Escoles alternatives: "Som un referent, però la normativa ens deixa al marge"

Crear una escola des de zero és l'opció que han triat algunes famílies que no han trobat el model que desitjaven per als seus fills a l'escola pública. 

És el cas de Jordi Mateu amb Ca l'Aulet, un centre ubicat als afores de Sant Cebrià de Vallalta que va crear el 2013, quan ja tenia més de 20 anys d'experiència com a mestre i assessor en innovació educativa. Ara hi estudien 93 alumnes des de l'etapa infantil fins a sisè de primària.

El que uneix escoles petites, privades i autogestionades com aquesta és que atenen pocs alumnes i segueixen el model pedagògic de les escoles vives. Es basen en l'autonomia dels infants per aprendre i prendre decisions, el contacte amb l'entorn, l'acompanyament emocional i una estreta vinculació de les famílies, que tenen les portes obertes del centre. 

El problema amb què es troben és que la normativa exigeix que totes les escoles i instituts tinguin una aula per nivell, una biblioteca de 45 metres quadrats en el cas de primària i de 75 en el cas de secundària i batxillerat, despatxos de direcció i per activitats de coordinació i orientació, espais administratius... Uns requisits que han de complir tots els centres independentment del nombre d'alumnes.

En el cas de Ca l'Aulet, els falta una sala polivalent de 150 metres quadrats que, segons asseguren, no necessiten.

"Aquests criteris són una absurditat."

Jordi Mateu, codirector de Ca l'Aulet i president de l'associació Centre d'Assessorament i Integració d'Escoles Vives (Caiev), denuncia que els criteris fan que poder crear escoles autogestionades només sigui accessible per a "grans corporacions econòmiques": "Deixa fora espais petits com el nostre, on cuidem molt les relacions, les famílies, els processos d'aprenentatge dels infants..."

El fet de no estar homologats pel Departament d'Educació fa que la majoria de famílies marxin a altres centres quan comença l'educació obligatòria per por que no se'ls reconeguin els estudis cursats. Ca l'Aulet és un dels pocs on ofereixen tota la primària.

En tots els grups tenen una ràtio d'entre 7 i 8 infants per professional. "Això et facilita un acompanyament molt proper, que fa que et puguis adreçar a l'infant d'una manera gairebé personalitzada", afirma Bea Garcia, educadora i referent del grup de primer de primària.

A l'escola també és freqüent trobar famílies que teletreballen i que acompanyen els seus fills quan ho necessiten. "Si aquella setmana està més fluix d'energia i t'ho pots combinar amb la feina, podem entrar dins les aules i compartim moments amb els educadors", explica Jana Manich, que és mare de tres alumnes de l'escola.

El gran, d'onze anys, començarà la secundària l'any que ve i estan buscant institut. "Ens costarà trobar un lloc que s'adapti a com hem viscut fins ara", reconeix.

Una modificació de la normativa

Per tot plegat, demanen que es modifiqui la normativa i que se'ls apliquin els mateixos criteris que a les escoles rurals pel que fa als espais. El 2017, tots els partits polítics van aprovar una resolució al Parlament a favor modificar la llei, però els governs que hi hagut des de llavors no han aplicat cap canvi.

El Departament d'Educació assegura que està treballant per integrar centres com Ca l'Aulet dins el marc legal.

"Aquests projectes no són només bombolles."

Mateix reivindica que escoles alternatives com Ca l'Aulet han servit d'inspiració per a centres públics com l'escola Martinet, a Cornellà de Llobregat, o les escoles Encants o Congrés-Indians, a Barcelona, i assegura que des de l'associació Caiev han format més de 10.000 mestres en els darrers 12 anys en els principis de les escoles vives.

"Seguim el currículum al peu de la lletra: fem acompanyament emocional, treball per projectes i adaptat als processos de cada infant, relació amb les famílies... i, en canvi, tenim una normativa que ens deixa al marge", lamenta Mateu.