"És la pitjor de les solucions": els dubtes sobre la nova dessalinitzadora a l'Alt Empordà
Enginyers, científics i ecologistes recelen de l'aposta per un sistema amb alts costos econòmics i mediambientals
El nou govern de la Generalitat ha presentat aquest dimarts un pla per fer front a les futures sequeres amb una aposta clara per la dessalinització, per garantir que el 70% del consum d'aigua vingui de recursos propis, que ara són només el 33% del total.
L'emblema d'aquesta nova etapa serà la planta que es vol construir a l'Alt Empordà, però enginyers, científics i ecologistes adverteixen que l'aposta de futur hauria de passar per la regeneració, i no per la dessalinització, que té un cost econòmic i un consum d'energia molt elevat.
Xavier Sánchez Vila, que és catedràtic d'Hidrologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, critica que la solució passi per posar en marxa una nova planta sense explicar "tot el que suposa":
"L'opció de les dessaladores és la pitjor, des del punt de vista ecològic i des del punt de vista econòmic."
En qualsevol cas, l'aposta per una nova dessaladora no ha sorprès els experts que, asseguren, segueix l'estela del model que hi ha hagut fins ara.
No només això, sinó que en dobla la inversió, com critica Dante Maschio, portaveu d'Aigua és Vida:
"Hi ha una clara intencionalitat a seguir construint nova infraestructura per continuar abastint usos que cada vegada necessiten més aigua."
La que ja s'ha pronunciat radicalment en contra del projecte és la plataforma ecologista IAEDEN, que critica l'alt cost energètic i l'afectació que té en la biodiversitat marina l'abocament de la salmorra, el subproducte que generen aquest tipus d'instal·lacions.
Oferta infinita... demanda infinita?
Pel portaveu d'Aigua és Vida, el que hauria de preveure el nou full de ruta són aspectes sobre els quals no s'ha posat prou el focus, "com és la contenció i la reducció de la demanda, és a dir, reduir consums".
En aquest sentit, el catedràtic Sánchez Vila recorda que "cada glop d'aigua" dessalinitzada "t'està produint moltes més emissions de CO2 que les que et produeix qualsevol sistema de potabilització o de regeneració", unes opcions que apareixen en el full de ruta però que els experts lamenten que no sigui la prioritat.
Per això aquest expert d'Hidrologia Subterrània de la UPC tem que l'objectiu de voler ser cada vegada més independents de l'aigua de la pluja vagi en contra dels esforços per canviar els hàbits:
"Quan l'oferta és infinita, la demanda passa a ser infinita. Si tens tota l'aigua que vulguis, cada cop hi haurà més demanda. Potser ens ho hauríem de plantejar al revés: què tenim i fins on podem arribar de manera 'normal'."
De moment, el que demanen entitats com Aigua és Vida és que el nou pla del govern passi per la participació d'agents socials i econòmics.
Bona rebuda entre la pagesia
La nova dessaladora ha de ser una eina per contribuir al proveïment d'aigua a la Costa Brava Nord, i concretament a la conca de la Muga, on l'aspecte que ofereixen des de fa mesos els canals de reg deixa clara la persistència de la sequera a l'Alt Empordà.
"Per garantir l'abastament i el reg en aquesta zona és del tot indispensable aquesta nova dessaladora", ha apuntat la consellera Sílvia Paneque en un anunci que ha sigut ben rebut pels pagesos, que confien que la dessaladora tregui pressió a l'aqüífer Fluvià-Muga i al pantà de Darnius-Boadella.
Demanen al govern, però, més concreció i que se'ls tingui en compte a l'hora de tirar endavant el projecte, com apunta Joan Dalmau, de la Comunitat d'Usuaris de l'Aqüífer de la Muga:
"L'anunci és bo, però sí que demanem una taula de la Muga on hi hagi tots els usuaris. Està molt bé l'anunci, però hem de fer coses més profundes."
També veuen bé la proposta diversos ajuntaments que han viscut els últims mesos amb l'ai al cor per la sequera i la situació de l'embassament.
Hi ha, això sí, molts dubtes sobre la concreció. Així ho apunta l'alcaldessa de Castelló d'Empúries, Anna Massot, que en declaracions a TV3 ha reclamat saber "com es pensa executar aquest projecte, l'envergadura que tindrà, on es pensa ubicar i com es resoldrà l'alta despesa energètica".
- ARXIVAT A:
- SequeraCrisi climàtica