Es multipliquen els esforços diplomàtics per evitar una guerra a Ucraïna

Ofensiva diplomàtica per rebaixar la tensió en la crisi ucraïnesa. En menys de 24 hores, Emmanuel Macron, Vladímir Putin, Olaf Scholz, Joe Biden i Ursula von der Leyen, entre altres mandataris, han participat de contactes amb l'objectiu d'evitar un conflicte armat.

A Moscou, Putin i Macron s'han reunit aquest dilluns al vespre al Kremlin amb l'objectiu d'intentar "aplanar el camí que hem de seguir, el de la desescalada", tal com ho ha expressat el president francès. Macron ha emplaçat el seu homòleg rus a "trobar una resposta útil i col·lectiva per a Rússia i per a tot Europa" que permeti "evitar una guerra i forjar una estabilitat i confiança per a tots".

El president francès ha dit que és conscient de la situació "politicomilitar" que hi ha al continent i ha apel·lat a la responsabilitat de tots els actors implicats en la crisi. "Els propers dies seran determinants", ha pronosticat Macron.

Davant d'això, ha apostat per "nous mecanismes de seguretat" per estabilitzar la situació a Europa:

"Hem de mostrar conjuntament voluntat que estem disposats a treballar en les garanties de seguretat, construir un nou ordre de seguretat i estabilitat a Europa"

Tot i així, Macron ha matisat que aquests nous mecanismes, però, no haurien d'implicar la revisió dels acords dels darrers 30 anys ni tampoc els principis fonamentals que regeixen les relacions entre els països europeus.

El president francès s'ha mostrat comprensiu amb les preocupacions russes, però ha retret a Putin que hi ha 125.000 soldats russos a la frontera amb Ucraïna: "El president Zelenski és el president d'un país a la frontera del qual hi ha 125.000 soldats, per això està inquiet", ha afirmat.

Putin alerta que una guerra "no tindrà vencedors"

Per la seva banda, el president rus ha lloat "algunes de les idees i propostes" de Macron per forjar un acord de seguretat. Putin s'ha compromès a fer tot el possible per trobar un compromís que satisfaci totes les parts i s'ha referit a les propostes que va enviar als Estats Units i a l'Aliança Atlàntica, que aquests van rebutjar:

"En les propostes que vam enviar a l'OTAN i a Washington no hi ha ni un sol punt que considerem irrealitzable. Ni un"

El president rus ha advertit que, en cas d'una guerra entre Moscou i l'OTAN, "no hi haurà vencedors" perquè Rússia compta amb un potent arsenal nuclear. "No tindran temps ni de parpellejar", ha avisat Putin.

Enmig de la desconfiança entre Occident i Rússia, Putin i Macron han dialogat durant més de cinc hores al Kremlin per trobar una solució per rebaixar la tensió a Ucraïna, com explica aquesta crònica del "TN vespre":

Zelenski, disposat a reunir-se amb Putin

Després de la trobada amb Putin, Macron ha viatjat cap a Kíev, on aquest dimarts s'ha reunit amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski. El president francès ha fet balanç de la reunions mantingudes amb Putin i Zelenski i ha assegurat que "han permès assolir avenços per a la seguretat i estabilitat a la regió".

Com ja va fer a Moscou, Macron ha defensat davant Zelenski un diàleg multilateral per crear un nou ordre al continent. En aquest sentit, ha anunciat que la setmana vinent se celebrarà a Berlín una reunió a nivell d'assessors del Format de Normandia, format per Ucraïna, Rússia, França i Alemanya, sobre la crisi ucraïnesa.

Zelenski, que s'ha mostrat disposat a reunir-se amb Putin, ha expressat confiança en què les negociacions de Berlín "apropin" una cimera del Format de Normandia.

El president francès ha ressaltat que tant Putin com Zelenski li han confirmat la voluntat de complir els Acords de Minsk i s'ha compromès que França i Alemanya continuaran "sent mediadors per solucionar el conflicte".

