És realista la proposta d'eliminar els vols curts? Una mesura "efectista i simbòlica"
Els experts diuen que la mesura pactada per PSOE i Sumar d'eliminar els vols curts si hi ha alternativa en tren no tindria efectes i proposen augmentar-ho a 4 hores i també posar impostos al querosè dels avions
L'acord anunciat pel PSOE i Sumar aquest dimarts per governar els pròxims quatre anys inclou l'eliminació de les rutes curtes en avió quan hi hagi una alternativa equivalent en tren.
És un dels 230 punts de l'acord que s'ha publicitat més, però que els experts consideren que no tindrà efectes reals. Aquest és el text del punt en qüestió:
"Tal com han fet altres països del nostre entorn, impulsarem la reducció dels vols domèstics en aquelles rutes en què hi hagi una alternativa ferroviària amb una durada de menys de dues hores i mitja, tret dels casos de connexió amb aeroports-hub que enllacin amb rutes internacionals."
"Mesura efectista, demagògica i simbòlica"
Segons el catedràtic emèrit d'Enginyeria Ambiental de la UPC José María Baldasano, si s'aplica tal com està redactat es quedarà en no res:
"És una mesura absolutament efectista, demagògica i simbòlica. Les dades que hi ha estimen que reduiria les emissions de CO2 del sistema aeri espanyol en un 1%."
El motiu és que a dia d'avui a Espanya només hi ha tres rutes d'avió que es poden fer en tren en menys de dues hores i mitja: les que van de Madrid a València, a Alacant i a Còrdoba.
N'hi ha tres més que, depèn de com, també hi podrien entrar: els trajectes de Madrid a Barcelona, a Sevilla i a Màlaga, perquè bona part dels trens triguen precisament dues hores i mitja.
El cas és que, segons explica Baldasano, entre el 80% i el 90% dels viatgers que fan aquests trajectes ja van en tren, però malgrat això hi ha més de 500 vols setmanals que connecten aquestes ciutats.
L'aeroport de Barajas en quedaria exempt
Però no s'eliminaria cap vol si s'interpreta que l'aeroport de Barajas entra en l'excepció que tanca el text del punt, perquè és un "hub" que enllaça amb rutes internacionals.
És el que afirma Jordi Rosell, professor d'Economia Aplicada a la Universitat de Girona, que considera fins i tot que aquesta excepció és "l'objectiu de qui ha fet el pacte":
"Tal com està redactat, si hi ha un enllaç amb qualsevol vol internacional, queda exempt. Si, a més a més, hi posem aquest afegitó de "hub", segurament Madrid en queda fora i Barcelona en principi en podria quedar dintre."
Rosell afegeix que en el cas de Barcelona no hi ha cap ruta que l'avió coincideixi amb una durada en tren inferior a dues hores i mitja i, per tant, no s'eliminaria cap vol.
L'avió emet 20 vegades més CO₂ que el tren
En definitiva, és una mesura que, en el cas --de moment-- hipotètic que s'aprovés i entrés en vigor perquè Pedro Sánchez aconsegueix superar la investidura, tindria pocs efectes.
De tota manera, Baldasano considera que podria contribuir a conscienciar la ciutadania de la necessitat de reduir les emissions optant pel tren en comptes de l'avió.
En aquest sentit, aquest catedràtic recorda que el tren emet 14 grams de CO₂ per persona i quilòmetre, mentre que l'avió n'emet 290 grams, més de 20 vegades més, una diferència que qualifica de "brutal".
Incloure-hi el temps d'anar i tornar de l'aeroport
Tant Baldasano com Rosell coincideixen que la mesura començaria a tenir eficàcia real si se suprimissin trajectes d'avió amb alternatives de tren a partir de tres hores, i encara millor si fossin de quatre o de cinc hores.
El catedràtic emèrit de la UPC creu que això es podria argumentar bé tenint en compte que viatjar en avió implica molt més temps "perdut" abans i després del vol que no pas en tren.
"Hem de pensar si només comptem el que és estrictament el període de viatge en avió o en tren, o si comptem tot el temps que es dedica al viatge, des de la porta de sortida de casa fins a l'arribada a la porta final."
IVA més alt i que el querosè pagui impostos
A banda de la mesura de prohibir rutes d'avió, tots dos acadèmics creuen que n'hi ha d'altres de caire econòmic que serien molt més efectives, com per exemple aplicar a l'aviació els impostos que li tocarien.
En aquest sentit, Rosell recorda que les aerolínies paguen un IVA del 10%, en comptes del 20%, i que, a més, el combustible que cremen els avions, el querosè, no paga impostos:
"Quan anem a posar benzina tenim uns cinquanta cèntims aproximadament que són impostos, tant dièsel com benzina, però el querosè està lliure d'impostos."
Així, aquests impostos farien pujar el preu dels bitllets d'avió, cosa que "trauria passatgers de l'avió i els posaria al tren".
El cas de França, sense efectes significatius
Per acabar de rebatre la mesura pactada per PSOE i Sumar, Rosell remarca el cas de França, on després de molt de debat finalment al maig va entrar en vigor una mesura idèntica i només s'han eliminat tres rutes:
"França va ser pionera en l'eliminació de vols per trajectes curts, però la lletra petita va deixar exempt el principal aeroport de París, el Charles de Gaulle, i al final només s'han anul·lat tres rutes, el 3% de tots els vols interiors."
Baldasano reclama mesures polítiques i econòmiques molt més ambicioses perquè hi hagi canvis reals significatius per fer front a la crisi climàtica:
"El canvi climàtic implica obligatòriament un canvi del model socioeconòmic i energètic: el model amb què hem crescut durant la nostra vida s'ha acabat, l'hem de canviar."
- ARXIVAT A:
- Crisi climàticaMobilitatAeroports