És segur que obrin les escoles si empitjoren els contagis? El debat dels experts

Dilluns es reprenen les classes després de l'aturada per les vacances de Nadal i d'un trimestre que, malgrat la Covid, s'ha pogut seguir amb certa normalitat. Segons Educació, les dades demostren que les escoles són un espai segur.

En aquests més de tres mesos de curs, el 99,39% dels centres educatius han estat oberts. La trentena que ha hagut de tancar en algun moment han estat bàsicament llars d'infants i escoles rurals.

La majoria de l'alumnat ha pogut fer classe amb normalitat: 8 de cada 10 infants han anat a l'escola cada dia i no s'han hagut de confinar.

I pel que fa al professorat, 9 de cada 10 mestres han pogut fer classe durant tot el trimestre.

Però alguns experts han demanat ajornar la tornada presencial a les aules davant la previsió que les dades epidemiològiques empitjorin i per l'aparició d'una variant del virus amb més capacitat de transmissió. Amb aquest panorama, aquests experts veuen poc raonable reobrir els centres educatius i han fet una carta pública demanant l'endarreriment del reinici escolar presencial.

Josep Maria Garcia-Alamino, investigador de la URL, assegura que el fet d'endarrerir l'obertura de les escoles podria contribuir "a la reducció del nombre de casos que tenim diàriament" de Covid.

En canvi, per Xavier Bonal, catedràtic de Sociologia de la UAB, els costos del tancament de les escoles "són molt més elevats que els possibles beneficis".

El cap d'Immunologia Pediàtrica de l'Hospital Vall d'Hebron, Pere Soler, defensa que el tancament d'escoles és una de les últimes mesures a adoptar en la pandèmia i diu que és l'opinió de l'OMS i del CDC europeu. I defensa que, si finalment l'evolució de la pandèmia obliga a tancar les escoles, serà "un fracàs com a societat i voldrà dir que ho hem fet molt malament".

En el mateix sentit s'ha pronunciat la Societat Catalana de Pediatria, que diu que "aplicant les mesures de seguretat oportunes" els alumnes podran seguir el seu curs escolar de forma presencial͘.

Però el debat sí que s'ha obert a les xarxes. Per una banda, basant-se en dades d'un estudi britànic, tot i que allà els alumnes no cal que portin mascareta dins l'aula. I, per l'altra, amb una comparativa de mesures en països on sí que s'han tancat les escoles.

"Ho fem així perquè aquests estudis previs, amb molts països involucrats realment era la segona mesura més efectiva, no? Per davant d'altres mesures, per això insistim en el tema de les aules, no?, explica Josep Maria Garcia-Alamino."

Daniel Prieto-Alhambra, catedràtic de Farmacoepidemiologia de la Universitat d'Oxford, explica que la majoria d'estudis que demostren una reducció en la transmissió comunitària amb el tancament d'escoles s'han fet amb situacions en què la resta de la societat ja estava tancada, com és el cas del Regne Unit al novembre. I assegura que els estudis que s'han fet en què només hi ha hagut tancament d'escoles, "no demostren que tinguin un gran impacte sobre la transmissió del virus".

Per Pere Soler, "s'ha interpretat només de manera parcial unes dades i ha portat a generar uns dubtes, unes pors, que s'han compartit amb la població". Explica que, segons les dades que tenim fins ara a Catalunya sobre la transmissió de la Covid-19 entre els infants, els nens s'infecten menys que els adults i que, si s'infecten, és de forma més lleu:

"L'escola té poca transmissió i quan el nen torna a casa no infecta en excés els adults i com a cinquè punt: la soca no ho canvia. Per tant, seguim tenint els pilars que necessitem per tenir l'escola oberta."

El que sí que se sap és que tancar les aules i fer l'ensenyament telemàticament implica assumir moltes pèrdues, tant acadèmiques com emocionals.

Pel sociòleg Xavier Bonal, aquestes pèrdues són significativament desiguals: tothom hi perd, però es perjudica de forma especial els alumnes més vulnerables.