Biden insta a abandonar Ucraïna

El president dels Estats Units, Joe Biden, ha dit que els ciutadans nord-americans que siguin a Ucraïna, amb l'excepció del personal diplomàtic, haurien d'abandonar el país. Biden ho ha considerat "una decisió sàvia", davant la possibilitat que quedin "atrapats en un foc creuat" en cas d'invasió.

De tota manera, el mandatari nord-americà ha reconegut que encara no se sap si hi haurà un atac rus. "Ara està en una posició en què seria capaç d'envair", ha assegurat Biden sobre Putin, de qui ha dit que "té la capacitat de fer-ho".

Al voltant de 30.000 ciutadans nord-americans viuen actualment a Ucraïna, segons ha publicat The Wall Street Journal citant fonts oficials.

Biden ha reiterat que, si hi ha un atac a Ucraïna, els Estats Units i els seus aliats imposaran "les sancions més dures" que s'hagin imposat mai i que Rússia "pagarà un preu enorme".

Avís sobre el gasoducte

El president nord-americà també ha promès que, si Rússia envaeix Ucraïna, "ja no hi haurà un Nord Stream 2", en referència al gasoducte que encara no ha començat a funcionar i que hauria de transportar gas natural rus cap a l'Europa occidental a través del mar Bàltic.

Biden ho ha dit davant del canceller alemany, Olaf Scholz, amb qui s'ha reunit a la Casa Blanca. Scholz ha donat suport a Biden sobre les sancions, però ha evitat confirmar si està disposat a suspendre els permisos per al Nord Stream 2.

Amb l'argument que no "lletrejar" en públic tot el que es podria fer, el canceller s'ha resistit a amenaçar Moscou amb una cancel·lació definitiva dels permisos del gasoducte, controlat pel gegant rus Gazprom.

L'estratègic gasoducte ha estat una de les claus de la trobada que han mantingut Scholz i Biden, tal com explica la crònica del corresponsal de TV3 a Washington:

La falta de claredat de Scholz sobre aquesta qüestió ha irritat alguns sectors de l'administració nord-americana. La setmana passada, l'ambaixadora alemanya a Washington, Emily Haber, va advertir Berlín que cada cop són més els qui, als Estats Units, veuen Alemanya com un "soci poc fiable", segons The New York Times.

Biden, però, ha volgut tallar aquesta impressió durant la roda de premsa conjunta a la Casa Blanca, en què ha insistit que "no hi ha dubtes sobre l'aliança" entre els dos països.

Actualment, Alemanya importa de Rússia entre el 45% i el 65% del gas que consumeix. Scholz, però, ha insistit que també reben gas de Noruega i els Països Baixos i que, en qualsevol cas, el país aposta cada vegada més per les energies renovables.

La UE i els EUA acusen Rússia d'utilitzar l'energia com a "arma"

També a Washington, el secretari d'estat nord-americà, Antony Blinken, i l'alt representant de la UE per a la Política Exterior i de Seguretat, Josep Borrell, han alertat que Rússia utilitza el subministrament d'energia a Europa com una "arma" geopolítica.

Blinken i Borrell s'han compromès a intensificar la cooperació enmig de les tensions amb Moscou. "Hem contactat amb els nostres principals subministradors d'energia per reforçar la nostra preparació i assegurar que el flux energètic continua sent fiable, assequible i segur", ha dit el cap de la diplomàcia europea sobre les converses que manté la UE amb Noruega, Qatar, l'Azerbadjan i Algèria.

La cita es produeix deu dies després de la declaració conjunta del president nord-americà, Joe Biden, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, comprometent-se a "intensificar la cooperació energètica" amb l'objectiu que ciutadans i empreses de la UE i països veïns "disposin d'uns subministraments energètics fiables i assequibles".

