És legal el reconeixement facial a la feina? S'utilitza amb temporers o riders de Glovo

Almenys una vintena d'empreses del sector agrari català fan servir un sistema de reconeixement facial perquè els temporers que recullen la fruita fitxin en arribar al camp. 

Per què? Al·leguen que així eviten suplantacions d'identitat, ja que Inspecció de Treball els ha multat per tenir empleats sense papers que, segons asseguren els empresaris, s'havien fet passar per algú altre amb documentació.  

També Glovo obliga els riders a identificar-se periòdicament amb el mateix sistema. I ho fa, segons justifiquen fonts de l'empresa, per evitar que els repartidors treballin amb el compte d'un altre. La companyia --que acumula sancions milionàries per ocupar falsos autònoms-- també ha estat multada per la Inspecció de Treball amb 5,2 milions d'euros per tenir 800 treballadors estrangers sense permís de treball. 

És legal fer servir el reconeixement facial a la feina? Des de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades adverteixen que no, així com tampoc ho és fer servir cap altra dada biomètrica, com l'empremta dactilar, per al control d'accés dels treballadors. Amb tot, hi ha algunes excepcions.

El cas d'una empresa agrària de Fraga

Quan arriba l'època de la recollida de la fruita, una de les companyies que fan servir reconeixement facial és NatusFruits, de Fraga, a la Franja de Ponent. El seu director, Roger Macià, explica que es va decidir a implementar el sistema després que el 2021 Inspecció de Treball els sancionés per tenir quatre treballadors sense papers, a raó de 10.000 euros de multa per cadascun.

El director de NatusFruits, que en el punt àlgid de la campanya de recollida de la fruita pot arribar a tenir 400 treballadors temporals, assegura que pensava que havia contractat tots els empleats que hi havia a la finca, però que aquests quatre s'havien fet passar per una altra persona, que és la que figurava al contracte. 

Amb el control facial, "ara aquest problema s'ha resolt completament", assegura Macià. I explica com funciona el sistema: 

"És una aplicació informàtica que fem servir amb el mòbil. A primera hora del matí, fitxem els treballadors per assegurar-nos que tenim donats d'alta tots els que s'han presentat."

Treballar amb els papers d'un altre: "Les circumstàncies t'hi empenyen"

Diverses fonts del sector --tant de les empreses com dels empleats-- constaten que hi ha treballadors sense papers que es fan passar per una altra persona que sí que té la documentació en regla per poder treballar i guanyar-se la vida. El motiu? La burocràcia no els ho posa gens fàcil. 

En Domingo va trigar set anys a tenir el permís de treball. Així ho explica al 324.cat: 

"On podia treballar? On treballem tots quan no tens papers, al camp."

Explica que les condicions com a temporer de la recollida de la fruita eren molt precàries i els sous, d'entre 4 i 5 euros l'hora. I admet que alguna vegada el van contractar amb la documentació d'una altra persona: "Necessitava diners, les circumstàncies t'empenyen a fer-ho". I denuncia: 

"De vegades l'empresari sap que la documentació no és teva, però et contracta igualment, perquè així et pot explotar, perquè sap que no denunciaràs i que pot fer amb tu el que vulgui."

En la campanya agrària de l'any passat, Inspecció de Treball va imposar nou sancions per ocupar estrangers sense permís de treball, en quatre de les quals es va detectar que hi havia hagut una suplantació d'identitat, segons indiquen fonts de la delegació del govern. 

Almenys un centenar d'empreses del sector agrari arreu d'Espanya

L'empresa que ha desenvolupat el software de reconeixement facial a NatusFruits és la catalana RawData, especialitzada en digilització del món agrari. 

El seu conseller delegat, Albert Duaigües, subratlla que han instal·lat el sistema de reconeixement facial a un centenar de companyies arreu d'Espanya. A Catalunya tenen més d'una vintena de clients, tots del sector agrícola. 

Uns mètodes que activistes de l'organització Fruita amb Justícia Social, de defensa dels drets dels temporers, critiquen perquè consideren que són un "abús" a un col·lectiu ja molt precaritzat. 
 

Glovo i els comptes llogats

Els riders que porten menjar a domicili per a Glovo s'han d'escanejar la cara periòdicament. L'aplicació els demana el reconeixement facial "aproximadament cada 24 hores, normalment després de la segona comanda", tal com explica al 324.cat Javier Pérez, que és repartidor de Glovo i membre de CGT Riders. 

Des de l'empresa, justifiquen el reconeixement facial per "prevenir el frau" i "identificar els comptes llogats de manera irregular". 

