Escoles de noves oportunitats, una resposta a l'abandonament escolar prematur

A Catalunya es calcula que un 13% dels joves no es treuen el títol d'ESO i dels que sí que acaben l'etapa obligatòria, més d'un 17% no continuen estudiant. És el que es coneix com a abandonament escolar prematur.

Tot i que és una de les taxes més baixes dels últims 20 anys --en gairebé dues dècades s'ha reduït a la meitat--, encara estem per sobre de la mitjana espanyola, que és d'un 16% i molt lluny de l'europea, d'un 10%. De fet, l'estat espanyol és el país de tota la Unió Europea amb més abandonament.

Una nova oportunitat

Les escoles de noves oportunitats es reivindiquen com a part de la solució per a aquestes xifres tan dolentes. A Catalunya n'hi ha 9, que amb acompanyament personalitzat i itineraris flexibles ajuden els joves a reenganxar-se als estudis o inserir-se al món laboral.

La gran majoria són centres gestionats per fundacions i subvencionats pels departaments de Treball i Educació. Reclamen que se'ls reconegui un paper estructural en el sistema i poder formar part del sistema educatiu, com passa en altres països, com França.

No hi ha prou places per absorbir una demanda creixent i temen que vagi a més pels efectes de la pandèmia.

"Els joves abandonen, però el sistema educatiu centrifuga. És un fenomen de desvinculació afectiva que és molt llarg", assegura la directora de la fundació El Llindar i vicepresidenta de la Xarxa Espanyola d'Escoles de Segona Oportunitat, Begonya Gasch Yagüe. "Nosaltres som una resposta complementària al Departament d'Ensenyament i que ajuda a fer la transició a una formació més especialitzada o al mercat de treball", continua. "Un concurs públic no garanteix la política educativa, que és itineraris llargs, flexibles..."

El cas de la Thais i el Bilal

La Thais té 15 anys. Va deixar els estudis a 2n d'ESO i ara estudia a l'escola de noves oportunitats que la fundació El Llindar té a Cornellà de Llobregat. "Abans veia que no tenia cap futur, em sentia un cas perdut. Al venir aquí i tenir l'ajuda que he necessitat, vull imaginar que la meva vida pot ser millor, que puc treure'm un curs, i després un altre, i, si Déu vol, anar a la universitat."

I el Bilal hi fa de professor després d'haver-hi arribat, com a alumne, expulsat de l'institut. "El Llindar ha estat com una llum al final del túnel, em va obrir els ulls", explica. "Tinc molts amics que estan al carrer perquè no han tingut la mateixa oportunitat que jo. Vull que surtin molts Bilals, i molt millors que el Bilal".

En aquest vídeo ens expliquen les seves històries: