Durant tota la setmana, a Catalunya Ràdio hem pogut sentir el Sergi Roca, l'Adolf Beltran, l'Eduard Rubió i la Txell Freixas, els quatre enviats especials d'aquesta casa que han retratat la cruesa de la crisi dels refugiats des de Lesbos, Atenes, Belgrad, Sicília i Beirut... Avui hem volgut convidar-los a "El suplement".
Durant tota la setmana, a Catalunya Ràdio hem pogut sentir el Sergi Roca, l'Adolf Beltran, l'Eduard Rubió i la Txell Freixas, els quatre enviats especials d'aquesta casa que han retratat la cruesa de la crisi dels refugiats des de Lesbos, Atenes, Belgrad, Sicília i Beirut... Avui hem volgut convidar-los a "El suplement".
Hi ha famílies que s'escapen del seu país per una guerra i han de marxar també del país d'acollida arran d'un altre conflicte. És el cas de la Ranna. La seva família va fugir fa anys de Palestina cap a Síria. I ara és ella qui ha tornat a escapar-se de la guerra, en aquest cas cap al Líban. I allà l'ha trobat la nostra corresponsal Txell Feixas.
Hi ha famílies que s'escapen del seu país per una guerra i han de marxar també del país d'acollida arran d'un altre conflicte. És el cas de la Ranna. La seva família va fugir fa anys de Palestina cap a Síria. I ara és ella qui ha tornat a escapar-se de la guerra, en aquest cas cap al Líban. I allà l'ha trobat la nostra corresponsal Txell Feixas.
L'Abu Jwdi i la seva família han aconseguit el que per molts està sent impossible, ser a un pas d'abandonar Grècia. Malgrat que en l'últim any i mig els governs europeus només han reubicat un 7'5 per cent dels 160.000 refugiats compromesos, hem trobat una agulla en un paller. Ens ho explica des d'Atenes el nostre enviat especial, Sergi Roca.
L'Abu Jwdi i la seva família han aconseguit el que per molts està sent impossible, ser a un pas d'abandonar Grècia. Malgrat que en l'últim any i mig els governs europeus només han reubicat un 7'5 per cent dels 160.000 refugiats compromesos, hem trobat una agulla en un paller. Ens ho explica des d'Atenes el nostre enviat especial, Sergi Roca.
Parlem amb Sergi Roca, enviat especial a Atenes, sobre l'educació que reben els milers de nens i nenes que es refugien a Grècia. A la zona continental, es calcula que hi ha 40.000 persones que han fugit de la guerra a Síria i d'altres països. Una tercera part d'aquests refugiats són nens, però ben pocs van a l'escola.
Parlem amb Sergi Roca, enviat especial a Atenes, sobre l'educació que reben els milers de nens i nenes que es refugien a Grècia. A la zona continental, es calcula que hi ha 40.000 persones que han fugit de la guerra a Síria i d'altres països. Una tercera part d'aquests refugiats són nens, però ben pocs van a l'escola.
El barri de Sant Andreu, a Barcelona, és un dels focus principals d'acollida de refugiats: la Casa Bloc acull persones de tot el món que hi passen un període de 6 mesos. Adrià Bas, realitzador dels Solidaris, connecta amb nosaltres des d'allà i hi entrevista la Marta Pons (treballadora social) i en Cheikh (refugiat de Mauritània).
El barri de Sant Andreu, a Barcelona, és un dels focus principals d'acollida de refugiats: la Casa Bloc acull persones de tot el món que hi passen un període de 6 mesos. Adrià Bas, realitzador dels Solidaris, connecta amb nosaltres des d'allà i hi entrevista la Marta Pons (treballadora social) i en Cheikh (refugiat de Mauritània).
Elinikó va ser l'escenari dels Jocs del 2004 a la capital grega, però avui és una àrea abandonada i malmesa. Unes 1.500 persones hi malviuen però confien que serà una zona de trànsit en el seu camí cap a la suposada pròspera Europa. La crònica des d'Atenes és d'en Sergi Roca.
