Sánchez fa oficial el reconeixement de Palestina: "No és contra ningú, encara menys contra Israel"

Espanya ha reconegut aquest dimarts, 28 de maig, l'estat de Palestina de manera oficial. És una decisió presa en coordinació amb els governs d'Irlanda i Noruega, que han aprovat la mateixa resolució durant la jornada.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ho ha confirmat a dos quarts de nou del matí de manera solemne amb una compareixença a les escales del palau de La Moncloa.

Sánchez ha recordat que el Consell de Ministres aprovaria en la reunió d'aquest dimarts el reconeixement de Palestina com a estat independent, cosa que s'ha confirmat al migdia, un cop s'ha acabat la reunió. 

Ha afegit que l'únic objectiu d'aquesta "decisió històrica" és "contribuir a fer que israelians i palestins arribin a la pau", i que no va "contra ningú", en referència explícita a l'estat d'Israel:

"És una decisió que no adoptem contra ningú, encara menys contra Israel, un poble amic que respectem i apreciem, i amb  qui volem tenir la millor relació possible."

Sánchez ha lligat això amb el "rebuig frontal i rotund" a Hamas, que ha afirmat que està en contra de la solució dels dos estats, i ha recordat que el seu govern ja va condemnar els atacs del 7 d'octubre.

Advoca per un estat palestí "viable"

En un discurs breu en castellà i en anglès per la "transcendència" de la decisió, ha defensat la coexistència de dos estats com l'única manera possible d'aconseguir la pau, i ha insistit que per això cal que l'estat palestí sigui "viable".

En aquest sentit, ha dit que Espanya no reconeixerà cap canvi en les fronteres establertes el 1967 pel Consell de Seguretat de l'ONU que no sigui acordat per les dues parts.

També que hi ha d'haver un corredor que comuniqui Cisjordània i Gaza i que la capital de l'estat palestí ha d'estar situada a Jerusalem Est, tot insistint que són condicions necessàries per arribar a la pau:

"El reconeixement de l'estat de Palestina no és només una qüestió de justícia històrica, per les aspiracions legítimes del poble de Palestina; és a més una necessitat peremptòria si volem aconseguir la pau."

Tres prioritats, començant per l'alto el foc a Gaza

Ha afirmat que per arribar-hi el seu govern es planteja tres prioritats, la més urgent de les quals és posar fi a la guerra de Gaza, amb un alto el foc, l'alliberament dels ostatges i l'entrada d'ajuda humanitària.

La següent prioritat és donar suport al "govern legítim" de l'Autoritat Nacional Palestina perquè pugui fer les reformes necessàries per encapçalar i "unificar" l'estat palestí.

I la tercera és aconseguir la celebració d'una conferència internacional de pau, amb el suport dels "socis àrabs" per estabilitzar la regió i aconseguir pacificar-la.

La primera reacció d'Israel a les paraules de Sánchez ha estat del ministre d'Afers Exteriors, Israel Katz, que l'ha acusat de ser "còmplice del genocidi jueu"; mentre que el president palestí, Mahmud Abbas, ha celebrat "les valentes i audaces posicions polítiques europees".

Irlanda insta els països de la UE a fer el mateix pas

El primer ministre d'Irlanda, Simon Harris, ha fet una declaració similar a la de Sánchez abans del Consell de Ministres del govern irlandès que ha aprovat el reconeixement de Palestina com a estat.

Harris ha dit que és "un moviment històric", ha afegit que la Unió Europea "podria estar fent moltíssim més" perquè hi hagi un alto el foc a Gaza i ha fet una crida als altres països a afegir-s'hi:

"Avui els reclamo que ho facin per crear una tendència cap a la pau i el cessament de la violència."

Segons Harris, el reconeixement té com a objectiu exercir "la màxima pressió" internacional per aconseguir la pau entre Israel i Palestina, i ha dit que la UE podria revisar l'acord d'associació amb Israel.

A Noruega la mesura ja ha entrat en vigor

A Noruega el reconeixement de Palestina ha entrat en vigor aquest dimarts de manera automàtica, després que el primer ministre Jonas Gahr Store ho anunciés dimecres de la setmana passada.

En l'anunci, Gahr Store va afirmar que Palestina té el dret "fonamental" a tenir estat propi i que és necessari fer-ho perquè "cal aturar l'espiral negativa" que hi ha ara:

"No pot haver-hi pau a l'Orient Mitjà sense que Israel i Palestina tinguin el seu propi estat, és l'única solució real al conflicte."

Dos dies després el rei Harald V va signar la resolució aprovada pel govern, una coalició entre laboristes i centristes que és minoritària.

Com a Espanya, a Noruega la mesura ha estat criticada per l'oposició de dretes, que considera que ara no era el moment per prendre-la.

Palestina, reconeguda com a estat per 147 països

Amb la incorporació d'Espanya, Irlanda i Noruega, des d'aquest dimarts, 147 països --146 dels 193 membres de l'ONU, més el Vaticà-- consideren Palestina com un estat, davant dels 47 que no ho fan, entre els quals hi ha les principals potències occidentals.

