"És un part sense premi": l'alcaldessa i diputada Jeannine Abella visibilitza el dol perinatal
L'alcaldessa d'Isona i diputada al Parlament creu que els protocols pensats per a les famílies que perden un fill es poden millorar
Jeannine Abella és alcaldessa d'Isona i Conca Dellà i també diputada al Parlament per Junts. Fa uns mesos, va perdre les bessones que esperava al quart mes d'embaràs. Haurien d'haver nascut aquest desembre i ara n'ha volgut parlar i donar visibilitat al dol perinatal com a càrrec públic.
"Ens van donar la pitjor de les notícies. Ens van dir: No hi ha batec, les nenes s'han mort. Quan et passa això l'únic que pots aportar és intentar ajudar perquè altres dones que s'hi trobin estiguin més ben ateses o amb més sensibilitat. És un part sense premi i tornes a casa amb les mans buides."
Per això ha iniciat amb l'hospital un procés de mediació per exposar com es va sentir i què hauria esperat en aquells moments de vulnerabilitat. Creu que els protocols pensats per les famílies que perden el seu fill es poden millorar.
"Estan fets per a tothom igual i no tothom és igual en funció del moment en què et passa. I a mi, un professional de la sanitat, amb tota la bona fe, em va dir: "Bé, ara pots decidir si les vols vestir o si no..." Però, com has de vestir unes personetes tan petites?"
Decisions rellevants en molt poc temps
També denuncia que li van ensenyar les filles des dels peus del llit, amb l'anestèsia posada i dificultats de moviment, gairebé no les podia veure.
Segons Abella, a part del protocol, també fallen els tempos, i en molt poc temps s'han de prendre decisions rellevants com, per exemple, si els vols fer l'autòpsia o et vols fer càrrec dels cossos.
"Et pregunten si les vols enterrar o incinerar, o hi ha l'opció que ho faci l'administració. En aquell moment, em va sortir així: "Ostres, les meves filles han sortit del Pallars i han de tornar al Pallars." I de seguida em van posar una documentació davant. Però la meva parella està fora. Estaria bé que li pugui consultar, no?"
Fer-ho públic, també li ha servit en el seu procés de dol.
"Així com ho vaig fer per intentar ajudar altres dones i que la societat ho conegués una mica, també vaig trobar que a mi m'havia servit. No canvia res, però després vaig sentir que la Gala i la Gina havien sigut una mica més reals."
