Espanya ha tingut un 38% més de morts de les que hi hauria hagut sense pandèmia

El nombre de morts entre febrer i maig a Espanya va augmentar un 38% respecte al que s'hauria produït sense la pandèmia de Covid-19. Això la situa en primer lloc dels 21 països analitzats per un equip internacional.

L'estudi inclou dinou països europeus, Austràlia i Nova Zelanda i assenyala que només Anglaterra i Gal·les, conjuntament, es situen vora el nivell d'augment de mortalitat d'Espanya, amb un 37% d'excés de morts.

La recerca l'ha fet un equip internacional liderat per Majid Ezzati, de l'Imperial College de Londres, I s'ha publicat a la revista Nature Medicine.

Vora 206.000 morts més de les esperades

La pandèmia ha causat fins ara, a tot el món, més d'un milió de morts, causades directament per la Covid. Però l'impacte indirecte en l'àmbit social, econòmic, sanitari o ambiental ha provocat un augment de morts per altres causes.

Els autors d'aquest estudi van utilitzar dades de les morts produïdes des del 2010 fins a mitjans de febrer del 2020 en tots aquests països. Així van elaborar un model per calcular quantes morts hi hauria hagut sense el SARS-CoV-2. Van triar països de més de quatre milions d'habitants i que tinguessin dades setmanals de mortalitat per totes les causes, dividides per grups d'edat i sexe i que es remuntessin, almenys, a 2015 i arribessin a finals de maig del 2020.

En total, en aquest període i en els 21 països estudiats s'haurien produït vora 206.000 morts més de les esperades. Això equival, pràcticament, al nombre habitual de morts per càncer de pulmó en aquests països en un any i a més del doble de les morts anuals per diabetis o càncer de pit.

Hi ha moltes variacions entre tots els països, però en proporció, en morts per 100.000 habitants, l'augment més gran es dona a Espanya i a Anglaterra i Gal·les, seguides d'Itàlia, Escòcia i Bèlgica.
 

Reduccions o petits augments a molts països

En canvi, Bulgària, Nova Zelanda, Eslovàquia, Austràlia, la República Txeca, Hongria, Polònia, Noruega, Dinamarca i Finlàndia van tenir un augment de morts molt més baix. En alguns casos, fins i tot n'hi va haver algunes menys de les esperades i en d'altres, l'augment no va passar del 5%.

En el cas de la petita reducció, pot ser deguda a menys morts per grip i altres infeccions respiratòries, degut al menor contacte físic, i a menys accidents de trànsit, caigudes i episodis violents, perquè la gent es va quedar molt més temps a casa.

L'estudi també remarca que l'excés de morts va afectar gairebé igual homes (105.800) que dones (100.000). Com que la Covid ha provocat més mortalitat en homes, es pot deduir que les defuncions per altres causes han afectat molt més les dones.

En l'anàlisi de les causes, els autors descarten la piràmide d'edat, perquè cap dels països analitzats té una població especialment més jove que els altres.

Les claus: socials, econòmiques i sanitàries

Per això, conclouen que les diferències reflecteixen, en conjunt, característiques de les poblacions, que les fan més vulnerables o més resilients, les respostes polítiques a la pandèmia, el nivell de preparació del sistema de salut i l'abast de sistemes d'atenció en comunitats o en instal·lacions.

Altres factors que hi influeixen són les xarxes socials i les desigualtats i l'estatus de la feina I de l'ocupació.

També destaquen la importància de tenir sistemes integrats per poder fer el triatge de les persones amb problemes crònics de salut per minimitzar de forma directa o indirecta les morts.

Per assolir-ho, suggereixen que els països han de fer això:

"Redistribuir i ampliar els recursos sanitaris, particularment en llocs on hi ha hagut inversions insuficients en salut i en sistemes socials d'atenció".

Tenint en compte que la pandèmia encara continua, afirmen que reduir la mortalitat requerirà tant impedir la transmissió -incloent-hi suport social i econòmic per afavorir la participació en els tests, en el rastreig de contactes i els aïllaments- com establir circuits de salut efectius per gestionar tant els casos de Covid com els de malalties cròniques.

En definitiva, conclouen, les diferències en l'excés de morts es deuen a "com hagin gestionat la pandèmia i en la resiliència i preparació dels sistemes de salut i d'atenció".