Esmenes parcials a l'amnistia: com aconseguir que els exiliats puguin tornar abans?

Segueix la tramitació de la proposició de llei d'amnistia. Després del rebuig de les esmenes a la totalitat presentades pel PP i Vox, aquest dimarts torna a ser una data important. S'acaba el termini perquè els partits que estan a favor de l'amnistia presentin les seves esmenes parcials.

Unes esmenes que han de servir per afinar encara més el text actual amb dos objectius.

Primer, limitar al màxim el marge d'interpretació dels jutges que hauran d'aplicar l'amnistia.

I segon, aconseguir que tots els casos relacionats amb el procés quedin inclosos, de forma molt clara, en el redactat de la llei.

Amb tot, es tracta de marcar el camí a uns jutges que, en alguns casos, ja s'han mostrat obertament en contra de l'amnistia, fins i tot abans que s'aprovi.
 

Com es pot marcar aquest camí als magistrats?

1. Aconseguir més garanties perquè els exiliats puguin tornar

Un cop la llei s'aprovi i entri en vigor, els jutges amb causes relacionades amb el procés han d'aplicar l'amnistia en un termini màxim de dos mesos.

Vol dir això que, en dos mesos, totes les causes s'arxivaran i el president Carles Puigdemont, Marta Rovira i els altres exiliats podran tornar amb plenes garanties? La resposta és molt clara: no.

El motiu és que els jutges disposen de dos instruments per paralitzar, durant un temps, l'aplicació de l'amnistia.

Primer, poden plantejar dubtes al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre si determinats punts de la llei encaixen en el dret europeu. És el que es coneix com a prejudicials.

Després, també poden fer preguntes al Tribunal Constitucional (TC) sobre si alguns aspectes de l'amnistia respecten la Carta Magna.

Fins que aquests tribunals no resolguin aquestes qüestions, els magistrats poden no aplicar l'amnistia. És a dir, la norma estaria aprovada i en vigor, però algunes causes, de moment, no quedarien arxivades. I podrien estar així mesos o fins i tot anys.

En previsió d'això, el text actual de la llei d'amnistia ja contempla que no es puguin fer detencions durant el temps que els jutges no apliquin l'amnistia, a l'espera de la resposta a les preguntes que han plantejat al Constitucional. Així queda recollit en l'article 4.3:

"S'aixecaran les citades mesures cautelars fins i tot quan hi hagi el plantejament d'un recurs o d'una qüestió d'inconstitucionalitat contra la present llei o alguna de les seves disposicions."

Traduït: això voldria dir que els jutges podrien aturar l'aplicació de l'amnistia mentre que el Tribunal Constitucional no resolgués els dubtes plantejats. Però en aquest temps, els exiliats podrien tornar i no se'ls podria detenir. La seva causa encara no quedaria arxivada, però estarien en llibertat.

El text actual, però, no fa cap referència a l'altre instrument que tenen els jutges per no aplicar l'amnistia durant un temps: els dubtes que puguin plantejar a la justícia europea, al TJUE. I aquest serà un dels punts que els partits a favor de la llei intentaran afinar amb esmenes parcials.

2. Afinar al màxim el redactat perquè tots els casos relacionats amb el procés quedin clarament inclosos en el text

Aquest és l'altre punt que marca les esmenes parcials que es preparen. Tot amb el mateix objectiu: que els jutges no puguin fer interpretacions no desitjades.

En aquest sentit, un dels articles que es mirarà d'esmenar és el 2, el que parla dels actes que quedarien exclosos de l'amnistia.

Ara mateix, en quedarien fora aquells actes que es considerin terrorisme, però amb dues condicions.

Primer, han d'estar tipificats en la directiva europea de lluita antiterrorista del 15 de març del 2017. És a dir, "actes intencionats", "atemptats contra la vida d'una persona que puguin tenir resultat de mort" i que busquin "desestabilitzar greument" un país.

Segon, hi ha d'haver sentència ferma. I això no passa en cap de les protestes relacionades amb el procés i la sentència del Suprem en què l'Audiència Nacional veu indicis de terrorisme: Tsunami Democràtic i els 12 CDR de l'anomenada operació Judes. Per tant, sí que quedarien amnistiades.

Ara bé, el jutge de l'Audiència Nacional que investiga aquestes dues causes no ha deixat de fer moviments els últims mesos, coincidint amb la negociació política de l'amnistia. El magistrat Manuel García-Castellón ha imputat el president Carles Puigdemont i la secretària general d'Esquerra Republicana, Marta Rovira, en la causa de Tsunami. I també ha enviat a judici per terrorisme els 12 CDR de l'operació Judes.

Davant d'això, els partits a favor de l'amnistia també treballen esmenes perquè aquests casos, Tsunami i operació Judes, quedin amnistiats sense possibilitat d'altres interpretacions.

Com dèiem, l'objectiu de les esmenes parcials és que el camí dels jutges estigui molt marcat. No volen tenir sorpreses.