"És l'Església del terror": parla Aurelio Álvarez, que ha destapat la xarxa d'abusos d'un capellà

Aurelio Álvarez va patir abusos sexuals per part del rector de l'església de Sant Fèlix Africà, a l'actual districte de Sant Martí, a Barcelona, durant quatre anys. Va ser del 1976 al 1980, quan ell tenia entre 10 i 14 anys: "Jo no entenia res, era un nen."

La seva denúncia ha destapat que aquest mateix religiós abusava de més infants, juntament amb altres capellans, en un pis que tenien per a aquesta finalitat, una realitat que el mateix Álvarez desconeixia i que l'ha portat a contactar amb les altres víctimes.

Álvarez va viure-ho en silenci durant dècades, fins que el 2018 es va decidir a fer públic l'abús del rector José Mariné Jorba a les xarxes, animat per la campanya #Cuéntalo, una iniciativa de la periodista Cristina Fallarás.

"El primer cop ho vaig esborrar, però després els meus companys em van animar a deixar-ho publicat. Va ser en llegir-ho, en veure-ho per escrit, que em vaig donar del que havia passat, del drama que havia viscut."

A partir d'aquell moment va començar a implicar-se en iniciatives per trencar el silenci i posar el focus en els escàndols de pederàstia que afectaven l'Església. "Vull que se sàpiga tot, que surti a la llum, perquè és l'única manera que es resolgui".

El 2023 va fer un pas més i va decidir denunciar el seu cas davant l'arquebisbat. "Em va costar molt, perquè sabia que anava a un lloc on hi havia sotanes".

La institució va estar més d'un any sense donar-li resposta, però ell va insistir. Finalment, fa poques setmanes li va arribar el que sol·licitava. Mariné Jorba havia mort el 2010, de manera que ja no se li podia reclamar res. Però el vicari de l'època dels abusos, Pere Muñoz, ho havia reconegut tot poc abans de morir a Cartagena, on estava retirat.

"Em vaig quedar tranquil, perquè ho reconeixia. Molts cops no se'ns creu, se'ns revictimitza."

Aquest vicari no havia pres part en els abusos, però n'havia sigut testimoni i els hauria encobert. I en la seva declaració abans de morir no només reconeixia els abusos a Aurelio Álvarez, sinó tota la trama creada al voltant del pis on el rector, amb altres religiosos, va abusar de nens i nenes del barri.

"La declaració coincidia amb tot el que jo havia explicat, però, a més, hi havia altres coses. És l'Església del terror, amb la fe havien aconseguit convèncer fins i tot algunes mares, que portaven les seves nenes al pis sabent què hi feien."

Un capellà d'extrema dreta molt reconegut al barri

Álvarez explica que Mariné Jorba era un religiós "reconegut, poderós i amb molta influència" al barri, d'extrema dreta i que feia misses en llatí i sense mirar els feligresos.

Durant els abusos, ell era petit i no sabia què estava passant, i el capellà ho justificava amb el discurs que era el que Déu volia.

Durant anys, Álvarez explica que va tirar endavant una vida "que no era real", perquè feia com si no hagués passat res. El 2005 li van reconèixer la incapacitat absoluta per les diverses afectacions psicològiques que havia desenvolupat.

"Quan vaig deixar de treballar em va venir tot, vaig ser conscient de què m'havia passat."

Va trigar, però, encara més de deu anys fins que es va veure capaç d'explicar-lo en públic. Ara anima a tothom que hagi patit una situació així a fer aquest pas.

"M'ha ajudat a entendre el que m'havia passat i a calmar-me. Animo tothom que passi el seu procés i ho expliqui, perquè llavors comences a sanar."

Reclama una reparació efectiva i a tots els nivells

Ara reclama que, més enllà de les disculpes de l'arquebisbat, hi hagi una reparació "a tots els nivells". Per ara, l'Església li paga teràpia psicològica, però creu que no n'hi ha prou.

"Jo no vull caritat, no és això el que volem. Jo estic malament psicològicament, però també econòmicament. La meva família no m'ha donat suport, sempre he hagut de viure això sol."

Álvarez denuncia també que el procés de reconeixement dels fets per part de l'Església ha estat "molt fred" i no l'ha rebut ningú de la jerarquia eclesiàstica, com l'arquebisbe.