Excursió del grup de petits de l'escola rural de l'Estany, al Moianès
Catalunya Migdia

Escoles rurals: el que val per a les ciutats no val per als pobles més petits

Les escoles rurals exigeixen una regulació pròpia que s'adapti a les seves necessitats i lamenten que els mestres de poble hagin de fer d'administratius quan el que necessitarien seria un reforç per atendre millor la diversitat d'alumnes que tenen

Enllaç a altres textos de l'autor

Laia Claret

Periodista de Catalunya Ràdio a la demarcació de Girona

@laiaclaret
Actualitzat

Les escoles rurals són centres públics situats en pobles petits que no separen els nens per cursos --com a les escoles convencionals-- perquè tenen pocs alumnes. Sovint, infants de diferents edats comparteixen la mateixa aula, tot i que lògicament cada estudiant segueix el currículum que li toca.

Actualment, a Catalunya hi ha al voltant de 260 escoles d'aquest tipus en municipis de menys de 2.000 habitants, tot i que moltes vegades els pobles on estan situades amb prou feines arriben als 500 veïns. Des de fa temps, les escoles rurals demanen unes normes que s'adaptin a les seves necessitats reals que, insisteixen, no tenen res a veure amb les de les escoles de ciutat.


Massa burocràcia i poques mans

Una de les queixes més sonades de les escoles rurals és que els seus responsables han de fer molta paperassa. Com que no tenen personal administratiu, aquesta feina recau en els directors i els mestres. I cal tenir en compte que moltes vegades només hi ha dues persones per centre: el director o directora, i el mestre o la mestra. 

Un altre punt a destacar és la ràtio, el nombre d'alumnes per aula, tal com explica Toni Comajoan Colomé, el coordinador del Secretariat d'Escola Rural, una entitat amb més de 40 anys d'història que vetlla, precisament, per la salut i la qualitat de les escoles més petites. 

Comajoan explica que a les escoles rurals s'apliquen els mateixos barems que a les escoles convencionals, i considera que això no és just:  

"No tenen en compte que a les nostres aules es barregen alumnes de diferents edats i, per tant, amb diferents necessitats."


No és el mateix atendre un grup de 20 criatures de 8 anys, que un mateix grup de 20 criatures amb edats compreses entre 1 i 12 anys, hi afegeix. L'esforç que refereix per part dels mestres és molt més gran, diu, i creu que en aquests casos caldria reforçar la plantilla d'educadors. 


Normatives pensades per a grans escoles

Una altra de les entitats que reclama una normativa pròpia per a les escoles rurals és l'Associació de Micropobles de Catalunya. El representant del sector educatiu d'aquesta associació, Xavier Camps, es posa les mans al cap amb algunes de les exigències que els posen quan plantegen fer una escola nova: 

"Ens demanaven que la sortida del centre, per seguretat, no podia donar a cap carrer... i jo sempre els deia: en aquest poble és més fàcil que et toqui la loteria que no pas que t'atropelli un cotxe."


Xavier Camps insisteix que "cal adaptar les normatives a les realitats del món rural", i posa un altre exemple: a Palau de Santa Eulàlia, a l'Alt Empordà, els van exigir que la nova escola rural havia de tenir un despatx per a la direcció, un despatx per als mestres i un despatx per atendre els pares:

"Si tens en compte que per la nostra ràtio només ens toca un mestre i mig, no en fem res de tants despatxos! Podríem aprofitar tots aquests espais per a altres coses." 


És per tot plegat que la comunitat educativa dels pobles més petits demana un decret específic que reguli les escoles rurals.

Escola rural de Sant Quirze Safaja

Més que una escola

Per defensar una regulació pròpia, les 260 escoles rurals situades en pobles de menys de 2.000 habitants recorden que cadascun d'aquests centres és alguna cosa més que un centre educatiu. Tenir una escola rural és la manera de combatre el despoblament, com deixa clar el coordinador del Secretariat d'Escola Rural de Catalunya, Toni Comajoan Colomé:

"Pensem que si un poble viu, és gràcies a l'escola en aquests poblets."

Petició al nou govern

La comunitat educativa de les escoles rurals va encetar converses amb el Departament d'Educació fa 2 anys. La petició per poder tenir una normativa pròpia està, doncs, sobre la taula, però amb el canvi de govern tot ha quedat congelat, com lamenta el representant del sector educatiu de l'Associació de Micropobles de Catalunya, Xavier Camps:

"Demanem a la nova consellera que això no s'aturi aquí, perquè ja hi ha molta feina feta i seria fantàstic poder donar-li continuïtat."


Des del Secretariat d'Escola Rural també allarguen la mà al departament, amb qui asseguren que tenen "ganes de col·laborar, com s'ha fet sempre". 


Què hi diu Educació?

Fonts del departament han traslladat al 324.cat que "som molt sensibles a les escoles rurals i reprendrem els espais de relació que ja existien". Expliquen que un cop passat l'inici de curs hi haurà temps per tractar la situació d'aquests centres i les seves necessitats.

 

ARXIVAT A:
Educació Despoblament
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut