"Es podria haver evitat": OMS i governs van anar tard i malament amb la pandèmia

La "situació actual" de pandèmia que ha matat més de 3 milions de persones al món (3.319.141) i n'ha infectat més de 159 milions "s'hauria pogut evitar", segons l'informe presentat per un grup internacional d'experts que ha analitzat durant vuit mesos la gestió de la crisi actual, per encàrrec de l'OMS.

La conclusió del seu estudi és demolidora: "El sistema actual va fallar per protegir-nos de la pandèmia de Covid-19" i el que és encara pitjor, "si no actuem per canviar-lo ara, no ens protegirà de la pròxima amenaça pandèmica que podria arribar en qualsevol moment", assegura, de forma taxativa, la copresidenta del grup i exprimera ministra de Nova Zelanda, Helen Clark.

L'informe del Panel Independent de Preparació i Resposta a la Pandèmia, format per 13 experts i personalitats de renom internacional, detalla nombrosos errors, fracassos i retards en la gestió de la pandèmia, i reparteix culpes entre la mateixa Organització Mundial de la Salut i tots els països que s'han hagut d'enfrontar al desastre sanitari i econòmic que ha representat la Covid-19, des de fa més d'un any.

"La combinació de males decisions estratègiques, falta de voluntat d'afrontar les desigualtats i un sistema mancat de coordinació ha creat un còctel tòxic que ha permès que la pandèmia es transformés en una crisi humanitària catastròfica."

Es va actuar tard i malament

"És evident que hi ha hagut retards i vacil·lacions a la Xina i a l'OMS, alguns dels quals es deuen als feixucs procediments burocràtics de les anomenades normes sanitàries internacionals", critica Michel Kazatchkine, exdirector de l'FMI i membre d'aquest grup.

El primer error, segons els experts, va ser el temps que va trigar l'OMS a decretar l'alerta de salut pública internacional, el 30 de gener del 2020.

A mitjans de desembre del 2019 ja es va notificar "un focus d'epidèmia de pneumònia d'origen desconegut" a la Xina. L'OMS podria haver declarat el nivell més alt d'alarma internacional el 22 de gener, en la primera reunió del comitè d'urgència, però no ho va fer.

Tampoc hauria canviat gran cosa, creuen els experts, per la "inacció" posterior de la majoria de països, que no van reaccionar fins a l'11 de març del 2020, quan es va decretar la situació de pandèmia mundial. Fins llavors, lamenten els experts, ningú va ser conscient de la gravetat del perill.

El febrer del 2020, un mes perdut

L'OMS va fer tard en declarar l'emergència sanitària mundial i també mesures bàsiques, com la mascareta obligatòria, però es va trobar sola, segons l'informe.

Tots els països li van exigir molt, però li van negar tant l'autoritat com el finançament necessaris per donar la resposta adequada.

I tampoc els estats membres, pel seu compte, van prendre les mesures que calia per tallar la propagació del virus al febrer. Els "retards, dubtes i negacions" el van convertir, literalment, en "un mes perdut".

Per això, el grup demana reformes a la institució, que la dotin de més transparència i independència, i també del seu model de finançament, que augmenti les contribucions obligatòries dels estats membre (2/3 del pressupost de l'OMS es cobreix amb aportacions voluntàries).

I entre aquestes reformes, limitar el mandat del secretari general de l'OMS, el màxim responsable de l'entitat, i que sigui d'un màxim de set anys.

Adverteixen que, més d'un any després, continua sense existir un sistema internacional d'alerta eficaç i proposen crear un fons que pugui aportar entre 50.000 i 100.000 milions de dòlars en cas d'una nova amenaça pandèmica. Un mecanisme econòmic de resposta ràpida que hauria de ser independent de l'OMS i supervisat per un Consell Mundial sobre Amenaces per a la Salut, de nova creació.

Fer arribar les vacunes arreu

El grup també s'ha decantat per l'alliberament de les patents de vacunes. Aconsellen donar un termini de 3 mesos a les farmacèutiques perquè cedeixin els permisos per produir vacunes contra la Covid a altres fabricants d'arreu del món i, en cas de no fer-ho, suspendre els drets de propietat intel·lectual.

Consideren que és l'única manera d'augmentar la capacitat de producció a nivells suficients per cobrir la demanda mundial de vacunes i resoldre el problema de la desigual distribució mundial.

Se sumen, així, a la petició de l'Índia i Sud-àfrica, a la qual han donat suport els Estats Units, però no la Unió Europea. Les farmacèutiques consideren que això afectarà la seva capacitat d'innovació.

L'exmandatària de Libèria i copresidenta del grup, Ellen Johnson Sirleaf, ha recordat que alguns països rics han comprat prou dosis com per vacunar el doble de la seva població, mentre que molts d'altres encara no han pogut ni començar la campanya de vacunació.

I ha demanat als països que a l'estiu hagin aconseguit una vacunació suficient, que facin donació de 1.000 milions de dosis abans de l'1 de setembre i de 2.000 milions de dosis a mitjans del 2022.

Els beneficiaris d'aquestes dosis haurien de ser els 92 països més pobres del món que no tenen recursos per comprar vacunes i que esperen rebre-les del mecanisme Covax, creat per l'OMS per lluitar contra el repartiment desigual de vacunes al món.