És legal fer pagar si no s'accepten les cookies? El canvi que indigna els usuaris

Fa uns quants anys que ens donen la benvinguda a cada nova pàgina web que obrim. Les finestres que ens demanen acceptar o rebutjar les cookies, però, estan canviant.

Ara, molt sovint, les opcions són acceptar les cookies o pagar. L'opció de rebutjar les famoses galetes que recopilen informació sobre la nostra activitat en línia està desapareixent progressivament. Amb ella, també desapareix una eina molt útil per protegir la nostra privacitat.

L'oferta de no acceptar les cookies s'està substituint, cada vegada de manera més omnipresent, per aquesta altra opció, que, pel que es pot comprovar en xarxes socials, indigna molts usuaris, que no volen pagar o subscriure's a un servei de pagament per tal de protegir la seva privacitat.

És legal obligar a pagar per poder refusar les cookies? D'acord amb el que expliquen les organitzacions de defensa dels drets dels consumidors, com l'OCU, aquest canvi progressiu ha estat legitimat a partir d'una actualització que fa poc ha publicat l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD).

Canvis en la "Guia sobre l'ús de les cookies"

El gener passat, l'AEPD va actualitzar els criteris de la utilització de les galetes per tal d'adaptar la seva "Guia sobre l'ús de les cookies" a les noves directrius del Comitè Europeu de Protecció de Dades (CEPD), l'organisme que garanteix la correcta aplicació del Reglament general de protecció de dades (RGPD) a tots els països de la UE.

Concretament, es tractava d'adaptar les Directrius 03/2022, que havien d'aplicar les empreses que tinguin cookies que no tinguin finalitats exclusivament tècniques i serveixin a clients europeus abans de l'11 de gener del 2024.

L'objectiu principal de les noves directrius era lluitar contra els patrons foscos, és a dir, patrons enganyosos, que, per exemple, fan més petita i difícil de configurar l'opció de rebutjar les galetes, una tàctica que ja estava prohibida de manera expressa, però que els serveis web, en la seva gran majoria, no complien.

D'aquesta manera, s'insisteix clarament que les opcions d'acceptar o rebutjar galetes "s'han de presentar en un lloc i un format destacats [...], sense que sigui més complicat rebutjar-les que acceptar-les". Però s'hi ha fet una modificació clau, que és la que estan adoptant molts webs, especialment mitjans de comunicació, que viuen dels seus continguts.

El RGPD prohibeix que una empesa pugui impedir l'accés a un lloc web a un usuari que rebutja les cookies (l'anomenat mur de cookies) i apunta que a aquest usuari se li ha d'oferir una alternativa equivalent.

Tanmateix, l'actualització afegeix ara que aquesta alternativa "no ha de ser necessàriament gratuïta".

Amb aquesta novetat, moltes pàgines web i serveis d'informació i continguts en línia estan optant per reduir les opcions disponibles a dues: acceptar les cookies o pagar pel servei, sota el pretext que els ingressos publicitaris que depenen d'aquestes cookies són imprescindibles per seguir operant.

Què és el capitalisme de vigilància?

El problema, però, va més enllà del model econòmic de les empreses en qüestió. Efectivament, les companyies que ofereixen serveis i continguts gratuïts viuen de la publicitat per finançar-se, però el model publicitari basat en la compravenda de dades dels usuaris s'ha pervertit amb el temps.

Actualment, compartir el registre de l'activitat de cada persona que navega en línia o utilitza aplicacions és la base de l'anomenat capitalisme de vigilància, un perill real que exposa la privacitat dels usuaris amb milers d'empreses que segueixen els seus moviments en línia i en fan negoci.

Tal com han demostrat nombrosos estudis, el mercat disposa d'una quantitat ingent i creixent d'informació dels usuaris i moltes empreses publicitàries o corredors de dades la compren, la lloguen o la revenen a centenars i milers d'empreses, particulars, organitzacions o lobbies; al capdavall, al millor postor, independentment de la seva motivació.