Espanya començarà a aplicar la cadena de trasplantaments del "bon samarità" a partir de l'any vinent
Donar un ronyó a algú que ho necessiti sense esperar res a canvi i amb una única condició: aconseguir que un familiar o amic del receptor faci el mateix per algú altre. És la filosofia del "bon samarità", una pràctica mèdica basada en la donació de ronyons en cadena de forma altruista i que té com a finalitat principal aconseguir una cadena de trasplantaments que sigui eterna. Aquesta fórmula, que ja funciona en altres països des de fa temps, començarà a aplicar-se a l'estat espanyol a partir de l'any que ve, i de moment només se sap que el "bon samarità" serà un home andalús.
Actualitzat
Al juliol del 2007 Matt Jones, un ciutadà americà de 31 anys, va decidir que volia ajudar algú sense necessitat de rebre res a canvi i va pensar que donar un ronyó era una bona manera de fer-ho. Un idea difícil d'explicar, especialment a la dona i els fills, però que amb l'ajuda del doctor Michael Rees, cap de l'Aliança per a la Donació en Parella d'Ohio, va passar a ser una realitat. Jones ho tenia clar i el doctor Rees feia temps que pensava en la possibilitat de crear una cadena de trasplantaments que fos totalment altruista i que no s'acabés mai. Algú donava un ronyó a algú altre, i aquella persona només havia de buscar un altre donant que fes el mateix. Una fórmula perfecta basada únicament i exclusivament en l'altruisme.
Finalment, i després de mesos de cerca per aconseguir trobar un receptor compatible, Jones se sotmetia a una operació de cinc hores per extreure-li un ronyó, un ronyó que va ser trasplantat a Barb, una dona de 53 anys que tenia una malaltia poliquística renal des dels 30 anys. Aquest trasplantament va ser només l'inici d'una llarga cadena. A partir d'aquí, el marit de Barb va donar un dels ronyons a una jove de 34 anys, i la mare de la noia va fer el mateix amb algú altre. Així fins a aconseguir salvar 10 vides.
Els mitjans de comunicació nord-americans es van fer immediatament ressò de la iniciativa i fins i tot es va aprovar una llei al Congrés Federal que estableix que l'intercanvi de ronyons no viola les normes imperants contra el tràfic d'òrgans. A partir d'aquell moment, les cadenes d'aquest estil es van començar a multiplicar arreu del país i la idea va aconseguir traspassar fronteres.
El "bon samarità" arriba a Espanya
A l'estat espanyol la cadena del "bon samarità" començarà a aplicar-se a partir de l'any que ve. Després de mesos d'anàlisi i debat, finalment el Ministeri de Salut va decidir aprovar la iniciativa, amb l'objectiu d'aconseguir incrementar el nombre de donants en vida d'òrgans no vitals, com ara un ronyó o una part del fetge.
Fins a l'aprovació d'aquesta mesura, qualsevol persona que volia ser donant havia de ser major d'edat, demostrar que tenia una relació familiar amb el receptor, sotmetre's a un estudi mèdic i psicològic que demostrés la viabilitat de la intervenció i aconseguir una autorització judicial. Uns tràmits pensats per evitar el tràfic il·legal d'òrgans, però que resultaven lents, feixucs i en molts casos impossibles de superar. Per això, des de l'Organització Nacional de Trasplantaments s'ha aplaudit la iniciativa, que s'espera que ajudi a reduir la llista d'espera, que actualment supera els 5.000 malalts.
Amb la llei aprovada, ara només cal veure si la cadena solidària i altruista de trasplantaments espanyola funciona tan bé o millor que als Estats Units. De moment, i a l'espera de conèixer-ne més detalls, només s'ha fet públic que el primer "bon samarità" de l'Estat serà un home andalús. La resta continua sent un misteri. Però, i tu, donaries un ronyó a un estrany?
Finalment, i després de mesos de cerca per aconseguir trobar un receptor compatible, Jones se sotmetia a una operació de cinc hores per extreure-li un ronyó, un ronyó que va ser trasplantat a Barb, una dona de 53 anys que tenia una malaltia poliquística renal des dels 30 anys. Aquest trasplantament va ser només l'inici d'una llarga cadena. A partir d'aquí, el marit de Barb va donar un dels ronyons a una jove de 34 anys, i la mare de la noia va fer el mateix amb algú altre. Així fins a aconseguir salvar 10 vides.
Els mitjans de comunicació nord-americans es van fer immediatament ressò de la iniciativa i fins i tot es va aprovar una llei al Congrés Federal que estableix que l'intercanvi de ronyons no viola les normes imperants contra el tràfic d'òrgans. A partir d'aquell moment, les cadenes d'aquest estil es van començar a multiplicar arreu del país i la idea va aconseguir traspassar fronteres.
El "bon samarità" arriba a Espanya
A l'estat espanyol la cadena del "bon samarità" començarà a aplicar-se a partir de l'any que ve. Després de mesos d'anàlisi i debat, finalment el Ministeri de Salut va decidir aprovar la iniciativa, amb l'objectiu d'aconseguir incrementar el nombre de donants en vida d'òrgans no vitals, com ara un ronyó o una part del fetge.
Fins a l'aprovació d'aquesta mesura, qualsevol persona que volia ser donant havia de ser major d'edat, demostrar que tenia una relació familiar amb el receptor, sotmetre's a un estudi mèdic i psicològic que demostrés la viabilitat de la intervenció i aconseguir una autorització judicial. Uns tràmits pensats per evitar el tràfic il·legal d'òrgans, però que resultaven lents, feixucs i en molts casos impossibles de superar. Per això, des de l'Organització Nacional de Trasplantaments s'ha aplaudit la iniciativa, que s'espera que ajudi a reduir la llista d'espera, que actualment supera els 5.000 malalts.
Amb la llei aprovada, ara només cal veure si la cadena solidària i altruista de trasplantaments espanyola funciona tan bé o millor que als Estats Units. De moment, i a l'espera de conèixer-ne més detalls, només s'ha fet públic que el primer "bon samarità" de l'Estat serà un home andalús. La resta continua sent un misteri. Però, i tu, donaries un ronyó a un estrany?