Escenaris per a Macron: cohabitar o fer una coalició amb les esquerres, o un govern tecnòcrata

La força de les esquerres amb la formació del Nou Front Popular ha sorprès en les legislatives a França en imposar-se sobre l'extrema dreta del Reagrupament Nacional, que partia com a favorit a les enquestes. 

Després que els ultres guanyessin la primera volta, el cordó sanitari s'ha imposat en la segona volta i ha deixat el partit de Le Pen amb la mel a la boca, quedant relegat a la tercera posició.

Ara bé, davant del nou tauler polític, sense una majoria clara a l'Assemblea Nacional, s'obren, de moment, tres escenaris i la governabilitat de França entra en una fase incerta, perquè el país ha quedat dividit en tres grans blocs antagònics:

1 - El president Emmanuel Macron podria nomenar un primer ministre del bloc d'esquerres.

2 - Els partits podrien fer un govern de coalició (Nou Front Popular, l'Ensemble macronista i els republicans, per exemple).

Tanmateix, mai França s'ha trobat amb un escenari d'un Parlament sense un partit dominant i no té tradició en aquest tipus d'acords, que probablement serien fràgils. Per tant, si no fructifiqués un acord de les esquerres i el bloc centrista de Macron, encara hi hauria un tercer escenari. 

3 - Macron podria nomenar un govern tècnic, un executiu compost per alts funcionaris i experts sense afiliació política que només s'ocuparien de temes d'actualitat, com gestionar crisis o aplicar reformes per evitar un bloqueig polític. Per a això caldria l'aprovació parlamentària un cop es constitueixi l'Assemblea Nacional amb els nous membres el 18 de juliol. 

Revés a Macron, tot i que menys de l'esperat 

Macron ha governat els últims dos anys amb majoria relativa, però, davant les dificultats per governar i després del triomf de l'extrema dreta a França a les eleccions europees, el president de la República va convocar eleccions generals anticipades, uns comicis que han mobilitzat tota la població, amb una participació històrica.

Aquests comicis han suposat un revés per a Macron, perquè ha perdut la majoria a l'Assemblea, tot i que ha salvat els mobles quedant en segona posició i evitant el triomf de l'extrema dreta.

Un primer ministre d'esquerres

Poc després que es coneguessin els resultats, el primer ministre francès, Gabriel Attal, de la coalició del president de la República, va anunciar la seva intenció de dimitir i es va presentar com una víctima dels extrems.

Aquest mateix dilluns li ha presentat oficialment la renúncia a Macron a l'Elisi, però el president no l'ha acceptat i li ha demanat que continuï al càrrec en funcions "per preservar l'estabilitat del país".  

De fet, tothom donava per fet que no l'acceptaria abans dels Jocs Olímpics, que comencen el 26 de juliol, ja que sembla poc adient fer moviments polítics que posin en perill l'esdeveniment esportiu i de promoció d'una ciutat més important que es pot imaginar.

Tanmateix, des del Nou Front Popular --que compta amb el suport dels socialistes, els comunistes i els Verds--, Jean-Luc Mélenchon, líder de La França Insubmisa, va córrer aquest diumenge mateix a pressionar el president Macron a encarregar la formació de govern amb un nou primer ministre d'esquerres, amb qui hauria de compartir el poder. 

Tanmateix, dins del bloc d'esquerres hi ha una forta divisió sobre qui caldria escollir per fer de primer ministre. Aquest mateix dilluns els socialistes i els verds han desestimat Mélenchon.

Víctor Albert-Blanco, doctor en Sociologia per la Universitat París, ha explicat aquest dilluns a Catalunya informació que, descartat Mélenchon, sonen noms relacionats amb la societat civil, del món associatiu o del sindicalisme, que generin més consens, tot i que veu difícil una aliança entre el bloc d'esquerres i l'Ensemble, partit de Macron. 

De fet, La França Insubmisa i els macronistes es declaren mútuament incompatibles. Ensemble, segon als comicis, s'ha mostrat disposat a treballar per un govern estable, però ha descartat una eventual coalició amb el partit de Mélenchon, que consideren d'extrema esquerra. I, a la inversa, el mateix Mélenchon també ha tancat la porta als centristes. 

L'escenari més probable, la cohabitació

Davant aquest panorama, sense majories i amb blocs en si mateixos heterogenis, s'obre un període de negociació.

Però l'escenari més probable és el de la cohabitació, és a dir, que el president --encarregat de la defensa i relacions internacionals-- i el primer ministre --política nacional-- siguin de diferent color.

Aquest càstig electoral a Macron li dificultarà els tres anys de mandat que li queden, amb un Nou Front Popular disposat a derogar les reformes iniciades pel seu executiu, com la reforma de pensions i d'immigració. 

És a Macron a qui correspon nomenar un primer ministre, però, segons fonts de l'Elisi, no ho farà fins que s'hagi constituït l'Assemblea.