Escenari inèdit al Parlament per l'ordre de retirar l'escó a Borràs: i ara, què?

L'ordre de la JEC de retirar l'escó de diputada a Laura Borràs obre un escenari inèdit al Parlament. Serà la primera vegada en democràcia que s'haurà de plantejar escollir un president o presidenta enmig d'una legislatura.

El reglament de la cambra no té previst aquest supòsit i, per tant, no diu res de quan s'hauria d'escollir. La interpretació compartida és que sigui en el primer ple un cop la retirada de l'escó sigui efectiva, una situació que encara no té data.

D'entrada, abans s'hauran de resoldre les peticions de cautelars i cautelaríssimes que demanaran, respectivament, el Parlament i Laura Borràs, en el recurs contenciós-administratiu que presentaran al Suprem.

En qualsevol cas, quedarà per a després de les eleccions municipals del 28 de maig.
 

Què passarà a partir d'ara?

Primer de tot, la mesa, encapçalada per Alba Vergés, un cop s'ha donat per informada que Laura Borràs ha perdut l'escó de diputada per ordre de la JEC, haurà de triar un nou diputat, el següent nom de la llista electoral de Junts per Catalunya, que és Antoni Castellà.

La decisió de la mesa no hauria de trigar. Ningú ha demanat que es redacti un informe --un dictamen-- perquè vagi a la comissió de l'Estatut dels Diputats, com sí que es va fer en el cas de Pau Juvillà. Ni l'ha demanat Vergés, que té les funcions de presidenta, ni el grup parlamentari de Borràs, Junts.

La Junta Electoral ha rebutjat tant les al·legacions de Laura Borràs com les que va presentar el Parlament.
 

De quin grup serà la pròxima presidència? 

El relleu a la presidència del Parlament s'activarà quan també es confirmi que ha quedat vacant. Fins que això no passi, el reglament no permet la substitució. De quin grup serà?

Junts per Catalunya reclama mantenir la presidència del Parlament, que va tenir gràcies a l'acord de govern amb Esquerra, que va donar la presidència de la Generalitat a Pere Aragonès.

Esquerra defensa que el càrrec ha de ser en mans de Junts. En tot cas, caldrà tota una negociació entre els dos grups, ERC i Junts. Una negociació que, almenys de portes enfora, asseguren que encara no s'ha produït, per "respecte", diuen, a Laura Borràs. 

S'haurà de veure si la CUP també entra en aquesta negociació, com hi va entrar al principi de la legislatura, el març del 2021 i, per això, té un representat a la mesa, Carles Riera. La CUP, a l'hora de votar Borràs per a presidenta, va deixar la papereta en blanc. 

Si els grups independentistes no es posessin d'acord, el PSC tindria opcions d'aconseguir la presidència. En la votació d'inici de legislatura, la candidata socialista, aleshores Eva Granados, va aconseguir també els vots d'En Comú Podem, de Ciutadans i del PP.
 

Quin nom decidirà Junts per Catalunya?

Junts ha d'obrir el debat intern. Aurora Madaula s'ha autodescartat per ocupar el càrrec. Defensa, igual que tot l'equip de la fins ara presidenta, 
que ha de ser Laura Borràs qui tingui el pes per decidir el seu relleu. 

Al partit no volen donar noms, a l'espera del debat oficial i per no cremar cap opció. Si s'ha posat a la travessa Anna Erra és perquè és diputada, pel suport de la militància que té, com es va poder constatar al congrés de Junts de l'estiu passat, i perquè no repetirà com a alcaldessa de la seva ciutat, Vic. 

Laura Borràs ja no podia votar

Laura Borràs, presidenta del Parlament, estava suspesa de funcions des del 28 de juliol, quan la mesa, amb els vots d'ERC, la CUP i el PSC, va decidir aplicar-li l'article 25.4 del reglament, després que el jutge li obrís judici.

Això vol dir que, des del setembre, Borràs no ha pogut ni votar ni intervenir als plens. Tampoc ha tingut el sou, ni el seu equip de premsa ni el cotxe oficial. Ha seguit els plens des de la llotja de l'hemicicle.

Per al grup de Junts per Catalunya ha representat un vot menys. El recuperarà quan entri el pròxim diputat, en què tornarà a tenir els 32 vots. Seguint la llista electoral, és Antoni Castellà, que ja havia estat diputat. Abans a Unió Democràtica, ara és un dels representants de Demòcrates i membre del Consell de la República, encapçalat pel president Puigdemont.
 

Els precedents

L'ordre de la Junta Electoral, basada en la llei electoral --article 6.2 b--, també es va acabar imposant per sobre del Parlament en els casos del president Torra i del diputat Pau Juvillà.

El president Quim Torra es va quedar sense l'escó de diputat, després de la sentència del Tribunal Superior de Justícia, abans de tenir la sentència del Suprem. Roger Torrent era el president del Parlament. Això va fer esclatar la tensió entre Esquerra i Junts. El president Torra
va anunciar que convocaria eleccions un cop aprovats els pressupostos. La pandèmia va estroncar la previsió: les eleccions no van ser fins al 14 de febrer del 2021.

També el diputat de la CUP es va quedar sense poder votar al ple del 3 de febrer de 2022. Laura Borràs, com a presidenta de la cambra, va argumentar un conflicte d'interessos per no acceptar el seu vot, tot i que la CUP li va recordar que només el diputat afectat pot esgrimir aquest conflicte, recollit a l'article 16 del reglament.