Es tripliquen els avisos de casos de bullying des del suïcidi de l'adolescent de Sallent
Educació ho atribueix a la presa de consciència sobre la gravetat del fenomen i posarà un coordinador de coeducació, convivència i benestar a tots els centres a partir del curs vinent
La Unitat de Suport a l'Alumnat en Situació de Violència (USAV) ha doblat les trucades rebudes de possibles casos de violència un mes després del suïcidi de l'adolescent de 12 anys de Sallent. D'aquestes, s'han triplicat les relacionades amb suposats casos d'assetjament escolar.
A finals de gener --un mes abans dels fets-- s'havien rebut 127 trucades relacionades amb possibles casos de violència, de les quals 46 feien referència a suposats casos de bullying. Un mes després dels fets, el 20 de març, la USAV havia rebut 241 trucades, de les quals 125 eren per un possible cas d'assetjament escolar.
Unes xifres que, segons Educació, posen de manifest una major conscienciació, ja que les consultes els arriben tant de dins com de fora dels centres educatius. I és que aquest, asseguren, no és només un repte educatiu, sinó també social.
La directora general de l'Alumnat, Anna Chillida Fibla, afirma que han detectat "un canvi de mirada":
"Caminem cap a una tolerància zero davant qualsevol situació de violència vers els infants i, sobretot, vers aquelles que es donen en tot l'entorn escolar."
Anna Chillida considera que, malgrat la situació viscuda les últimes setmanes, cal fer "una lectura positiva" de l'increment de trucades perquè "significa que es va cap al camí de posar-hi tota l'atenció, la màxima detecció i la mínima tolerància".
Des de la Direcció General de l'Alumnat del Departament d'Educació es remarca la necessitat d'abordar les situacions de violència amb una mirada social, amb la majoria d'agents implicats, entitats, escoles... i amb un treball en xarxa en l'àmbit municipal. Les escoles, subratlla, no poden fer-ho soles.
Un docent de referència per a la prevenció i erradicació de les violències
Des del 2017 tots els centres educatius han de tenir un projecte de convivència. Ara, a més, i tal com marca la llei espanyola de protecció a la infància i l'adolescència davant la violència (LOPIVI), també hi haurà d'haver la figura del coordinador de coeducació, convivència i benestar.
Aquest docent de referència rebrà una formació, i haurà de ser una realitat a tots els centres a partir del curs que ve.
Segons detalla Chillida Fibla, "tindrà la tasca de coordinar i ser la primera persona responsable en aquestes situacions". S'encarregarà de la prevenció i l'actuació en tots els possibles casos de violència, i "ho complementarà amb el treball del benestar, perquè aquests casos sempre són multifactorials".
Aquest coordinador de convivència i benestar també ho serà en matèria de coeducació --és a dir, una educació no sexista-- per enfortir la prevenció en un context en què s'han multiplicat les agressions sexuals entre menors.
De penalitzar a donar espai al conflicte
Des de fa anys a Montcada i Reixac es posen a disposició dels centres educatius formacions específiques per abordar la violència. És un impuls fet des de l'Ajuntament per treballar en xarxa i donar eines al professorat.
Tot el claustre de l'Institut Escola Mas Rampinyo de Montcada i Reixac fa aquesta formació, que va més enllà de la prevenció i se centra en com abordar els conflictes, com explica Ramiro Ortegón, president de la plataforma PDA Bullying:
"Els ajudem a classificar el cas, a interpretar quin tipus d'alerta tenen i a dissenyar objectius pedagògics per dissenyar un pla d'acció i donar-hi resposta."
Els centres, diu, els demanen assessorament per a casos diversos, la majoria relacionats amb el bullying o el ciberbullying, però insisteix que "no és l'únic maltractament que existeix", i posa com a exemple situacions d'odi i discriminació, o violències en l'àmbit de la parella.
"No es tracta tant de la problemàtica, sinó de què fas quan això passa i de si tens capacitat de resposta."
"Hem fet un canvi en la mirada de resolució de conflictes: de castigar i expulsar l'alumne a donar un espai al conflicte", explica Sheila Cano, professora de l'Institut Escola Mas Rampinyo. Ho fan, destaca, prioritzant el creixement personal i no un enfocament punitiu.
I els ha funcionat. "S'han reduït les baralles al pati i, tot i que el conflicte sempre està present, tant a l'escola com a la societat, el que fem és acompanyar-lo perquè aporti aprenentatge i ajudi a créixer", assegura Mònica Sala, una altra de les docents del centre.
Estratègies per millorar l'empatia i la gestió de les emocions
En els tallers dirigits a l'alumnat, treballen amb la metàfora del got o la motxilla que es va omplint amb els conflictes, l'assetjament, i que han d'aprendre a buidar. En aquestes sessions aprenen estratègies tant per posar-se a la pell de l'altre com per fer aflorar el seu malestar.
La Kassandra Rey Sena, alumna de 3r d'ESO, explica que ara afronta els problemes d'una altra manera: "Ara intento parlar amb la persona amb qui tinc el problema. I quan ho faig, m'allibero."
També el Martí Zuterek Leiva, del mateix curs, reconeix que ho gestiona diferent:
"Abans només m'enfadava i ja està i ara, en canvi, reflexiono. No podem mirar la motxilla de l'altra persona, però sí pensar que la té."
Abordar els conflictes més enllà de les aules
L'equip SEER, impulsor de la plataforma PDA Bullying, fa 20 anys que es dedica a l'educació socioemocional i a donar suport als projectes de convivència i a l'aplicació de protocols als centres educatius.
Ortegón assenyala la pandèmia de la covid com un punt d'inflexió en l'augment exponencial de la demanda. Han tingut un 135% més peticions de formació per casos de violència entre iguals i un 192% més de sol·licituds d'assessorament per abordar situacions complexes de violència. També han augmentat un 250% les formacions a les famílies.
En aquest sentit, Ortegón insisteix en la importància que participin tots els agents de la comunitat educativa en la prevenció i la lluita contra les situacions de violència. Una responsabilitat que, subratlla, traspassa l'àmbit de l'escola.
És la mirada que es té des de Montcada i Reixac, on porten més de 15 anys treballant en aquesta línia. Els centres que formen part de la xarxa educativa del municipi, com l'Institut Escola Mas Rampinyo, es troben cada mes per posar en comú temes d'educació socioemocional.
També organitzen formacions per a tots els agents municipals implicats quan es detecta un cas de violència, com les àrees de benestar social, joventut, infància i salut, perquè tinguin més eines per fer-hi front, i potenciïn un treball en xarxa.
A més d'aquest enfocament comunitari, Ortegón destaca la prevenció com un element clau en l'abordatge de les violències. "La bona feina que facis en un inici és un indicador d'èxit perquè en un futur no sorgeixin problemàtiques més complexes", assegura.