Elinikó va ser l'escenari dels Jocs del 2004 a la capital grega, però avui és una àrea abandonada i malmesa. Unes 1.500 persones hi malviuen però confien que serà una zona de trànsit en el seu camí cap a la suposada pròspera Europa. La crònica des d'Atenes és d'en Sergi Roca.
L'escala a la capital grega ha permès a Sergi Roca constatar que l'antiga vila olímpica de la ciutat s'ha convertit en refugi de centenars de famílies, de diverses nacionalitats, que esperen per poder marxar cap a un altre país europeu.
L'escala a la capital grega ha permès a Sergi Roca constatar que l'antiga vila olímpica de la ciutat s'ha convertit en refugi de centenars de famílies, de diverses nacionalitats, que esperen per poder marxar cap a un altre país europeu.
En John va col·laborar amb l'exèrcit americà a l'Afganistan contra els talibans i ara es troba a Belgrad. És un dels milers de refugiats atrapats a la capital de Sèrbia. Volen anar cap al nord, però es topen amb la frontera amb Hongria tancada i per res del món volen tornar enrere. Molts d'ells malviuen en uns magatzems del centre de Belgrad, al costat de l'estació d'autobusos, on el nostre enviat especial, Adolf Beltran, ha conegut en John.
En John va col·laborar amb l'exèrcit americà a l'Afganistan contra els talibans i ara es troba a Belgrad. És un dels milers de refugiats atrapats a la capital de Sèrbia. Volen anar cap al nord, però es topen amb la frontera amb Hongria tancada i per res del món volen tornar enrere. Molts d'ells malviuen en uns magatzems del centre de Belgrad, al costat de l'estació d'autobusos, on el nostre enviat especial, Adolf Beltran, ha conegut en John.
![David Noguera [Metges Sense Fronteres]: "La crisi dels refugiats la resoldrà la pressió ciutadana"](https://img.3cat.cat/multimedia/jpg/4/1/1487089815814_480x270.jpg)
"Els camps són estructures que, per definició, han de ser temporals. No són horitzó de futur per a ningú." David Noguera, president de Metges Sense Fronteres, explica la situació dels refugiats a Grècia, Turquia, Jordània i Líbia, i quin és el difícil paper de les ONG. Ens veiem el 18 de febrer, a les 16h, a la plaça Urquinaona de Barcelona, a la manifestació.
"Els camps són estructures que, per definició, han de ser temporals. No són horitzó de futur per a ningú." David Noguera, president de Metges Sense Fronteres, explica la situació dels refugiats a Grècia, Turquia, Jordània i Líbia, i quin és el difícil paper de les ONG. Ens veiem el 18 de febrer, a les 16h, a la plaça Urquinaona de Barcelona, a la manifestació.
Al "Catalunya migdia" connectem amb l'Adolf Beltran, enviat especial a Belgrad, on malviuen centenars de migrants, la majoria afganesos i pakistanesos, mentre esperen l'oportunitat d'entrar a la Unió Europea. Molts són adolescents que han quedat atrapats a la capital de Sèrbia, on suporten les baixes temperatures i condicions molt precàries en centres d'acollida no oficials. Denuncien que Europa ha perdut la humanitat.
Al "Catalunya migdia" connectem amb l'Adolf Beltran, enviat especial a Belgrad, on malviuen centenars de migrants, la majoria afganesos i pakistanesos, mentre esperen l'oportunitat d'entrar a la Unió Europea. Molts són adolescents que han quedat atrapats a la capital de Sèrbia, on suporten les baixes temperatures i condicions molt precàries en centres d'acollida no oficials. Denuncien que Europa ha perdut la humanitat.
Unes 200 persones intenten travessar cada setmana el canal de la Mànega amagats entre la càrrega dels camions de mercaderies. Abans del desallotjament del campament d'immigrants i refugiats de Calais, l'octubre passat, la policia en trobava 2.000 cada setmana. Divendres passat, la policia holandesa va detenir un xofer espanyol acusat de portar 9 persones de manera il·legal en el seu tràiler, tot i que ell i la seva empresa ho negaven. En els últims anys són constants els casos de transportistes que es troben polissons a la càrrega, alguns dels quals fins i tot han mort durant el viatge organitzat per màfies que moltes vegades els fan pujar en camions que ni tan sols van al destí desitjat.
