Es reprèn el judici a Trapero amb la incògnita de quin delicte demanarà la Fiscalia

Aquest dilluns es reprèn el judici al major Josep Lluís Trapero a l'Audiència Nacional per l'actuació dels Mossos l'1 d'Octubre i en les protestes davant d'Economia el 20 de setembre del 2017.

Està previst que la Fiscalia anunciï les seves acusacions definitives: durant la vista oral va mantenir la rebel·lió per a Trapero i també per a Pere Soler i Cèsar Puig.

S'haurà de veure si ara rebaixa la pena a sedició, d'acord amb la sentència del Tribunal Suprem que va condemnar per aquest delicte els líders independentistes.

Sessió curta

La sessió d'aquest dilluns, que es preveu que serà molt curta, es farà a Madrid i els acusats la seguiran per videoconferència des d'un jutjat de Barcelona.

Després hi haurà 3 sessions més, el 15, 16 i 17 de juny, amb les conclusions de defenses, fiscalia i última paraula dels acusats, i el judici quedarà vist per a sentència.

Aquestes sessions se celebraran un altre cop a San Fernando de Henares amb acusats i advocats defensors presents.

Gairebé 3 mesos de suspensió

L'última sessió celebrada del judici va ser l'11 de març, i s'havia de reprendre el 16 d'aquell mes, després que la Fiscalia demanés uns dies per poder valorar les seves conclusions.

Aquells dies alguns mitjans van apuntar que la Fiscalia podia fins i tot rebaixar la petició a desobediència, un delicte que no comporta presó, a petició de la llavors nova fiscal general de l'estat, l'exministra de Justícia Dolores Delgado.

L'estat d'alarma decretat per la pandèmia de Covid-19 va impedir fer aquella sessió el 16 de març, i el judici va quedar ajornat fins que es poguessin relaxar les mesures.

El judici havia començat el 20 de gener i estava previst que s'acabés el 19 de març.

La Fiscalia va apostar per la rebel·lió

Malgrat aquest canvi d'escenari de mitjans de març, la Fiscalia, que a diferència del judici del procés és acusació única, es va esforçar per mantenir l'acusació de rebel·lió.

I ho va fer basant-se sobretot en 2 testimonis. El primer, el tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, responsable de tots els informes de la investigació judicial contra els líders independentistes.

I l'altre, el coordinador de l'operatiu policial contra el referèndum de l'1-O, el també guàrdia civil Diego Pérez de los Cobos.

Baena i Pérez de los Cobos incriminen Trapero

A preguntes de l'advocada de Trapero, Olga Tubau, Baena va insistir en les proves que, segons ell, incriminaven Trapero:

"Per la trucada, pel requeriment del Tribunal Constitucional, per l'ascens a major, pel tema de... pel tema de... d'anar dient a la ciutadania i anar de forma laxa i dient que els Mossos d'Esquadra farien una cosa i tal..."

De los Cobos, per la seva banda, va admetre que les seves acusacions a Trapero es basaven en la seva "percepció personal":

Olga Tubau: "Va dir ahir que el que va passar a la junta estava claríssim que el senyor Trapero estava alineat amb la postura del govern de mantenir el referèndum, això a l'acta tampoc no ho posa."

De los Cobos: "Bé, això és la meva percepció personal del que jo vaig veure allà."

"Prudència" i "contenció"

A l'altre plat de la balança, el tribunal haurà de valorar les proves de descàrrec que han presentat les defenses, com les declaracions que contradiuen De los Cobos.

Per exemple, el lletrat del TSJC Joaquim Martínez, que va declarar que la jutge que va marcar les condicions d'actuació de l'operatiu policial del 1-O va demanar «prudència» i «contenció»:

"La magistrada no recorda exactament els termes, però venia a dir que calia tenir paciència i actuar amb prudència i amb contenció."

Aquest dilluns la sessió serà molt breu, i fins una setmana després, amb els acusats ja presents, la Fiscalia no haurà de dir els motius de la decisió que hagi pres.