Arriba a Torrejón l'últim avió que ha evacuat espanyols i col·laboradors a l'Afganistan

A quarts de vuit del vespre de divendres ha aterrat a la base aèria de Torrejón de Ardoz l'avió que portava els últims ciutadans espanyols i afganesos evacuats de l'Afganistan.

Entre els 195 passatgers de l'avió hi ha l'ambaixador espanyol al país, Gabriel Ferrán, i 85 ciutadans afganesos. També han retornat amb l'avió tres diplomàtics més, tres policies i 82 militars espanyols, així com 4 de portuguesos. Pel què fa als afganesos, 50 són del contingent de l'OTAN, 19 del portuguès i 16 de l'espanyol.

A peu de pista els ha rebut el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. També hi han assistit els ministres d'Afers Exteriors, José Manuel Albares; Defensa, Margarita Robles; i Interior, Fernando Grande Marlaska. Els tres ministres, amb el titular d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Jose Luis Escrivá, s'han encarregat del dispositiu d'evacuació.

L'operatiu amb base a Torrejón ha evacuat 2.206 ciutadans afganesos, incloent els que han arribat aquest divendres. Han arribat en 17 vols, 11 dels quals fletats per Espanya.

Moncloa ha donat per finalitzat l'operatiu i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, l'ha qualificat d'"èxit" i ha agraït la feina dels treballadors públics que hi han participat. Ho ha dit en una roda de premsa divendres al migdia després de la reunió del Grup de Treball Interministerial sobre l'Afganistan:

"Missió acomplerta. Avui és un dia en què crec que entre tots hem de manifestar l'orgull de país, l'orgull d'Espanya, i agrair a tots els nostres servidors públics la bona feina feta, que ha permès que aquesta missió hagi estat un èxit"

Gracias a todos los servidores públicos implicados en el éxito de una operación hecha bajo condiciones dramáticas y de extrema dificultad. A quienes han trabajado en Afganistán salvando vidas y a quienes lo hacen desde España para atenderles.

Sois un orgullo. Misión cumplida. pic.twitter.com/kkX2si9dRJ

— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) August 27, 2021

El govern, segons ha dit Sánchez, "està pensant" com treure del país els col·laboradors afganesos que queden al país i que no han pogut emportar-se en aquests avions.

Els dos últims vols de trasllat, en què viatgen 81 ciutadans espanyols, s'han enlairat cap a Dubai aquest matí. El primer hi ha aterrat a les 7 i el segon tenia previst fer-ho una hora més tard. La previsió és que arribin a les 16.45 a la base militar de Torrejón de Ardoz en un vol d'Air Europa, segons han informat des de l'executiu de Pedro Sánchez.

Entre els últims evacuats hi havia personal de l'ambaixada a Kabul i militars. També hi van quatre militars portuguesos i 83 col·laboradors d'Espanya, Portugal i l'OTAN (14 d'ESpanya, 19 de Portugal i 50 de l'OTAN).

Espanya ha evacuat prop de 1.900 persones

D'aquesta manera conclou el trasllat de col·laboradors afganesos i les seves famílies. Es desconeix el nombre de persones afganeses que han col·laborat amb les autoritats espanyoles i que no han pogut sortir en cap vol.

Amb l'operatiu, l'exèrcit espanyol ha tret de l'Afganistan 1.898 cooperants afganesos i familiars, tant d'Espanya com d'altres països europeus.

L'evacuació ha acabat després de la pressió dels Estats Units, que han exigit als altres països que acabin l'evacuació de Kabul abans d'aquest dissabte, 28 d'agost.

En les últimes hores, també han acabat les evacuacions Austràlia, Nova Zelanda i Noruega.

Intenten sortir de Kabul tot i els atemptats

L'endemà del doble atemptat a Kabul amb desenes de morts, centenars de persones s'han tornat a aglutinar a l'aeroport de la capital afganesa per intentar sortir del país.

Tot i que l'epicentre dels atacs, la porta d'accés coneguda com a Abbey Gate, està buida, la gent s'ha amuntegat als voltants de la instal·lació aeroportuària, segons les imatges captades per la cadena Tolo News.

Els Estats Units han advertit del temor de nous atacs amb cotxes bomba coets.

El de dijous l'ha reivindicat Estat Islàmic Província de Khorasan, un grup que considera heretges els talibans i els retreu l'acord segellat el febrer de 2020 amb l'aleshores president nord-americà, Donald Trump, que ha estat el punt de partida per al replegament de les tropes estrangeres a l'Afganistan.