Unes 200 persones intenten travessar cada setmana el canal de la Mànega amagats entre la càrrega dels camions de mercaderies. Abans del desallotjament del campament d'immigrants i refugiats de Calais, l'octubre passat, la policia en trobava 2.000 cada setmana. Divendres passat, la policia holandesa va detenir un xofer espanyol acusat de portar 9 persones de manera il·legal en el seu tràiler, tot i que ell i la seva empresa ho negaven. En els últims anys són constants els casos de transportistes que es troben polissons a la càrrega, alguns dels quals fins i tot han mort durant el viatge organitzat per màfies que moltes vegades els fan pujar en camions que ni tan sols van al destí desitjat.
Als camps de refugiats de Grècia hi ha actualment uns 2.500 menors refugiats no acompanyats. Són dades de les autoritats gregues. Les ONGs creuen que són més. Nois que van arribar tots sols a Europa fugint dels bombardejos i els setges a Síria i que són l'esperança de les seves famílies. A Lesbos, Sergi Roca ha conegut en Mahmud i ens explica el seu cas.
Als camps de refugiats de Grècia hi ha actualment uns 2.500 menors refugiats no acompanyats. Són dades de les autoritats gregues. Les ONGs creuen que són més. Nois que van arribar tots sols a Europa fugint dels bombardejos i els setges a Síria i que són l'esperança de les seves famílies. A Lesbos, Sergi Roca ha conegut en Mahmud i ens explica el seu cas.
Milers de refugiats -provinents de Grècia i Itàlia- estan bloquejats a Sèrbia, després d'haver fet la ruta dels Balcans en condicions d'extrema dificultat. Un cop arribats a territori serbi, la majoria veu frustrat el seu somni de continuar el camí cap al nord d'Europa. Mentrestant, sobreviuen com poden. Molts d'ells, acampant improvisadament al centre de Belgrad.
Milers de refugiats -provinents de Grècia i Itàlia- estan bloquejats a Sèrbia, després d'haver fet la ruta dels Balcans en condicions d'extrema dificultat. Un cop arribats a territori serbi, la majoria veu frustrat el seu somni de continuar el camí cap al nord d'Europa. Mentrestant, sobreviuen com poden. Molts d'ells, acampant improvisadament al centre de Belgrad.
El tancament fa un any de l'anomenada ruta dels Balcans ha deixat atrapades milers de persones a la capital sèrbia. No poden anar cap al nord i no volen tirar enrere. I les condicions són encara més dures per a centenars de desplaçats que no dormen en cap centre d'acollida, sinó pràcticament a la intempèrie, amb temperatures que a la nit són sota zero. És una crònica des de Belgrad d'Adolf Beltran.
El tancament fa un any de l'anomenada ruta dels Balcans ha deixat atrapades milers de persones a la capital sèrbia. No poden anar cap al nord i no volen tirar enrere. I les condicions són encara més dures per a centenars de desplaçats que no dormen en cap centre d'acollida, sinó pràcticament a la intempèrie, amb temperatures que a la nit són sota zero. És una crònica des de Belgrad d'Adolf Beltran.
"Amic meu" és un llibre iniciativa de l'Associació Open Cultural Center basat en els dibuixos i les reflexions dels nens refugiats al camp de Kherso, a Grècia. La seva coordinadora és la Maria Clapés, voluntària d'aquest camp. Al llarg de tota la setmana n'escoltarem alguns fragments en la veu dels nens i nenes del casal d'estiu del Foment Hortenc.
"Amic meu" és un llibre iniciativa de l'Associació Open Cultural Center basat en els dibuixos i les reflexions dels nens refugiats al camp de Kherso, a Grècia. La seva coordinadora és la Maria Clapés, voluntària d'aquest camp. Al llarg de tota la setmana n'escoltarem alguns fragments en la veu dels nens i nenes del casal d'estiu del Foment Hortenc.
