Victòria insuficient del PP davant d'un PSOE que encara pot governar si suma Junts a l'acord

El PP ha guanyat les eleccions generals del 23J, però amb una victòria insuficient, perquè no en té prou per governar ni en solitari ni amb el suport de l'extrema dreta de Vox. A més, el PSOE ha resistit millor del que preveien les enquestes i encara té opcions de governar, tot i que ha d'aconseguir sumar Junts a l'acord d'investidura de la legislatura passada. I això sembla una tasca molt complicada, perquè des de la formació de Carles Puigdemont han deixat clar, la mateixa nit electoral, que no el faran president "a canvi de res". 

El PP ha obtingut 136 escons, 47 més dels que tenia. El PSOE es queda amb 122, que són 2 més dels que va aconseguir el 2019.

Al llarg de l'escrutini, el PP ha eixamplat la diferència amb el PSOE. Fins a la meitat del recompte, els socialistes han anat a davant, tot i que el PP els han arribat a igualar en escons. Ara bé, quan s'ha arribat al 53,3%, els populars els han avançat.

Finalment, s'han imposat tant en vots com en escons, tot i que durant bona part del recompte els socialistes han liderat l'escrutini en vots. 

Feijóo: "Tenim l'obligació que no s'obri un període d'incerteses"

Conscient d'haver estat el guanyador, però sense prou suports garantits per governar, Alberto Núñez Feijóo ha sortit a la seu de Génova per reivindicar la victòria. El polític gallec ha anunciat que prendrà la iniciativa de cara a ser investit president: 

"La nostra obligació és que no s'obri un període d'incerteses a Espanya. Ens han donat la confiança i han dit a tots els partits de l'arc parlamentari que dialoguem. El meu deure és obrir el diàleg per liderar-lo des del primer minut i per intentar governar el nostre país d'acord amb els resultats, amb la victòria electoral." 

Davant les dificultats per sumar majories per a la governabilitat, Feijóo ha fet aquesta advertència contra el bloqueig: 

"Demano formalment que ningú tingui la temptació de tornar a bloquejar Espanya. Crec que és una petició legítima, democràtica i imprescindible."

El dirigent popular ha destacat que el seu partit ha guanyat en 40 de les 52 províncies i ciutats autònomes, ha dit que "probablement" tindran majoria absoluta al Senat --com s'ha confirmat després-- i ha volgut rebaixar l'alegria del PSOE i Sumar fent números. "Mai el nostre partit havia pujat intensament en unes eleccions generals. Mentre el PP puja 47 escons, el govern de coalició no ha guanyat ni un escó en relació amb el resultat de les eleccions anteriors", ha etzibat. 

Els militants concentrats a Génova han cridat consignes com "Oa, oa, oa, Feijóo a La Moncloa", han corejat "Ayuso" en suport a la presidenta madrilenya i també han cridat el "Que et voti Txapote" que ha ressonat durant la campanya. 

Segons fonts del PP, el candidat del PSOE ha enviat un missatge al president del PP abans de comparèixer davant dels mitjans de comunicació en el qual, diuen, no ha entrat en detalls sobre l'escrutini ni les opcions de cara a la investidura.

En resposta, Feijóo ha instat Sánchez a dialogar els pròxims dies per evitar el bloqueig polític.

Des del PSOE han informat que el president espanyol ha contactat amb Feijóo "en els termes que reflecteix el PP" i li ha indicat que falta recomptar els vots dels residents a l'estranger. 
 

Sánchez: "Som molts més els que volem que Espanya avanci" 

Enmig de crits de "president, president", Pedro Sánchez ha sortit davant la seu del carrer Ferraz per agrair el bon funcionament de les eleccions i també la millora dels resultats. "Hem tret més vots, més escons i més percentatge que fa 4 anys", ha destacat. 

Sánchez ha celebrat que PP i Vox no hagin arribat a la majoria i ha parlat directament de "fracàs": 

"Espanya ha sigut ben clara. El bloc involucionista, de retrocés, que plantejava una derogació total de tots els avenços dels últims 4 anys, ha fracassat. (...) Som molts més els que volem que Espanya continuï avançant. Som molts més els que volem que Espanya avanci i així continuarà sent."

A Ferraz s'han sentit crits de "No passaran" quan Sánchez ha fet referència al fet que s'hagi esvaït la possibilitat d'una majoria amb el PP i Vox. 

Fort retrocés de Vox, que es manté com a tercera força

Un dels titulars de la contesa electoral és la patacada de Vox, que es queda amb 33 de diputats dels 52 que tenia, si bé es manté com a tercera força, davant de Sumar, que assoleix 31 diputats, l'últim dels quals, a costa dels socialistes.

En la pugna per ser tercera força, només 20.000 vots separen les dues formacions.

Tot i que el resultat de Sumar és el pitjor de les confluències des de l'aparició de Podem, la cap de llista de Sumar, Yolanda Díaz, ha celebrat que hagin pogut "canviar el guió" que apuntava que el bloc de dretes podia arrasar. Díaz s'ha compromès a buscar suports per a un govern progressista: "Demà mateix em poso a dialogar amb totes les forces progressistes i democràtiques per garantir el govern a Espanya." 

