Espanya unificarà els permisos de residència i treball per acabar amb una disfunció històrica

El govern espanyol incorporarà, durant el primer semestre del 2024, una sèrie de canvis perquè els migrants a qui se'ls reconegui el dret a viure a Espanya, també puguin treballar-hi legalment.

Concretament, les reformes permetran obtenir un permís combinat de feina i residència en un termini màxim de 90 dies, tal com exigeix Brussel·les, en un canvi que alhora ha de servir per evitar que acabin treballant en l'economia submergida.

Fins ara, hi havia persones migrants que aconseguien autorització per viure a l'Estat, però, en canvi, no tenien dret a treballar-hi, i això era una contradicció legal, que generava molts problemes.

L'objectiu és ara "simplificar la documentació i els tràmits", "reduir les múltiples figures de permisos ara vigents" i "millorar la protecció dels drets dels migrants", malgrat que això no comporti que se n'acabin donant més que ara.

La reforma l'ha anunciat en roda de premsa la ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, en una reforma del Reglament de Desenvolupament de la Llei Orgànica d'Estrangeria que entraria en vigor ja des de la primera meitat de l'any 2024.

L'anunci ha arribat just després que se celebrés la Conferència Sectorial de Migracions, on el govern espanyol ha abordat amb les comunitats autònomes la resposta davant l'arribada de migrants a les costes espanyoles. Així ho ha explicat la ministra de Migracions:

"Hem estès la mà per treballar i per remar tots junts. El fenomen migratori requereix una visió d'estat, un compromís comú entre administracions i, sense cap dubte, un exercici de solidaritat."

Les reformes arriben ara com a transposició de les dues normatives europees aprovades durant la presidència espanyola rotatòria del consell de la UE: són la "Directiva de permís únic", acordada entre el Parlament Europeu i el Consell el 18 de desembre, i la "Directiva de residència de llarga durada", que "millora els drets dels residents de llarga durada i dels seus familiars".  

Menors i arribades a les Canàries, els reptes pendents

La ministra també ha donat a conèixer els pròxims reptes a què s'enfrontaran. Ha anunciat que la Conferència Sectorial de Migracions ha sol·licitat la creació d'un grup "específic" per abordar la situació dels menors migrants no acompanyats, sobretot a les Canàries, tot i que aquesta tasca serà competència del Ministeri de Joventut i Infància.

Actualment, hi ha 4.461 menors no acompanyats tutelats per aquesta comunitat autònoma. I en total, aquest 2023 han arribat 37.187 migrants de forma irregular a l'arxipèlag canari.

Després de saber-se els últims canvis, la Generalitat de Catalunya ha celebrat la coordinació entre comunitats, però demana més ajudes econòmiques i poder formar part en la gestió del flux migratori, tal com ha explicat el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano:

"És molt evident que l'estat ens ha d'ajudar amb el procés d'incorporació, d'integració d'aquests joves al país, i la Generalitat ha de poder participar en la governança d'aquest flux migratori."

Catalunya reclama més implicació del govern espanyol

Els ajuntaments, per altra banda, es queixen de manca d'informació per poder atendre els migrants. A Guissona, per exemple, demanen més implicació del govern espanyol perquè els que hi han arribat els últims mesos puguin tenir permís de treball.

Un equip de TV3 ha visitat diverses poblacions per conèixer alguns d'aquests casos: