Es-Satty hauria col·laborat amb el CNI a canvi de no ser deportat, segons Público
L'imam de Ripoll i autor intel·lectual dels atemptats del 17A, Abdelbaki es-Satty
ANÀLISI

Es-Satty va burlar el CNI? Els documents desclassificats mostren errors d'intel·ligència

Una desclassificació de papers amb uns informes que denoten errors en intel·ligència policial

Actualitzat

Que l'imam de Ripoll, Abdelbaki Es-Satty, l'home que va radicalitzar els joves que van atemptar l'estiu de 2017 havia estat informant del CNI ja se sabia.

El que revelen ara els documents desclassificats és el contingut de les tres entrevistes que el CNI li va fer a Es-Satty, entre el març i l'abril de 2014 a la presó de Castelló de la Plana. Però no només això.


Una operació policial fallida

Per què Abdelbaki Es-Satty tenia interès policial? Es-Satty havia estat imam suplent a la mesquita Al-Furkan de Vilanova i la Geltrú l'any 2006, quan la policia va detenir una vintena de persones per terrorisme arran de l'operació Xacal.

Ell no va ser ni investigat ni detingut però, segons la versió que va explicar al CNI, va ajudar a arribar a Espanya des d'Alemanya a Belgacem Bellill.

Li va buscar feina tot i que, segons deia, qui li va donar informació i diners per anar a l'Iraq eren dos germans detinguts. Poc temps després, Bellil es va immolar a l'Iraq contra un grup de carabiners italians provocant la mort d'una vintena de persones.

L'operació Xacal, molt difosa pels mitjans de comunicació, va acabar amb una sentència del Suprem que va deixar lliures tots els inculpats.

L'imam de Ripoll feia anys que era conegut per la policia (iStock/ico_k-pax)

L'operació va ser molt qüestionada perquè va tenir un cúmul de despropòsits, com ara, la descoordinació de la policia nacional --hi van arribar investigant a través de l'entorn de l'11-M-- i la Guàrdia Civil --investigava la mesquita de Vilanova i la Geltrú--.

Finalment, la sentència del jutge Javier Gómez Bermúdez, de l'Audència Nacional, que condemnava a nou persones per terrorisme, va ser revisada pel Tribunal Suprem, que les va absoldre.

En aquestes entrevistes a la presó, Es-Satty va donar detalls de les persones que havia conegut a Vilanova i assegurava que no estava d'acord amb el missatge que es difonia a través de la mesquita.

També va explicar el que sabia, segons deia, sobre processos de radicalització a Catalunya, Ceuta i el Marroc ,on va assegurar que existien ramificacions.


Les visites a la presó

Segons la documentació, l'objectiu de les visites del CNI a la presó era determinar si Es-Satty era una amenaça potencial i, en cas contrari, reclutar-lo com a informant.

Els documents indiquen que, en aquell moment, els agents no van constatar cap procés de radicalització, i que a les proves que se li van fer es mostrava com un home opac i desconfiat, amb capacitat d'engany i manipulació i poc fiable.

Alguns dels paràgrafs que descriuen la seva personalitat diuen:

"És precís mantenir una gran cautela. És un individu del qual no es té cap fiabilitat ni confiança". "Se'l pot considerar persona propensa a la insinceritat, a l'excés de tàctica [...] seria capaç de manipular amb eficàcia."

"Si diu que no recorda alguna cosa de la qual hagi d'informar, el més probable és que estigui mentint."

Una dada important que apareix en la compareixença del secretari d'Estat director del CNI durant la comissió de fons reservats és que els agents del CNI van fer 46 entrevistes a interns d'interès policial entre 2012 i 2017 als centres penitenciaris, encara que no detallen el nombre d'entrevistats.

L'informe, però, assenyala que d'aquestes entrevistes, 32, que representen un 69,5%, van ser d'interès des del punt de vista de la lluita contra el terrorisme.

Malgrat les entrevistes, la policia no va continuar el seguiment a Es-Satty (iStock/Feri ferdinan)

A la mateixa documentació s'assenyala que el CNI va fer un seguiment d'Es-Satty durant set mesos fins a descartar-lo com un risc per a la seguretat i com a font a finals de 2014, dos mesos abans que l'imam es traslladés a Ripoll.

El que no aclareix la documentació és com és que el CNI no en van fer cap més seguiment, si era un individu tan poc fiable?

Per què no el van tenir en el punt de mira amb l'ascens d'Estat Islàmic i els atemptats que es van produir a Europa fins al 2017?

El cert és que aquesta desclassificació de documentació encara genera més interrogants. D'entrada, desconeixem quin volum d'informació s'ha desclassificat de l'expedient dels atacs i es fa difícil explicar com Abdelbaki Es-Satty va aconseguir demostrar l'arrelament i quedar-se a l'Estat espanyol tot i tenir antecedents, un fet que tampoc no explica.

Errors que es van pagar amb la mort de disset persones i més de tres-centes víctimes reconegudes.

ARXIVAT A:
TerrorismeJihadisme
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut