Espai Vallcarca a Sitges: de cimentera a campus tecnològic i audiovisual?

Fa 120 anys que la primera fàbrica de ciment de tot Espanya es va instal·lar a Vallcarca i va ser determinant en la fesomia del paisatge de la costa de Sitges i en el massís del Garraf. Alguns encara recorden quan el tren parava al baixador, i tot el voltant estava cobert d'un polsim gris que li donava un aspecte entre inquietant i fantasmagòric.

Els primers propietaris van ser Ciments Fradera, però, en aquests moments, tot aquest sòl industrial és propietat de Portland, una companyia que pertany a Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), dins del holding empresarial del magnat mexicà Carlos Slim.

Xavier Fainé és el director general de la divisió immobiliària d'FCC i ens ha obert les portes d'un recinte industrial que fa uns anys que ja no té cap activitat excepte els rodatges ocasionals d'anuncis i pel·lícules que s'hi fan.

Un districte tecnològic i audiovisual

Potser va ser això el que els va inspirar per tirar endavant una transformació total que reconverteixi la fàbrica en un espai on es concentrin empreses tecnològiques i uns grans platós per a produccions audiovisuals construïts a l'espai on antigament hi havia la colònia de treballadors de la fàbrica, com ens explica Xavier Fainé:  

"La nostra idea és rehabilitar tota la fàbrica de ciment i convertir-la en un hub tecnològic associat a les noves tecnologies i al sector audiovisual. L'eix transversal que té aquest desenvolupament és la sostenibilitat."

La sostenibilitat mediambiental que busca el nou projecte passa perquè la riera de Vallcarca sigui l'eix vertebrador de la nova planificació. Es recupera aquest espai natural i es vol que sigui una nova porta d'entrada al parc del Garraf. També es conservaria la volumetria de tots els espais ja construïts.

En cap cas es plantegen l'enderroc dels edificis actuals. L'skyline de la fàbrica es manté, però les construccions es despullen i es deixen només les carcasses sobre les quals aniran nous materials més lleugers com, per exemple, el vidre.

Dos despatxos d'arquitectes col·laboren en el projecte

Hi ha dos grans despatxos d'arquitectes vinculats al projecte que treballen de forma conjunta. OUA, amb 80 professionals i Jordi Artigas al capdavant, s'està centrant sobretot en el desenvolupament urbanístic de la nova Vallcarca i en tots els elements d'enginyeria.

Josep Miàs i el seu equip han treballat més el disseny dels edificis. L'arquitecte banyolí, autor d'obres com l'edifici esfèric de l'empresa I-Guzzini, creu que la seva arquitectura serà ben reconeixible:

"Hem transformat una cosa que semblava inservible en una cosa inversemblant i realment possible."

Entre tots dos despatxos, ja fa un any i mig que una vintena de professionals han tirat endavant un projecte de transformació que afecta 49 hectàrees situades entre l'autopista C-32 i el mar.

D'aquesta extensió se'n preveuen alliberar 21 hectàrees al parc del Garraf i l'actuació es faria a les 28 hectàrees restants. No totes serien construïdes, en aquesta extensió també hi hauria zones enjardinades, carrers i accessos, entre d'altres. Per tant, són xifres encara en discussió i es poden acabar modificant, com explica Jordi Artigas:

"Apostem perquè en el mateix lloc s'hi pugui viure, s'hi pugui treballar i a més a més s'hi pugui gaudir."

La construcció d'habitatges, el punt més polèmic

La idea és que Vallcarca sigui un districte tecnològic i audiovisual, però també hi ha prevista la construcció d'habitatges i de zona comercial.

Els primers càlculs pronostiquen que hi podrien treballar unes 5.000 persones i la propietat diu que els habitatges es destinarien a aquests treballadors. Però aquest és el punt que desperta més oposició, de moment, per part de les administracions i dels grups ecologistes.

L'alcaldessa de Sitges veu amb molt bons ulls la transformació econòmica d'un espai que diversificaria l'activitat d'una població massa encarada al sector turístic.

Aurora Carbonell, d'ERC, defensa l'arribada de noves activitats econòmiques al municipi i insisteix que li agradaria que el complex també incorporés una part dedicada a la formació.

Però el consistori no preveu donar llum verda a un projecte que contempli construcció residencial. Només veurien amb bons ulls l'edificació d'habitatges si van vinculats a l'activitat econòmica o formativa però en cap cas per al mercat lliure.

A més, Carbonell assegura que la Generalitat ha tallat de soca-rel la construcció residencial al litoral català, que ja està excessivament massificat.

"Veiem amb bons ulls que aquí es pugui desenvolupar un sector econòmic nou i diferent. S'ha fet molt residencial a la costa i, per tant, a mi em sembla molt bé l'aposta que ha fet la Generalitat de reduir dràsticament el residencial; ara no es pot fer residencial."

De moment el projecte definitiu encara no ha entrat al registre del consistori per aconseguir el permís municipal. Quan hi entri, l'alcaldessa voldria obrir un procés participatiu perquè la ciutadania pugui dir-hi la seva sobre aquest espai tan degradat del terme municipal de Sitges.

Per la seva banda, Ecologistes en Acció, amb qui la propietat s'ha reunit per explicar-los els plans per a la fàbrica, ja ha dit que hi estan totalment en contra. Jaume Grau López creu que el projecte busca fer negoci amb la venda dels pisos i diu que el que demanen és la renaturalització de tot l'espai perquè s'integri al parc del Garraf.

"Pensem que el projecte de l'empresa ho vol vestir de bones intencions parlant del medi ambient, de la porta del Garraf, de recerca i d'innovació tecnològica i, en realitat, el negoci que vol fer l'empresa és amb els pisos."

L'entorn de la fàbrica també es veuria afectat amb la recuperació del baixador, que hauria de permetre la connexió amb tren i amb la transformació total del port.

Precisament, la propietat preveu que el port de Vallcarca, que depèn de la Generalitat, mantingui l'ús industrial, i proposen una especialització en nàutica elèctrica i la construcció d'un plató marítim que arrodoniria l'oferta que es vol donar a les grans productores internacionals perquè tinguin en compte Catalunya a l'hora de planificar els seus rodatges.

La nova Vallcarca és un projecte ambiciós que tot just comença a caminar, però que encara té un llarg recorregut. L'emplaçament és en un lloc absolutament privilegiat, davant del mar, molt a prop de l'aeroport, que podria estar ben comunicat amb tren, amb vaixell i, fins i tot, amb un accés des de l'autopista C-32.

Que es faci realitat implica posar d'acord diferents administracions, des de l'Ajuntament fins a la Generalitat o la Diputació de Barcelona, que gestiona el parc del Garraf. Però sembla clar que el futur de la cimentera està sentenciat i que, tard o d'hora, el paisatge gris i polsós de Vallcarca desapareixerà.