Espais per ajudar a fer el dol perinatal, cada cop a més cementiris

Les famílies que han patit un avortament també han de passar un dol, gairebé invisible per a la societat i sense cap ritual per acollir-se. Alguns cementiris com els de Cervera, Torelló o Arenys de Mar han començat a tenir en compte la situació dolorosa d'aquestes persones i han inclòs espais dedicats al dol de nadons que han nascut sense vida o que han mort just després de néixer.

També ho ha fet el cementiri de Sant Cugat, amb una zona d'uns 30 metres quadrats de grava grisa i delimitada amb fusta, on s'ha col·locat un monòlit amb una inscripció:

"A tu i a tots els bebès que ens vau deixar abans d'hora"

És un memorial, habilitat per la funerària Áltima, on es poden dipositar uns estels que es fabriquen amb les cendres de la criatura i que es poden personalitzar amb el seu nom.

Darrere d'aquest espai hi ha Anhel, l'associació de familiars en dol del Vallès, que ajuda a superar la mort perinatal.

Marta Cabassa, psicòloga de la fundació Anhel, creu que és molt positiu perquè les famílies puguin superar el trauma que suposa un embaràs que no ha arribat a bon terme.

"En el moment en què això es reconeix, que les famílies tenen un espai, a ells també els facilita fer el procés de dol, un procés que s'ha de transitar des del dia que es mor. Això segueix amb tu i és com una cicatriu que sempre t'acompanya."

És una explicació que ve avalada per famílies com les de la Mercè Fernández, que va trobar a faltar un espai així quan va passar la seva experiència:

"Fa dos anys, quan el nostre fill Xavi va morir als 8 mesos i mig d'embaràs no vam tenir aquest espai. Tenir un lloc en aquest cementiri, que a més és al mig del bosc, és molt important per a nosaltres."

Moltes vegades, als pares no se'ls dona la possibilitat de fer-se càrrec del cos després del naixement o, encara en estat de xoc, decideixen que el centre se n'ocupi i després se'n penedeixen.

A vegades, se'ls pot posar en una fossa comuna gratuïtament, en un nínxol públic. Una làpida senzilla, que dignifiqui el record, pot ser important, com la que hi ha al cementiri de Montjuïc amb el nom de l'associació "Petits amb llum", de suport al dol perinatal.

Millorar els protocols

Aquestes associacions demanen més sensibilitat i que es millorin els protocols per superar una pèrdua com aquesta. Per exemple, donar més temps a les famílies quan se'ls comunica que l'embaràs no pot tirar endavant. O evitar que les dones que es troben en aquesta situació comparteixin habitació amb mares amb els seus nadons.

També exigeixen un reconeixement de la criatura a nivell administratiu, encara que sigui simbòlic, com diu Guida Rubio, presidenta d'Anhel:

"Necessitem que primer puguin assimilar que el fill o la filla ha mort, també que puguin decidir què volen fer amb el cos del bebè i necessitem que el final compti, que els pares el puguin posar al llibre de família. Per què no? Tu l'has tingut. Només és un paper i per als pares és molt."

Segons l'Idescat, el 2018 van morir tres nadons per cada 1.000 naixements. Però si la gestació és de poques setmanes, no hi ha obligació de notificar-ho. Segons l'entitat Anhel, un de cada quatre embarassos acaba amb una mort perinatal.