sentència del procés, sobretot les de l'aeroport del Prat i el tall de l'AP-7 a la Jonquera.
L'octubre del 2023, amb les negociacions per la llei d'amnistia, el magistrat va reactivar una causa que feia quatre anys que estava parada, va acceptar l'entrada de Vox com a acusació i va insistir a considerar-ho un cas de terrorisme. També va ampliar les persones acusades, entre les quals Carles Puigdemont i Marta Rovira, els delictes que se'ls imputaven i la seva gravetat, perquè no poguessin quedar inclosos en la nova llei d'amnistia que s'estava redactant.
De fet, al novembre va imputar Puigdemont, Rovira i 10 persones més per terrorisme i just després de registrar-se el text de la llei d'amnistia al Congrés va intentar atribuir nous delictes i responsabilitats a Tsunami, com la mort d'un turista que va tenir un atac de cor a l'aeroport durant les protestes postsentència, malgrat que no constava en l'atestat policial d'aquella jornada i que tant Aena com l'ambaixada francesa, la família i l'informe del SEM ho van desvincular de les protestes.
També va assenyalar un possible delicte electoral o contra l'Estat i va demanar informació a l'OTAN, entre d'altres, sobre l'afectació aèria, per fer encaixar la causa en les excepcions de la llei d'amnistia.
El govern espanyol va acusar el magistrat de lawfare i de tenir "implicacions polítiques" per insistir en el delicte de terrorisme, i el president Aragonès va dir que el magistrat tenia "una obsessió contra l'independentisme català i per reprimir el que va ser una mobilització pacífica". També hi veia "una clara intencionalitat política i un alineament total amb el PP i Vox".
El jutjat que fins ara presidia García-Castellón també és el que investiga Begoña Gómez, la parella del president del govern espanyol Pedro Sánchez, acusada de suposat tràfic d'influències i corrupció. El magistrat no supervisava directament la investigació; és el jutge Joaquín Gadea qui se n'encarrega.
Va treure Esperanza Aguirre del cas Púnica
García-Castellón també ha investigat desenes de causes de suposada corrupció vinculades amb l'excomissari Villarejo i va ser l'instructor del cas Púnica, que investigava la suposada caixa B del Partit Popular de Madrid amb la qual els populars haurien finançat parcialment les eleccions de 2007, 2008 i 2011.
Un cas del qual va exonerar Esperanza Aguirre, expresidenta de la Comunitat de Madrid, i el seu predecessor al càrrec, Ignacio González, en considerar que no eren coneixedors de la trama o que parts del delicte havien prescrit.
García-Castellón també va intentar evitar la declaració de María Dolores de Cospedal i Villarejo en el cas Bárcenas, però va ser corregit per l'Audiència Nacional. En el cas Lezo, també de suposada corrupció dins del PP madrileny, hi havia implicats, entre altres, l'expresident de la Comunitat de Madrid Alberto Ruiz Gallardón, l'exconseller de Justícia de la Comunitat de Madrid Carlos Mayor Oreja, i l'exconseller de Presidència madrileny Manuel Cobo.