Aquest és el mapa dels països que reconeixen Palestina:

El camí cap al reconeixement

El novembre de l'any passat, el president del govern espanyol va demanar per primera vegada --des del pas de Rafah-- que la comunitat internacional reconegui Palestina i avanci cap a la solució dels dos estats. 

Al març ho va plantejar en una reunió del Consell Europeu, i un mes després va iniciar una gira europea a la recerca de suports, i va arrencar el compromís del primer ministre noruec. El cap del govern d'Irlanda també ho va veure amb bons ulls. 

A principis d'abril, Sánchez ja va avançar que Espanya reconeixeria Palestina com a estat abans del juliol.

Tot i això, l'objectiu inicial, que era un reconeixement conjunt de tota la Unió Europea, no ha fructificat. Diverses potències s'hi mostren predisposades, i donen suport a la fórmula dels dos estats, però tenen dubtes sobre la idoneïtat de fer-ho ara. El president de Portugal, per exemple, opina que encara no és el moment.

Ara per ara, a l'Europa occidental només han anunciat que faran el pas Irlanda, Noruega, Espanya i Bèlgica. De totes maneres, hi ha veus que demanen un moviment similar, com, a França, el número dos de la candidatura del partit de Macron a les eleccions europees, Bernard Guetta, que aquest dilluns ha valorat que seria bo reconèixer Palestina com a "factor d'acceleració de la represa de les negociacions".

La decisió de Sánchez ha tensat com mai les relacions diplomàtiques entre Espanya i Israel, cada cop més aïllat internacionalment arran de la guerra a Gaza, que està a punt de complir vuit mesos.

Escalada de tensió amb Israel

La crisi diplomàtica amb Israel va començar al novembre, quan Sánchez va demanar que es reconeguin els dos estats, i des de llavors no ha parat d'empitjorar. Les declaracions recents de la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, dient que Palestina "serà lliure des del riu fins al mar", o de la ministra Robles parlant d'un "autèntic genocidi" a Gaza han afegit més llenya al foc.

L'últim episodi ha estat aquest dilluns, quan Sumar, soci del govern de coalició, ha demanat trencar totalment les relacions després de l'atac de l'exèrcit israelià a un camp de desplaçats a Rafah.

Israel ha respost amb diverses accions: ha prohibit al consolat espanyol a Jerusalem atendre els palestins de la Cisjordània ocupada, ha cridat a consultes els ambaixadors a Madrid, Oslo i Dublín, i ha promès una "forta reprimenda" als diplomàtics dels tres països a Tel-Aviv.

El govern espanyol donarà una resposta "serena i ferma" a les "provocacions i falsedats menyspreables" de l'estat hebreu, en paraules del ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares. "Ningú ens intimida", ha recalcat el ministre en relació amb els missatges del seu homòleg israelià acusant Pedro Sánchez de beneficiar Hamas:

A l'altra banda del conflicte, el govern palestí, radicat a Cisjordània, ha celebrat la decisió dels tres països europeus, assenyalant que és una "mostra d'un compromís indestructible amb la solució de dos estats".

Altres estats de la regió, com Jordània i l'Aràbia Saudita, l'han rebut com a "decisió positiva" o "un pas essencial cap a la solució dels dos estats".

Abascal, a Jerusalem amb Netanyahu

Coincidint amb la notícia, el president de Vox, Santiago Abascal, ha visitat aquest dimarts a Jerusalem el primer ministre israelià, a qui ha expressat el seu suport i li ha advertit que "Pedro Sánchez no és Espanya". Abascal també s'ha compromès a revocar el reconeixement de l'Estat palestí.

Segons ha informat la formació d'extrema dreta en un comunicat, tots dos s'han reunit durant més d'una hora a l'oficina del primer ministre, que ha qualificat d'"exemplar la defensa de l'Estat d'Israel per part d'Abascal, que ja ha visitat dues vegades Israel durant la guerra".

El PP acusa Sánchez d'aixecar una "cortina de fum"

El portaveu dels populars al Congrés, Miguel Tellado, ha acusat Sánchez de fer servir el reconeixement de Palestina com a "cortina de fum" per "tapar les misèries" del seu govern. 

"Sánchez perjudica la posició internacional d'Espanya per pur interès electoral."

"Crear un conflicte diplomàtic amb Israel és un error", ha afegit el diputat del PP, que ha recordat que el seu partit dona suport a la solució dels dos estats però no al que ha qualificat de reconeixement "unilateral" de Palestina per part de Sánchez.

La societat espanyola, favorable al reconeixement

A diferència d'altres països europeus, l'opinió pública a l'estat espanyol és majoritàriament favorable a la causa palestina. L'últim baròmetre del Reial Institut Elcano, publicat aquest dilluns, indica que el 78% dels entrevistats dona suport al reconeixement de l'estat de Palestina.

A més, el 71% considera que hi ha un genocidi a la Franja de Gaza i han augmentat els que creuen que Israel és "el principal responsable" que el conflicte continuï existint després de més de set dècades.