Espanya, un dels països europeus on ha baixat més el poder adquisitiu dels salaris

La inflació ha castigat els salaris arreu del món, i en el cas d'Espanya han perdut un 5,3% del poder adquisitiu, segons dades de l'OCDE. És una de les retallades de sou "real" més grans de la Unió Europea, segons revela l'estudi presentat aquest dimarts. La pujada de preus ha estat general, però en molts països els salaris han "acompanyat" part d'aquesta pujada, de manera que la pèrdua de poder adquisitiu ha estat més baixa.

En el cas d'Espanya, l'OCDE calcula que la mitjana dels salaris ha pujat un 2,9%, mentre que els treballadors d'Alemanya, Àustria o Irlanda, per posar uns exemples, han tingut increments de nòmina superiors al 4% de mitjana. A França la millora dels salaris ha estat superior, del 5,9% de mitjana, i encara més en països com Bèlgica (+7,8%), on encara es manté un sistema que revaloritza els sous segons l'IPC.

En aquest sentit, el president del govern espanyol s'ha queixat que els marges empresarials "estan augmentant més que els salaris", i ha demanat a la patronal CEOE que torni a la taula de negociació salarial amb els sindicats per aprovar definitivament un full de ruta de millores salarials.

Però l'OCDE també es fixa en l'anomenada "cunya fiscal", la diferència entre el salari brut i el que acaba cobrant la persona assalariada. És un concepte que s'utilitza sobretot per determinar quin és el cost laboral per a les empreses, tot i que també inclou els impostos a càrrec del treballador. I és un concepte que a Espanya utilitzen les patronals per incidir en el que consideren costos laborals massa elevats que acaben perjudicant la competitivitat de les empreses.

Segons les dades de l'OCDE, la cunya fiscal (tax wedge) a Espanya per una persona assalariada sense familiars a càrrec és del 39,5%. Això vol dir que el salari net és un 60,5% dels ingressos bruts. Espanya és a la banda alta d'aquesta cunya, el quinzè lloc de prop de quaranta països que recull l'informe.

Per damunt, amb més pressió fiscal, hi té països com Alemanya, França, Itàlia, Finlàndia o Portugal. Per sota, amb costos laborals més baixos, hi ha Grècia, Dinamarca o els Països Baixos. I encara més lluny, amb una càrrega fiscal molt més baixa, països anglosaxons com el Regne Unit o els Estats Units, asiàtics i de l'Amèrica Llatina.

I això perquè la cunya fiscal té en compte tots els impostos i cotitzacions que s'apliquen sobre el salari brut, encara que responguin a conceptes diferents. Sobre el salari brut es descompta la cotització social a la Seguretat Social a càrrec de l'empresa, la que va a càrrec del treballador, i també l'impost de la renda que es paga a l'Agència Tributària.

En el cas d'Espanya, el pes de l'IRPF sobre el salari brut és més baix que el cost que assumeix l'empresa en forma de cotitzacions socials. En aquest àmbit, el de les cotitzacions socials que assumeix l'empresa, Espanya està en la banda més alta, amb França i Itàlia i molt per sobre de la mitjana de l'OCDE. Per sota hi ha la majoria de socis europeus, i a molta més distància els Estats Units, el Canadà, països de l'Amèrica Llatina o Israel.

L'anomenada cunya fiscal canvia també segons la composició de la llar i el nivell d'ingressos. A Espanya, una família monoparental amb dos menors i ingressos per sota de la mitjana veu com el salari brut es "descompta" un 25% en forma de cotitzacions i impost de la renda. En canvi, una persona sola amb ingressos gairebé el doble de la mitjana veu com aquesta diferència arriba al 44%. En el cas d'una família amb dos salaris i dos menors a càrrec, la "cunya fiscal" és del 38%.