"És un monopoli": una sentència històrica als EUA contra Google assenyala el negoci amb Apple

Google és un monopoli. El que és una evidència a ulls de qualsevol que es fixi en el fet que és el cercador que utilitzen pràcticament el 90% dels usuaris, és ara la conclusió d'un dels cops judicials més forts a la tecnològica.

La històrica sentència del Departament de Justícia dels Estats Units contra Google, amb les conclusions del jutge Amit Mehta, és clara:

"Després d'haver considerat i ponderat acuradament el testimoni i les proves, el tribunal arriba a la següent conclusió: Google és un monopoli, i ha actuat com a tal per mantenir aquesta situació."

La sentència descriu com el domini del cercador en el mercat "no ha arribat per casualitat" i assegura que és el "motor de cerca de més alta qualitat de la indústria" i s'ha guanyat la confiança de milions d'usuaris diaris gràcies a les seves bones decisions, milers d'enginyers contractats i la innovació constant.

Les bondats del cercador més utilitzat del món, i del seu algoritme, no amaguen les pràctiques il·legals que ha exercit Google per mantenir-se dalt de tot.

La mateixa sentència destaca el principal abús de posició que es retreu a Google: els acords milmilionaris amb terceres empreses, com per exemple Apple, per ser el buscador establert per defecte.
 

Justice Department Statements on the U.S. District Court for the District of Columbia's Decision in U.S. v Google

🔗: https://t.co/Dj7Xbwz6Yy pic.twitter.com/kzJfWlNWk7

— U.S. Department of Justice (@TheJusticeDept) August 5, 2024

"Aquesta victòria contra Google és una victòria per a la ciutadania nord-americana. Cap empresa (sense importar com de gran o influent sigui) està per sobre de la llei. El Departament (de Justícia) seguirà treballant fermament per fer complir les lleis antimonopoli." - Fiscal General dels Estats Units, Merrick B. Garland

Quant costa ser el buscador per defecte?

El judici dels Estats Units contra Google ha servit, principalment, per a dues coses. En primer lloc, és un avís per a navegants contra les pràctiques monopolístiques dels gegants tecnològics que afebleixen la competència i, per tant, les suposades bondats del lliure mercat.

No és l'única companyia de les big tech en el punt de mira. Els reguladors nord-americans, i també els europeus, han demandat, o estan investigant per abusos de poder similars, la resta de gegants tecnològics: Meta (propietària de WhatsApp, Instagram o Facebook), Apple o Amazon podrien ser els següents. 

En segona instància, el cop judicial contra Google --que asseguren que recorreran-- ha permès entendre millor com s'ho ha fet Google per establir-se i, sobretot, mantenir-se com el cercador més utilitzat al món: pagant. 

Google desembutxaca més de 20.000 milions de dòlars a Apple cada any per ser el motor de cerca que inclouen els seus dispositius per defecte.

Gràcies a les filtracions durant el judici més gran a Google d'unes xifres que les dues parts volien mantenir amagades, sabem que més del 35% dels ingressos que obté de la publicitat en els entorns d'Apple es dediquen a l'acord amb el fabricant de l'iPhone per ser el cercador escollit pels usuaris, encara que sigui passivament. 

Aquest, però, és només un exemple: manté acords similars amb moltes altres empreses. Les ingents xifres demostren l'interès de Google aseguir ocupant una posició privilegiada en la majoria de dispositius possibles:

"Ser el navegador predeterminat és extremadament valuós. Com que molts usuaris simplement utilitzen el cercador que ve per defecte, Google rep milers de milions de consultes cada dia" - Extracte de la sentència US vs. Google

El principal pecat, aquí, és que aquests acords són exclusius: Google paga perquè ningú més pugui ser el cercador predeterminat i, per tant, esclafa qualsevol competència abans que tingui l'oportunitat de posar-se a prova.

Es queda tots els usuaris per defecte, totes les seves cerques... i tots els ingressos que se'n derivin.  

Més cerques impliquen més oportunitats --i més dades-- per millorar la qualitat de la cerca. Més usuaris vol dir també més anunciants i més ingressos per seguir innovant i millorant, sempre un pas al davant de la competència. 

El tribunal encara haurà de decidir quines mesures i sancions decidirà per mirar de posar fi a aquest abús de poder, amb una vista prevista a principis de setembre.

La decisió del Departament de Justícia podria desembocar en el desmembrament de Google en les diferents parts que componen els seus negocis (seguint el mantra "Break up big tech" que va popularitzar la senadora demòcrata Elizabeth Warren) o la prohibició dels acords d'exclusivitat que manté.

Google vol recórrer i el procés d'apel·lació podria trigar fins a cinc anys, cosa que alentiria qualsevol càstig o canvi per revertir la situació. 

Segons l'advocat de Google, John Schmidtlein, la sentència els "penalitza pel seu èxit" i assegura que Google lidera el mercat "perquè és millor" i encara s'enfronta a una intensa competència.

Les xifres que mou l'empresa i que ha desvelat la sentència, però, expliquen una altra història: per ser l'opció preferida, pagar per assegurar-se que no hi hagi alternativa hi ajuda molt.