És possible una moda més sostenible?

No té la mala fama d'altres indústries, però el model de consum imposat per la "fast fashion", basat a comprar molt barat i renovar l'armari cada temporada, ha convertit la indústria de la moda en la segona més contaminant del planeta, segons un informe de l'ONU.

Un model de producció molt estès però contra el qual s'estan revoltant cada cop més dissenyadors emergents que aposten per fer una moda més sostenible sense renunciar a la qualitat.

Moda sostenible a la 080

És el cas de dues joves dissenyadores, Sonia Carrasco i Marta Pujol, que desfilaran a la passarel·la 080 Barcelona Fashion, que comença demà, amb models fets amb teixits reciclats o procedents d'excedents d'estocs de les fàbriques.

Sonia Carrasco va ser la guanyadora del premi al talent emergent de l'última edició de la 080 i ho va fer amb una proposta de moda 100% sostenible.

Tot el material que fa servir en el seu taller és reciclat, des del fil dels teixits fins a les etiquetes, passant pels botons i les cremalleres. L'objectiu és demostrar que el disseny i la qualitat també poden ser sostenibles amb "materials amb molt de valor, que siguin ètics i també amb un estil contemporani i actual".

Les seves col·leccions porten per títol unes coordenades. Si l'anterior es referia a l'illa de plàstics que sura entre la Xina i Corea del Sud, la que presentarà dimarts remet al mar d'Aral, pràcticament assecat pel cultiu intensiu de cotó. Títols que volen cridar l'atenció sobre l'impacte mediambiental de la moda.

La producció de roba i calçat és la responsable del 8% de les emissions de gasos causants de l'efecte hivernacle i del 20% del malbaratament d'aigua.

El camí d'una samarreta "low-cost"

Unes xifres que criden l'atenció però que s'entenen millor si es ressegueix el camí que fa una samarreta "low-cost" abans d'arribar a la botiga.

La cadena de subministrament comença, per exemple, a països com el Brasil o els Estats Units, grans productors de cotó. D'allà, aquest cotó viatja en bales fins a un altre país on es fila, i encara a un tercer on es farà la trama, és a dir, la tela que servirà per fabricar la samarreta.

Aquesta tela s'ha de tenyir o estampar i cosir, un pas que es fa majoritàriament a països com la Xina, l'Índia o Bangladesh. D'allà, un cop acabada, s'envia a Europa, des d'on es distribueix fins a la botiga a casa nostra.

Un mínim de cinc trajectes, la majoria transoceànics, amb l'emissió de gasos contaminants que això comporta, per una samarreta que pot acabar costant al consumidor només 5 euros.

Això implica que aquesta samarreta té uns costos mediambientals afegits, que no es reflecteixen en el preu dels 5 euros i que, segons l'experta en moda sostenible i professora d'EADA Federica Massa Saluzzo, paguen "el medi ambient i les persones en països com Índia o Bangladesh, on s'ha produït la samarreta:

"Aquests 5 euros com es reparteixen? I sobretot el cost que no està dintre dels 5 euros, o sigui, del medi ambient, qui ho paga? I les persones que són a l'Índia o Bangladesh que han fet el producte?"

Comprar menys i utilitzar-ho més temps

Una contaminació que es podria reduir a la meitat només allargant el temps d'ús de la roba. I és el que espera aconseguir la jove dissenyadora Marta Pujol implicant el client en el disseny final de la peça.

Un nou concepte que presentarà per primer cop a la 080 sota la marca de Lera Mamba i en el qual el client que arriba al showroom tria la peça que li agrada d'una sèrie de motlles fets en llana i cotó cru.

També escull la tela que vol i la peça de roba es cus a demanda per evitar que es generin estocs. Amb aquest model Marta Pujol explica que "el client té una peça única, que ell mateix ha acabat de dissenyar."

Models com els de Sonia Carrasco o Lera Mamba són més cars per al consumidor que la "fast fashion". Defensen que és perquè paguen un preu just a proveïdors i treballadors i que són els preus de la moda "low-cost" els que "no tenen sentit".

Però està el consumidor preparat a pagar més per un producte que pot trobar fàcilment a un preu molt baix?

Els experts asseguren que l'única alternativa realment sostenible és comprar menys i utilitzar més temps la roba. La professora Federica Massa Saluzzo explica que "la idea és reutilitzar, reciclar i reparar el que tens" i que, perquè tingui sentit "s'ha de comprar un producte de qualitat perquè reparar una cosa que costa poc, no val la pena".

90 milions de tones de roba en residus

L'altre gran problema de la indústria de la moda és la gran quantitat de residus que genera. Es calcula que cada any es llencen a les escombraries 90 milions de tones de roba, l'equivalent a 10 quilos per persona. I només el 20% d'aquesta roba es pot reciclar.

Federica Massa Saluzzo aconsella pensar en la roba com "un producte que existeix, ocupa espai i d'alguna manera es quedarà en el medi ambient" i reduir una compra que és bàsicament impulsiva.