Esmenes a l'amnistia: ERC i Junts van per separat per blindar els investigats per terrorisme

Els partits promotors de la llei d'amnistia han presentat un total de 25 esmenes per intentar blindar l'aplicació de la llei davant dels tribunals espanyols i europeus, però no hi ha hagut acord per presentar-les totes conjuntament.

Junts i Esquerra han presentat esmenes pròpies per separat per assegurar que l'amnistia beneficia tots els casos vinculats al procés, inclosos els que afecten la causa del Tsunami i la dels CDR.

També coincideixen a esmenar el text per assegurar que l'aprovació de la llei comporti la seva aplicació immediata, malgrat que hi hagi consultes a la justícia europea i que s'aixequin totes les mesures cautelars i les ordres de detenció vigents.

En el cas del terrorisme, tant Junts com Esquerra han optat per proposar que s'elimini la referència que diu que en quedarien excloses les causes pendents de sentència ferma. Consideren, han explicat, que una referència com aquesta corria el risc de ser tombada per la justícia europea.

Un punt que el PSOE no veu igual: en la seva proposta, la referència a aquests casos es manté intacta i tan sols s'hi afegeix un supòsit, per excloure'n els delictes contra la Comunitat Internacional, com ara els genocidis.

Esmenes conjuntes del PSOE i ERC

A banda de les esmenes separades, el PSOE i ERC sí que n'han pactat de conjuntes amb Sumar, EH Bildu i el BNG. Les esmenes, això sí, hauran de superar un obstacle inicial: s'han registrat un segon més tard del termini, i el PP ja ha anunciat que pensa presentar batalla per intentar que quedin invalidades.

Segons els socialistes, l'objectiu del text pactat amb la resta de forces és "excloure l'amnistia per delictes contra la comunitat internacional, la plena delimitació de tots els actes amnistiats a fets produïts durant el procés independentista, o el reforç de la funció jurisdiccional de jutges i magistrats en l'aplicació de l'amnistia".

Pel seu cantó, els de Carles Puigdemont expliquen que s'han "emplaçat amb la resta de forces polítiques favorables a la llei a seguir treballant fins a la seva aprovació definitiva per millorar el text, sota la premissa d'aconseguir una norma àmplia, garantista i que es basi en el dret europeu i internacional".

En aquest sentit, apunten que l'objectiu de les seves esmenes és que la llei inclogui tots els casos "de persecució contra l'independentisme sense excepcions" i que tingui efectes immediats.

A més, Junts proposa ampliar el període amnistiat: en comptes de començar l'1 de gener del 2012, començaria l'1 de novembre del 2011, amb la idea de protegir la feina del departament d'Acció Exterior en els preperatius del que acabaria sent la consulta del 9N.

Quin és l'objectiu d'aquestes esmenes?

No és cap secret que uns quants jutges ja han declarat la guerra a l'amnistia quan encara no està ni tan sols aprovada. Ho ha fet el govern dels jutges, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), en una declaració del ple en contra. També les principals associacions de magistrats. Fins i tot hem vist jutges amb toga protestant davant dels jutjats.

Aquestes declaracions i moviments dels jutges en contra de l'amnistia són molt rellevants perquè són ells els que l'hauran d'aplicar quan s'aprovi.

A més, disposen de dos mecanismes per deixar els efectes de l'amnistia en suspens durant un bon temps. Com? Doncs fent arribar dubtes a la justícia europea (amb una prejudicial) o al Constitucional (amb una qüestió d'inconstitucionalitat). I fins que aquests tribunals no resolguin les preguntes, els magistrats poden no aplicar l'amnistia.

Davant d'això, els partits s'han mogut per aconseguir que el camí que tinguin els jutges per aplicar aquesta llei sigui el més clar i recte possible.

És a dir, que els magistrats no puguin trobar escletxes ni camins alternatius que els portin a interpretacions i, com a conseqüència, a decisions no desitjades pels promotors de la llei.

Així, doncs, encara que en dret sempre és tot interpretable, les esmenes d'uns i altres busquen blindar el text i donar més garanties en dos punts clau.

Primer que l'amnistia, un cop s'aprovi, pugui tenir efectes immediats. I segon, que tots els casos relacionats amb el procés quedin inclosos, de forma molt clara, en el redactat del text.

Què implica que s'hagin fet esmenes per separat?

Les esmenes presentades aquest dimarts encara s'han de treballar. Primer, en una ponència. Després, en una comissió. I, finalment, en una darrera votació al Congrés.

Però només s'acabaran aprovant i incorporant a la llei aquelles que tinguin majoria. I, per aconseguir-la, és imprescindible un acord entre Esquerra, Junts i PSOE. Només amb aquest suport podran tirar endavant.

El pas d'aquest dimarts, amb la presentació de les esmenes parcials, era important. Sobretot per aconseguir afinar al màxim el text i evitar sorpreses quan els jutges hagin d'aplicar l'amnistia. Això passarà quan la llei s'aprovi, després d'acabar tota la tramitació al Congrés, després al Senat i després un altre cop al Congrés.

S'espera que aquest periple acabi a finals d'abril. Encara queda molta partida per endavant.