Es publica "Una noia i un soldat", la novel·la prohibida de Teresa Pàmies

L'editorial Adesiara acaba de presentar "Una noia i un soldat", una novel·la fins ara inèdita de Teresa Pàmies (1919-2012). Un llibre amb el subtítol de "Novel·la de la guerra civil" que Teresa Pàmies va escriure el 1972, acabada de retornar a Catalunya després de tres dècades d'exili i d'un periple que l'havia dut a diferents indrets de França, Santo Domingo, Mèxic, Belgrad i Praga.

La novel·la va ser localitzada per la catedràtica de Traducció de la UAB i membre de l'IEC Montserrat Bacardí, a l'Arxiu General de l'Administració, a Alcalá de Henares, a Madrid, durant els treballs que aquesta investigadora feia per escriure la biografia "La veritat literària de Teresa Pàmies", tercer Premi Ricard Torrents Bertrana d'assaig, publicat el setembre passat a Eumo Editorial.

El mur de la censura

L'abril de 1972, Editorial Destino, que l'any anterior havia publicat i premiat amb el Josep Pla el primer llibre de Teresa Pàmies, "Testament a Praga" (coescrit amb el pare de l'escriptora, Tomàs Pàmies), va presentar a la censura, com era preceptiu, el mecanoscrit d'"Una noia i un soldat".

Va fer-ho per a una possible publicació que no va veure mai la llum. El mecanoscrit localitzat per Bacardí és l'única còpia del llibre que se'n conserva. No se n'ha trobat cap en el fons personal de Pàmies, avui custodiat pel seu fill, el també escriptor Sergi Pàmies.

El "no" de la censura a "Una noia i un soldat" va ser taxatiu. "Denegado", deia el veredicte del 24 de maig de 1972. Dies abans havien emès dos informes que, sense contemplacions, deia "no autoritzable". Entre els comentaris "sucosos" de la censura deia que l'obra "alaba la revolución violenta", "elogia a los rusos" o "se hacen panegíricos de Companys".

L'argument de la novel·la

"Una noia i un soldat", amb un títol que fa clara referència a la popular cançó "Baixant de la font del gat", és protagonitzada per una "noia" marxista (amb molts punts en comú amb l'autora) i un "soldat" republicà.

El llibre, estructurat en dues parts diferenciades, una per a cada personatge, aborda l'experiència de la guerra civil des de dues perspectives diferents enmig d'una trama amorosa intrigant.

La novel·la prohibida que ara publica Adesiara va tenir, segons les investigacions de Bacardí, una versió primigènia, avui perduda, titulada "La xiqueta de Balaguer". En uns anys difícils per al català, Teresa Pàmies no dubta a fer servir la llengua com, anys abans, li va fer saber des de París a Rafael Tasis en una carta:

"També escric en castellà (...) però jo sé que només en la meva llengua puc posar-hi tota l'ànima. Per això estic convençuda que escric molt millor en català malgrat les faltes. Jo penso en català. Sofreixo en català i disfruto en català. Soc molt catalana. No podria explicar per què o en què ho veig. Senzillament ho sé."

Pàmies va començar la seva carrera literària amb 51 anys. Durant els trenta anys següents va escriure una cinquantena d'obres més, que van convertir en matèria literària les seves vivències personals, la seva militància comunista i les seves opinions i sentiments. De fons, una mirada personal a la història del segle XX. La seva figura va ser molt popular a través de múltiples col·laboracions als mitjans de comunicació.