Esperant la llei trans: "Ens protegeix de la violència administrativa, no de la social"
La nova llei trans arriba al Congrés després de mig any de tenses negociacions i, tot i que garanteix la lliure autodeterminació de gènere, el col·lectiu dubta que posi fi a la discriminació
La Marta va canviar d'identitat fa pocs anys. Sempre s'ha sentit dona, però aconseguir que el seu DNI ho reculli va costar-li molta teràpia i molts tràmits:
"Va ser l'any 2016, després de dos anys de teràpia hormonal, de controls mèdics i de tot un tràmit burocràtic que fàcil, fàcil, no el recordo; és més, encara avui estic canviant coses de l'administració."
La nova llei trans, que ha començat la tramitació parlamentària aquest dijous, permetrà superar el tràngol administratiu i, per canviar el sexe al DNI, n'hi haurà prou d'anar al registre. Ja no s'exigiran teràpies, ni testimonis, ni tampoc un diagnòstic de "disfòria de gènere", considerat per l'OMS fins fa poc un trastorn.
Es reconeix així el dret a l'autodeterminació de gènere, des dels 16 anys.
El text inclou un termini de tres mesos entre que es demana el canvi al registre i es ratifica la decisió; i també es pot reclamar, als sis mesos, fer reversible la decisió i tornar a la menció registral de sexe que existia prèviament al document d'identitat.
Com poden fer canvis al DNI els menors de 16 anys
Els adolescents, de més de 14, hauran d'anar amb els progenitors al registre per canviar el sexe al DNI --caldrà el vistiplau de tots dos, amb l'excepció, lògicament, de les famílies monoparentals--, i dels 12 als 14, caldrà una autorització judicial.
Aquesta llei preveu també que els més petits puguin canviar de nom i reclamar que els anomenin per la seva nova identitat.
Les famílies de menors trans aplaudeixen que el legislador tingui en compte, per primer cop, els infants i adolescents trans, perquè fins ara la llei només preveia canvis registrals per majors de 18 anys.
Anna Valenzuela, presidenta de l'associació Chrysallis, que aplega més de 2.000 famílies a tot Espanya d'infants i adolescents trans, explica que la normativa estatal "obviava totalment la infància i l'adolescència, els menors trans ni existien ni se'ls esperava, quan la tossuda realitat és que sempre hi ha hagut persones trans i sempre hi seran, i a més, formen part de la meravellosa diversitat".
Estan contents dels avanços, però continuaran lluitant, diuen, perquè el text final de la llei canviï: exigeixen que cap menor hagi de comptar amb el vistiplau dels pares, ni molt menys d'un jutge, per fer un canvi de sexe al registre.
"No els hem de treure credibilitat, no estan demanant una Nintendo, una nina, no és una qüestió de gustos, és una qüestió de qui soc, només un mateix pot dir qui és."
Valenzuela afegeix: "Les famílies no sortim corrent ni a canviar un nom, ni a canviar la menció registral del sexe; la persona petita, o jove, fa el seu trànsit social; la família, l'escola, els amics... coneixen aquesta persona per la seva identitat de gènere i així es dirigeix a la persona, i passat un temps, la família va a un registre i demana un canvi de nom."
Les demandes que han quedat pel camí
Del document consensuat entre Podem i PSOE, després de moltes tensions, el col·lectiu LGTBI critica que perpetuï el sistema binari home-dona i també que deixi fora els migrants en situació irregular, tot i que permet fer el canvi de sexe als que no ho poden fer en el seu país d'origen.
Confien, però, que en la tramitació aquest dret s'acabi ampliant i arribi a abraçar els drets de les persones no binàries, perquè qui no s'identifiqui ni com a dona ni com a home, no hagi de reflectir la seva identitat sexual al registre.
Creuen també que la llei finalment pot arribar a reconèixer l'autodeterminació de gènere per a tots els menors i incloure la realitat de tots els trans d'origen estranger.
"Som optimistes amb què el text s'ampliarà", insisteix Lina Mulero, portaveu de la plataforma Trans*forma la Salut, que aplega una dotzena d'entitats.
Mulero destaca la importància de fer passos en el marc legislatiu per fer més avenços socials: "El que sempre diem: aquestes lleis són necessàries, però la resta l'hem de fer les persones".
Fins a quin punt la llei pot suposar un fre a les discriminacions?
Per Judith Juanhuix, que fa anys que la lluita pels drets dels trans, "aquesta llei ens protegeix de la violència administrativa que el mateix estat ha creat, però, en canvi, encara no ens protegeix de la violència social que patim les persones trans, sobretot les dones trans".
En el mateix sentit s'expressa Marta Reina:
"No és només el canvi de DNI hi ha moltes més coses i la societat no està preparada i és molt difícil treballar amb persones que et coneixen com a home, no, no estem preparats."
La nova llei ha de servir perquè les comunitats despleguin plans que arribin a protegir els drets de les persones trans. Catalunya n'és pionera en àmbits com la salut i l'educació, i ja prepara una llei pròpia.
Juanhuix fixa l'objectiu:
"Al final el què hem d'aconseguir és que per aquesta societat ser trans o no ser-ho sigui indiferent, ho estem aconseguint amb aquesta llei? Estem tirant endavant, però encara queda molta feina, les persones trans seguirem al carrer."
Una llei controvertida i molt discutida
Dins de les polítiques socials que impulsa el govern espanyol, la llei trans ha començat l'examen parlamentari amb un camí fet que no ha estat fàcil, ni s'espera que ho sigui tampoc al Congrés.
El PP i Vox hi han presentat esmenes a la totalitat, que es rebutjaran, però a partir d'ara el govern espanyol haurà de continuar lidiant amb discrepàncies internes sobre aquesta norma.
Ha costat molts mesos consensuar un text entre Podem i PSOE i ha tingut l'oposició fèrria de diversos sectors, entre altres, l'extrema dreta i alguns àmbits del feminisme.
Els més crítics consideren que la llei en tràmit pot possibilitar que hi hagi homes que aprofitin un canvi registral de sexe per beneficiar-se d'ajudes previstes per la dona, per exemple, o fins i tot, evitar una condemna per violència de gènere o ficar-se en espais protegits per la dona i fer-los mal.
Uns temors que tant pel Ministeri d'Igualtat com per als col·lectius LGTBI, no té raó de ser i que a més, els mecanismes de la llei, ja preveu evitar.
Lina Mulero contesta així a la polèmica:
"El problema és que basen la seva argumentació en les possibilitats del canvi de la menció registral de sexe, com si fos tan fàcil fer aquesta decisió, fer aquest recorregut, simplement per fer mal a alguna persona, això és una bogeria, això no ho farà ningú i si algú ho fa caurà el pes de la llei sobre aquella persona."
La llei trans també ha xocat en la seva elaboració amb les recomanacions del Consell General del Poder Judicial, com ara elevar fins als 18 anys el límit d'edat per fer lliurement el canvi de sexe al registre. També manté la prohibició de les teràpies de conversió de l'orientació sexual. Un veto que l'òrgan dels jutges considera que vulnera la llibertat individual.
