Escòcia i el Regne Unit, cara a cara al Suprem sobre el referèndum d'independència

El referèndum d'independència que el govern escocès vol celebrar el 19 d'octubre de l'any vinent és damunt la taula de la màxima autoritat judicial del Regne Unit.

El Tribunal Suprem del Regne Unit ha de determinar si el Parlament escocès pot convocar un segon referèndum, nou anys després del que es va celebrar el 18 de setembre de 2014, aquest cop consultiu.

Els governs d'Edimburg i Londres han defensat aquesta setmana la seva posició davant dels jutges.

Les dues preguntes que ha de respondre el tribunal

Els cinc jutges del Suprem han de respondre a dues qüestions. En primer lloc, si accepta la petició de l'advocada del govern escocès, Dorothy Bain, d'analitzar el projecte de llei del Referèndum d'Escòcia, impulsat per l'executiu d'Edimburg i que encara no s'ha tramitat al Parlament.

Bain defensa que és "d'interès públic" saber l'opinió del tribunal abans d'aprovar o rebutjar el text legislatiu, que regularia les condicions per celebrar un referèndum consultiu d'independència:

"No és una qüestió trivial ni s'ha plantejat de manera impulsiva, sinó que es tracta d'una de les qüestions de màxima importància constitucional."

L'advocat del govern britànic, James Eadie, sosté que el tribunal "no té jurisdicció" per admetre la demanda d'analitzar una llei que encara no està aprovada.

Per Eadie, la petició de Bain és "descontrolada i sorprenent" i provoca que s'estiguin debatent "qüestions totalment hipotètiques", un fet que creu que pot portar a "dificultats constitucionals":

"El problema que tenen és que al govern d'Escòcia no li agrada la resposta que se li ha donat sobre la competència."

Si el Suprem conclou que sí que pot acceptar la petició de l'advocada del govern d'Escòcia, aleshores haurà de valorar si el Parlament escocès té competències per organitzar el referèndum o bé és una qüestió reservada al govern i al Parlament britànic, tal com estableix la Scotland Act de 1998, la llei que va establir el Parlament autònom d'Edimburg.

Segons Bain, en ser un referèndum consultiu sense conseqüències constitucionals, no cal l'autorització de Londres. L'advocada creu que, encara que guanyés l'opció de la independència, no es podria executar sense la intervenció del Parlament britànic.

Una decisió que trigarà "mesos"

No serà una decisió ràpida. El president del tribunal, Lord Robert Reed, ja ha avisat que "és probable que passin uns mesos" abans que el tribunal es pronunciï.

Reed ha qualificat les vistes dels darrers dos dies com "només la punta de l'iceberg" del procés, perquè els magistrats han d'analitzar més de 8.000 pàgines de material escrit.

El president del tribunal va defensar que, encara que la decisió sobre un referèndum d'independència és política, el que els jutges han d'examinar són només "aspectes tècnics de la llei".

La segona opció del govern de Sturgeon

Per l'executiu d'Edimburg, portar el cas als tribunals és la segona via per fer el referèndum.

La primera era un referèndum pactat amb l'Estat, una opció que l'anterior primer ministre britànic, Boris Johnson, va descartar en diverses ocasions.

Si el Suprem no avala el referèndum, la tercera opció que planteja l'SNP són unes eleccions plebiscitàries, com el full de ruta sobiranista descrivia els comicis al Parlament del setembre de 2015.

"Sigui un altre referèndum o sigui unes eleccions, sigui com sigui, el poble escocès decidirà", ha assegurat el diputat independentista Martyn Day, a l'exterior del tribunal.