Però els sindicats denuncien que ho fan només de cara a la galeria: "És per donar l'aparença davant de l'administració, els jutjats i Inspecció de Treball que tenen un sistema implementat per perseguir el lloguer de comptes; però això és fals, perquè no els interessa", assegura Pérez. 

Per què no els interessa? 

Perquè "a Glovo saben perfectament que hi ha moltíssima gent amb comptes llogats perquè, a més, les persones sense documentació són les que fan possible aquest model, és tota aquesta mà d'obra la que permet abaratir costos", denuncia Núria Soto, de la plataforma sindical Riders X Drets. Sigui com sigui, "no està justificat el mètode", considera Soto. 

Un control "fàcil" d'esquivar

El cas és que burlar el reconeixement facial de Glovo, segons fonts sindicals, és relativament "fàcil". Com? Les mateixes fonts expliquen el modus operandi: el repartidor avisa el titular del compte, que obre l'aplicació des del seu dispositiu, fa el reconeixement facial i la torna a tancar perquè el rider pugui seguir fent comandes. 

I una simple ullada a les xarxes socials fa evident que el lloguer de comptes està a l'ordre del dia: moltes persones demanen treballar amb el compte d'algú altre, mentre que d'altres ofereixen llogar el seu en pàgines específiques per fer aquest tripijoc.

Com passa amb els temporers, és una sortida que troben les persones sense papers davant les dificultats per accedir al mercat de treball de forma regular. 
 

Què passa si no superen el reconeixement facial? 

En cas de no superar el reconeixement facial, Glovo els bloqueja el compte després de cinc intents. En aquest sentit, Javier Pérez, de CGT Riders, denuncia que el sistema dona molts problemes a les persones racialitzades: 

"Fins i tot per a qui és el propietari, a vegades el sistema el detecta malament."  

Mentrestant, Glovo està immersa en un procés penal per vulnerar els drets dels treballadors i s'enfronta a sancions superiors als 260 milions d'euros pel seu model de falsos autònoms. De fet, al desembre la companyia va assegurar que contractaria tots els riders.

És legal? 

És legal que un empresari faci servir un sistema de reconeixement facial al lloc de treball? La resposta del cap de l'assessoria jurídica de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades (ACPD), Xavier Urios Aparisi, és clara: "No". 

L'empresari o institució no pot fer ni reconeixement facial als seus treballadors ni fer servir cap altra dada biomètrica, com pot ser l'empremta dactilar, subratlla. 

Per què? El reconeixement facial, al·lega, només es pot utilitzar si hi ha un consentiment de la persona i, en una relació laboral, "es considera que el consentiment del treballador no és lliure". 
 

La guia de l'ús de biometria a la feina

Per aclarir dubtes, el novembre del 2023 l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) --que és qui té la capacitat de sancionar en aquest àmbit-- va publicar una guia específica sobre l'ús de la biometria per al control de presència dels treballadors, en què es declara il·lícit l'ús de sistemes biomètrics per al control de presència al lloc de treball.

Aquesta guia va suposar un canvi de criteri de l'AEPD, que va haver de restringir els usos de la biometria per basar-se a la legalitat europea. 

Alternatives a l'empremta dactilar

I això va agafar a contrapeu alguns ajuntaments i empreses que feien servir l'empremta dactilar per accedir als llocs de treball. N'hi ha que ja han canviat el sistema, però no tots. I això, tal com explica Urios, és el que haurien de fer: 

"La situació a hores d'ara és que no és legal fer-ho. Com a empresa, has de cercar una alternativa per fer aquest control horari. Si ho fas i ningú et denuncia davant les autoritats de control, probablement no passarà res però has de ser conscient que no estàs complint amb la llei." 

Hi ha excepcions? 

Sí... però amb matisos. La guia de l'AEPD obre la porta a l'ús de la biometria per al control laboral en casos de necessitat en què no es pugui fer d'altra manera, com podria ser, per exemple, amb una targeta. 

I aquí és on s'agafen els serveis jurídics de RawData per defensar l'ús del reconeixement facial en el món agrari. Així ho justifica Duaigües: 

"Al camp, està clar que es tracta d'un d'aquests casos de necessitat on no tens alternativa per poder verificar que aquella persona és la que realment has contractat."

Però Urios discrepa d'aquesta visió, ja que l'AEPD subratlla que per poder fer aquestes excepcions cal que hi hagi una llei que ho empari --i de moment, no existeix-- o bé un conveni col·lectiu on, de forma explícita, s'al·legui que és estrictament necessari fer servir la biometria en un sector determinat. 
 

Una avaluació prèvia

Fonts de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades afegeixen que, en cas que es complissin els requisits per fer una excepció, abans de captar les dades biomètriques caldria que l'empresa fes una avaluació d'impacte per a la protecció de dades en què es justifiqués "la idoneïtat, la necessitat i la proporcionalitat" del tractament.

