Escut immunològic: proposen fer servir persones curades per frenar els contagis

Afavorir que la gent que ha passat la Covid-19 i s'ha recuperat substitueixi persones infectades o amb risc i així disminueixen les probabilitats de contagi.

Aquesta és la proposta, que probablement aixecarà polèmica, que han fet investigadors d'Atlanta, encapçalats per Joshua Weitz, de l'Institut de Tecnologia de Geòrgia, i que publica la revista Nature Medicine.

La proposta parteix de la idea que les persones recuperades de la Covid-19 tenen immunitat durant un temps, cosa que, malauradament, encara no s'ha demostrat. A aquestes persones se'ls farien tests serològics per veure si tenen anticossos.

I, si és així, es deduiria que poden interactuar tranquil·lament amb tothom, sense infectar-se i sense transmetre el coronavirus. Formarien el que anomenen un escut d'immunitat que protegiria bona part de la societat.

Els autors raonen que la presència d'aquestes persones en certs llocs reduiria la interacció entre persones que potencialment poden contagiar-se. Han elaborat un model matemàtic per mesurar la protecció dintre d'una població de deu milions de persones amb dues taxes de contagi.
 

Milers de morts menys

Així, han considerat una societat on Ro és 2,33 –una persona infectada transmet, de mitjana, el virus a 2,33 persones més- i una altra on Ro és 1,57 –cada infectat transmetria el virus de mitjana a 1,57 persones.

Consideren que en el primer cas, en aquesta societat es produirien unes 71.000 morts. Però si s'hi introdueixen persones curades i immunes i cadascuna evita dues interaccions entre infectats o susceptibles de ser-ho, es produirien 58.000 morts. I si cada curat evita vint interaccions, les morts baixarien a 20.000.

En el cas que la taxa de contagi sigui més baixa, Ro igual a 1,57, es preveuen 50.000 morts. I cada persona cuada evita dues interaccions, les morts serien 34.000. I si evita vint interaccions, les morts baixarien a 8.400.

Però què significa que aquestes persones immunes redueixin les interaccions de la resta? Per exemple, posant-les a treballar, en comptes d'altres persones, en residències o que cuidin gent a casa seva o que treballin en la indústria de l'alimentació, en botigues, serveis d'emergència… Weitz ho veu així:

"Volem pensar en la serologia com una intervenció. Descobrir qui és immune al coronavirus pot produir una gran diferència en l'intent de reduir el risc de la gent vulnerable, que interactuaria amb algú que ja ha passat la malaltia."

I afegeix que "la realitat és que la gent que té feines d'alt contacte té, probablement, més risc de patir una elevada incidència d'infeccions que altres grups.
 

Dubtes pràctics i ètics

Però això no és tan fàcil ni deixa de presentar greus problemes. En un article publicat a la mateixa revista, Ole F. Norheim, del Centre d'Ètica i Establiment de Prioritats de Bergen, a Noruega, analitza els impediments.

Així creu que, per dur-ho endavant, caldria que els tests tinguessin una fiabilitat molt elevada, que ara com ara no es pot garantir. Fins i tot amb una fiabilitat del 96% es poden produir molts falsos positius. És a dir, que es posarien en aquests llocs persones que, en realitat, no tenen anticossos.

D'altra banda, hi ha problemes de privacitat. Requeriria, diu, dotar aquestes persones d'un coronacertificat o coronapassaport. I això significa informar la resta de la pròpia situació –tant si tens el certificat com si no el tens.

Un altre problema exposat per Norheim és l'estratificació social i la discriminació si es dona prioritat a aquestes persones per accedir a certes feines.

Finalment, considera que, en aquest moment, les decisions s'han de prendre amb una base de molta incertesa. I es pregunta això:

"Podrem alguna vegada fer-nos una idea i mesurar el nombre d'anys de vida salvats en comparació amb la pèrdua de benestar de tots els altres, incloent-hi els que ja es troben en desavantatge?"

Els guanys poden superar els costos

Tot i aquests dubtes, Norheim creu que, si el coneixement científic millora la nostra comprensió de la seguretat i eficàcia de les estratègies, ell preveu una àmplia acceptació d'aquesta proposta:

"Pot maximitzar les vides salvades a un baix cost i amb càrregues distribuïdes més equitativament, en relació amb la majoria de les altres polítiques alternatives."

Els mateixos autors demanen cautela, perquè el model assumeix que les persones recuperades tenen immunitat i que dura un any o més. També afirmen que es produeixen resultats positius si la immunitat només es manté quatre mesos o més.

"No tenim una bala de plata", reconeix Weitz:

"Fins que no hi hagi una vacuna, haurem de fer servir una combinació d'estratègies per controlar la Covid-19 i l'escut d'immunitat n'és una."

Per això, ell i el seu equip consideren que la seva proposta no substitueix les altres, i que, si de cas, s'ha de combinar amb el manteniment del distanciament físic i altres mesures.