Espanya, a la cua de la natalitat: 16 setmanes de baixa maternal davant les 49 de Noruega

El nombre de fills de mitjana que tenen les dones a Espanya és de 1,2, una de les xifres més baixes d'Europa --i del món--, i aquesta tendència a la baixa s'acumula des de fa anys. S'ha arribat a aquesta situació crítica per les escasses ajudes a les famílies, l'atur i la falta d'habitatge.

La mitjana de la Unió Europea és d'1,5, una xifra tampoc massa elevada. Però a França, un país amb importants polítiques a la natalitat, aquest índex és d'1,9.

En canvi, a Espanya, ajudes públiques que fomentin la natalitat n'hi ha poques. Es donen 100 euros mensuals fins que el nen o nena té tres anys, això sí, sempre que la mare tingui feina i estigui cotitzant. En altres casos s'hauria de mirar d'accedir a l'Ingrés Mínim Vital o altres ajudes.

Aquestes dificultats les coneixen molt bé Laura Fulleda i Ivan Rojo, una parella del barri de Sants amb dos fills, la Valentina i en Jordi, de 7 i 4 anys. Ells porten cada matí els nens a l'escola com un acte de conciliació volguda.

Ser autònoms els permet muntar-se el seu horari, però d'ajudes públiques pràcticament no n'han tingut. Ni tampoc permisos de paternitat: "Jo, amb en Jordi només vaig deixar de treballar una setmana, vaig decidir agafar-m'ho com unes vacances però ningú m'ho va pagar", diu l'Ivan al taller de fusteria que porten.

Tampoc no ho van tenir fàcil a l'hora de triar escola bressol pública, ja que no van poder-hi accedir, tal com explica la Laura: "No vam poder entrar... vam haver d'anar a una privada, has de pagar molts diners i t'ha de compensar mentre treballes. És molt xocant."

"Els poders públics estan absents d'aquesta transició al món adult i de la formació de la família i de la llar. Perquè no hi ha ajudes familiars en absolut." És la raó que dona Pau Miret Gamundi, investigador del Centre d'Estudis Demogràfics i professor UOC.

Els experts creuen que a Espanya la solució no passa per xecs puntuals a la natalitat, sinó per donar ajudes familiars, poder aconseguir habitatge assequible i incentivar el mercat laboral.

El recent anunci de poder tenir set dies l'any per atendre familiars malalts és el camí i el tipus de mesura a seguir, segons Miret, com passa a països com Noruega:

"Aquí tenim una de les natalitats més baixes del món, per alguna cosa deu ser. Als països nòrdics tenen un nivell d'impostos molt més alt, però, a nivell individual, l'Estat protegeix la persona que ha de retirar-se del mercat de treball durant un temps."

Garanteixen un sou durant la baixa, el lloc de treball i ningú qüestiona les baixes de maternitat i paternitat.

A Noruega, un any de baixa i 100% del sou

És el cas d'Asne Myklebust i Joan Barrera, que viuen a Trondheim, a Noruega, amb les seves dues filles, la Mila i la Carmen, de 12 i 9 anys. Ella va tenir pràcticament un any de baixa maternal amb el 100% del sou. Aquesta baixa comença tres setmanes abans del part.

I ell, gairebé quatre mesos. "Des de les institucions fins a les empreses és una cosa que tenen molt assumida: és important per la societat afavorir la vida familiar i cadascú amb les seves responsabilitats facilita això", explica en Joan.

A Espanya, s'han augmentat les setmanes de permís de maternitat i paternitat, un fet que representa un respir per als pares, ara que s'han anivellat a 16 setmanes per cada un. Tot i això el permís de paternitat és voluntari i poden existir pressions de l'empresa o de la societat perquè el pare no el faci tot sencer.

El 95% dels noruecs porten els fills a l'escola pública, i les empreses ajuden no només a la conciliació sinó també al progrés professional dels pares. Ara, l'Asne, metgessa de professió, està fent un doctorat durant tres anys sobre malalties respiratòries. Cobra una beca i, mentrestant, l'hospital on treballa li guarda la plaça.

Les ajudes i la conciliació a Noruega són evidents. Però la parella, que també va viure a València durant uns anys, troba a faltar la llum, el sol i les relacions familiars. L'Asne també veu coses positives més cap al sud: "Aquí tampoc hi ha la mateixa ajuda dels avis, per exemple. A Espanya, la família és més gran...", diu. Però el Joan puntualitza ràpidament: "La pregunta és si és per elecció o obligació..."