En aquest sentit, RawData no només recomana a les empreses a qui distribueix el software que facin aquesta avaluació d'impacte, sinó també que demanin l'autorització al treballador per fer ús de les seves dades biomètriques. I, en cas que ho rebutgi, li ofereixin un mètode alternatiu, com la firma, un QR o un sistema NFC. 
 

Quines sancions hi pot haver? 

Les sancions previstes per les autoritats de protecció de dades van en funció de la mida de cada empresa, perquè "tenen la finalitat que no surti a compte infringir la norma", explica el cap de l'assessoria jurídica de l'ACPD. 

Així, la quantia pot oscil·lar entre el 2 i el 4% del volum de negoci anual de la companyia, en funció de la gravetat de la infracció. 

Com es pot denunciar?

Des de les autoritats de protecció de dades no s'obren expedients d'ofici si no és que es tracta d'institucions o empreses del sector públic, de manera que només sancionen companyies privades si algú les denuncia. 

En aquest sentit, des de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) recorden que els ciutadans poden presentar una reclamació al seu web. "La tramitació és més àgil en els casos que s'aportin més proves o indicis amb la reclamació", subratllen fonts de l'agència. 

Ja hi ha precedents de sancions. L'Agència Espanyola de Protecció de Dades ha obert expedients a administracions i empreses que ja feien servir el reconeixement facial per al control d'accés dels seus treballadors. 

L'AEPD fa recular l'Ajuntament de Telde 

L'Ajuntament de Telde, el segon municipi més poblat de l'illa de Gran Canària, feia servir reconeixement facial per fitxar els seus treballadors. 

Arran de la denúncia d'un policia municipal a l'Agència Espanyola de Protecció de Dades, l'organisme estatal ha fet recular el consistori canari. Com que es tracta d'una altra administració, no li imposa sanció, però sí que li exigeix que justifiqui si realment es compleixen els requisits per poder fer una excepció i fer servir el reconeixement facial. I, en cas que no ho pugui justificar, el retiri. 
 

Sanció de 220.000 euros a una empresa d'Alacant

L'Agència Espanyola de Protecció de Dades va sancionar amb 220.000 euros una empresa alacantina de cartró i embalatges per fer servir el reconeixement facial sense donar alternativa als treballadors. L'expedient es va obrir arran d'una denúncia que va fer un treballador que al cap de poc va deixar l'empresa.  

Tal com es recull en la resolució de l'AEPD, hi havia càmeres a l'entrada i a la sortida de l'empresa que captaven diverses imatges de la cara del treballador per fer-ne el "patró biomètric" i identificar-lo. L'empresa era Cartonajes Bañeres, que s'ubica a la localitat de Banyeres de Mariola. Arran de la sanció, van canviar el sistema biomètric per targetes d'accés. 
 

Indemnització de 6.000 euros per a un treballador

L'AEPD també va imposar una sanció a una altra empresa justament de la mateixa localitat, Plastic Forte, que també feia servir el reconeixement facial per fitxar els treballadors que entraven i sortien i que no havien informat els treballadors de l'ús que es feia de les dades biomètriques. En aquest cas, l'empresari va acabar pagant 12.000 euros, un cop aplicada la reducció per abonar la multa en un temps establert, que inicialment era de 20.000.

En paral·lel, un jutjat d'Alacant va emetre una sentència pionera en relació amb el mateix cas i va obligar l'empresa a indemnitzar amb més de 6.000 euros al treballador per haver-li captat dades biomètriques. 
 

El Mobile World Congress, multat pel reconeixement facial

Fora de l'àmbit laboral, l'AEPD també va sancionar amb 200.000 euros la GSMA, l'organitzadora del Mobile World Congress, per obligar els assistents a la fira del 2021 a registrar-se mitjançant un sistema de reconeixement facial. 

La GSMA al·legava motius de seguretat, però l'AEPD va sancionar-la igualment perquè va considerar que no s'havia justificat degudament la proporcionalitat de la mesura ni s'havia valorat l'afectació als drets i llibertats dels interessats. 
 

Multa de 20.000 euros a la UOC 

Per la seva part, l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades també va imposar una multa de 20.000 euros a la Universitat Oberta de Catalunya per l'ús del reconeixement facial en els exàmens a distància, un sistema que la UOC ja no fa servir. 

El motiu de la sanció era que aquesta pràctica contradiu les lleis europees sobre la protecció i el tractament de dades personals, que prohibeixen de manera general el tractament de dades biomètriques per identificar una persona.