"És una altra vida": les teràpies biològiques donen aire als pacients amb sinusitis crònica greu

Quasi tota una vida sense poder respirar bé, amb cansament, ansietat i sense distingir les olors. Aquesta ha estat la realitat de l'Andrés Serna Segura fins fa un any i mig, que explica que s'ofegava constantment, només podia respirar per la boca i no tenia gens d'olfacte:

"Si algú em deia que em fixés en la colònia que portava, jo li deia que feia bona olor, però era mentida, no podia olorar-la."

Li van diagnosticar rinosinusitis crònica amb pòlips. És una malaltia inflamatòria que es calcula que afecta el 4% de la població espanyola, moltes vegades juntament amb asma greu i un gran impacte en la qualitat de vida.

"Les persones que tenen trastorns de l'olfacte s'ha vist que tenen més problemes d'ansietat, de fòbies i accidents." 

Ho certifica l'otorrinolaringòleg de l'Hospital de Bellvitge Xavier Gonzàlez Compta: "Aquests pacients no només no perceben les olors i els perfums, és que no perceben el fum d'una cosa que s'estigui cremant; se'ls crema el menjar o no noten un aliment en mal estat."

Opcions terapèutiques

El tractament bàsic consisteix en neteges i esprais nasals. Quan això no és suficient, s'ha de recórrer a tandes de cortisona oral, un antiinflamatori molt potent que "fa que entri molt l'aire a les vies respiratòries i es recuperi l'olfacte". Però cal anar amb molt de compte perquè, si el tractament s'allarga, pot tenir molts efectes secundaris, com li va passar a l'Andrés.

"Vaig abusar de la cortisona i em va provocar pèrdua de calci als ossos, osteoporosi i quatre vèrtebres fracturades."

 Hi ha l'opció de passar per quiròfan, per netejar el nas i treure els pòlips, de manera que el pacient pot tornar a respirar i, potser, també recuperi l'olfacte. El problema és que en la majoria de casos els pòlips es reprodueixen uns anys més tard.

"I això és com un cercle viciós i d'aquí no sortíem, entràvem en un bucle d'intervenció-corticoide-intervenció-corticoide."

Canvi de paradigma

És una mena de cercle viciós que des de fa poc més d'un any s'ha pogut tractar gràcies a uns medicaments biològics, fets a partir d'anticossos, que anteriorment ja es feien servir per a l'asma.

A Catalunya, aquesta teràpia està finançada per la Sanitat Pública, sempre que es compleixin certs requisits, com haver passat prèviament per dues operacions i alguna tanda de cortisona. L'Hospital de Bellvitge ha estat el primer de crear una consulta específica per poder fer un seguiment més acurat d'aquests pacients.

El doctor Gonzàlez Compta és el responsable d'aquesta consulta: "Aquests medicaments actuen sobre algunes de les molècules que estan en la cascada de reaccions de la inflamació, la bloquegen i eviten que aquesta inflamació vagi a més. Són tractaments cars i crònics."

"Perquè actuen sobre el mecanisme de la malaltia, no n'eliminen la causa, en el moment en què deixes d'intervenir sobre el mecanisme, es torna a activar."

Per a l'Andrés, han representat "una altra vida, en tots els sentits". Aprecia, especialment, haver recuperat l'olfacte, que el trasllada a les olors de la infància -per exemple, als Nadals de quan era petit- però també el connecta amb el dia a dia:

"Entro a casa, al replà, i sé què cuinen tots els veïns: qui ha fet paella, coliflor, gambes o qui està fent sopa. És increïble."