Per la seva banda, el dirigent de Vox, Santiago Abascal, ha atribuït els mals resultats a "la desmobilització" causada per "enquestes clarament manipulades" i al fet que Feijóo, segons ell, ha "blanquejat" el govern socialista. El partit d'Abascal ha perdut vots a les comunitats on té quota de poder. 

On recupera espai el PP a les eleccions generals

El PP ha recuperat espai i ha estat la força més votada en 9 comunitats autònomes: Galícia, Astúries, Castella i Lleó, l'Aragó, la Comunitat de Madrid, Castella-la Manxa, el País Valencià --on suma 3 dels 5 diputats en joc--, Múrcia, Andalusia i també a les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.

Són resultats similars als de les eleccions municipals i autonòmiques del maig. El 28M es va imposar en 7 autonomies, a més de Ceuta i Melilla. 

Hi ha hagut empat a les Balears, Extremadura, La Rioja, les Canàries i el País Basc. 

El 2019, el PSOE va ser la força més votada en 10 autonomies i el PP només es va imposar a Cantàbria, Castella i Lleó, Galícia i Melilla. 

El PP s'imposa a les circumscripcions petites i en les províncies menys poblades. Ha guanyat gairebé 3 milions de vots respecte de les eleccions del 2019 i ha superat el PSOE per poc més de 311.000 vots (8 milions, per sobre dels 7,7 dels socialistes). 
 

ERC passa de 13 a 7 diputats, els que també obté Junts

En clau catalana, les eleccions les ha guanyat còmodament el PSC després de 15 anys.

ERC i Junts s'han quedat amb 7 diputats cadascun. Fins ara, els republicans en tenien 13, i Junts, 4, els mateixos que tenia el PDeCAT, que ara no ha obtingut representació.

El cap de llista del PDeCAT-Espai CiU, Roger Montañola, ha admès la "derrota sense pal·liatius" de la formació hereva de Convergència, que ha quedat fora del Congrés després de no arribar a l'1% dels vots. 

Tampoc tindrà representació al Congrés la CUP, que era la segona vegada que es presentava a unes generals.

Els cupaires han perdut els dos diputats que tenien. Aquesta vegada han quedat per sota dels 100.000 vots, quan fa quatre anys van superar els 245.000. Albert Botran, cap de llista per Barcelona, ha admès els "resultats dolents" però ha remarcat que "no acaba res, ningú se'n va cap a casa". 

Entre les forces independentistes, ERC és la que ha perdut més vots, més de 421.000, per sobre dels més de 144.000 de Junts o els 149.000 de la CUP. Al marge de la patacada general de l'independentisme, els republicans es mantenen primers en el vot independentista a Catalunya. 

EH Bildu suma un diputat respecte als que tenia i arriba als 6, mentre que el PNB en perd un i es queda amb 5. És la primera vegada que Bildu supera el PNB en escons al Congrés. 

El BNG en té 1, igual que Unió del Poble Navarrès (UPN) i Coalició Canària. Terol Existeix s'ha quedat sense representació. 

El bipartidisme s'enforteix i Sánchez necessitaria Junts a més dels socis habituals 

Les eleccions han confirmat que el bipartidisme ha recuperat terreny. La suma dels percentatges de vot del PP (33,04%) i el PSOE (31,70%) suposa el 64,74% del total, és a dir, més de la meitat. Això no passava des de les eleccions del 2018. 

La majoria absoluta al Congrés se situa als 176 diputats, una xifra a la qual no arriben cap dels dos blocs sols. 

El PP i Vox es queden amb 169 escons, i el PSOE i Sumar, amb 153. 

Amb la calculadora a la mà, Pedro Sánchez manté opcions de tornar a La Moncloa si aconsegueix convèncer Junts, a més dels altres socis de l'última legislatura. 

Ara bé, Junts ha afirmat durant la campanya que no "regalarà" una hipotètica investidura a Sánchez si depenia del seu grup. I, un cop arribat pràcticament al 100% de l'escrutini, Míriam Nogueras s'ha refermat en la idea: 

"No em tremolarà el pols en mantenir la posició. No farem president Pedro Sánchez a canvi de res." 

Si es donés el cas que no s'arribés a cap acord per investir un president, caldria anar a una repetició electoral. No hi ha un termini per convocar el ple d'investidura, però, si hi ha una investidura fallida, les eleccions es fan al cap de dos mesos.

Tant el 2016 com el 2019 ja es van haver de repetir les eleccions generals al cap d'uns mesos davant la incapacitat dels partits d'arribar a un acord i investir president.

La participació puja a Espanya i baixa a Catalunya

La participació en aquests comicis inusuals, les primeres eleccions generals en un mes de juliol, ha pujat més de 4 punts a Espanya, pràcticament el mateix moviment que hi ha hagut a Catalunya, però en aquest cas a la baixa.

Al final, el percentatge ha quedat en el 70,38% a Espanya i el 65,41% a Catalunya.