El subministrament del gas també ha estat present en la intervenció de la presidenta de la Comissió Europea en un fòrum sobre el futur del continent. Von der Leyen ha advertit que Rússia podria utilitzar-lo com una "amenaça" i ha apostat per una "independència" energètica de la Unió Europea:

"No es pot descartar que el Kremlin continuï utilitzant el gas com a amenaça, i per això hem de ser més independents"

Les "línies vermelles" de Kíev

Ucraïna també assegura que aposta per una solució diplomàtica a la crisi, tot i que ha volgut deixar clares quines són les "línies vermelles" a l'hora de negociar.

El ministre d'Exteriors ucraïnès, Dmitro Kuleba, s'ha reunit aquest dilluns amb la cap de la diplomàcia alemanya, Annalena Baerbock, a qui ha insistit que no mantindran cap diàleg amb els separatistes prorussos de les regions del Donbass ni discutiran cap qüestió sobre les seves fronteres:

"No farem cap concessió pel que fa a la integritat territorial d'Ucraïna"

A més, ha assenyalat que només el poble ucraïnès pot decidir el futur del país, en referència a l'aspiració d'ingressar a la UE i a l'OTAN, una possibilitat que Rússia rebutja.

S'intensifiquen els moviments sobre el terreny

Mentrestant, sobre el tauler d'escacs d'Ucraïna, continuen els moviments de cara a un possible conflicte armat. Els Estats Units consideren que Rússia podria envair Ucraïna "qualsevol dia", tot i que treballen per mantenir la via diplomàtica. Així ho ha indicat l'assessor principal de Seguretat Nacional de la Casa Blanca, Jake Sullivan, en una entrevista a la cadena Fox.

Un dels escenaris amb què treballen el Pentàgon i la intel·ligència nord-americana, segons el diari The Washington Post, és que una invasió d'Ucraïna a gran escala provocaria més de 50.000 víctimes civils (entre morts i ferits) i prop de cinc milions de refugiats cap a altres països.

Aquest escenari, un dels diversos amb què treballen els EUA, preveu que l'exèrcit rus conqueriria Kíev en només dos dies.

Ucraïna ha rebut 1.500 milions de dòlars en armament

En els darrers mesos, Ucraïna ha rebut 1.500 milions de dòlars en armament i equips militars per enfortir el seu exèrcit enmig de les tensions frontereres amb Rússia.

Així ho ha assegurat el ministre d'Exteriors en la roda de premsa conjunta amb Annalena Barbock. "Seguim consolidant una coalició internacional de suport a Ucraïna. Gràcies a aquesta feina, a dia d'avui Ucraïna rep més suport polític, econòmic i de seguretat", ha dit.

Els Estats Units i el Regne Unit han estat els més actius a l'hora d'armar l'exèrcit ucraïnès, de la mateixa manera que el Canadà, Polònia i els països bàltics, que han rebut l'autorització de Washington.

Civils amb fusells de fusta es preparen per defensar Kíev

Una de les imatges més curioses dels preparatius per a una possible guerra és la dels civils ucraïnesos que fan exercicis militars als afores de Kíev, preparant-se per si hi ha una invasió russa.

Les milícies civils que van combatre a l'est del país contra les tropes prorusses i ara estan integrades a l'exèrcit, fan entrenaments militars en una antiga fàbrica de tractors abandonada. Allà, es divideixen en tres grups: els més experimentats, alguns veterans de l'est ucraïnès; novells que volen aprendre nocions bàsiques sobre l'ús d'armes i els interessats en la defensa civil.

Alguns voluntaris van vestits amb uniformes militars o roba de camuflatge, però la majoria porten roba de civil, abrigats per no glaçar-se fent exercicis a l'aire lliure.

Els voluntaris fan els exercicis amb fusells de fusta, practicant desplaçaments sobre el terreny, aprenent tàctiques d'ofensiva o retirada i fent classe sobre primers auxilis o comportament en cas d'emergència.