Esperanza Aguirre: tres dècades dedicades a la política
Esperanza Aguirre, presidenta del PP de Madrid des del 2004, va ser ministra d'Educació i Ciència entre el 1996 i el 1999 i de la Comunitat de Madrid des del 2003 fins ara. Ha estat la primera i única dona presidenta del Senat (1999-2002) i la primera presidenta d'una comunitat autònoma a Espanya.
RedaccióActualitzat
Esperanza Aguirre i Gil de Biedman, comtessa de Murillo i gran d'Espanya, va néixer a Madrid el 1952. Neboda del cèlebre poeta, Esperanza Aguirre és advocada i tècnic d'Informació i Turisme de l'Estat. Presidenta del PP de Madrid des del 2004, va ser ministra d'Educació i Ciència entre el 1996 i el 1999 i de la Comunitat de Madrid des del 2003 fins avui. Ha estat la primera i única dona presidenta del Senat (1999-2002) i la primera presidenta d'una comunitat autònoma a Espanya.
Gairebé tres dècades a la primera línia
Entra a la política de la mà de l'economista Pedro Schwartz. Aquest, impulsor de la Unió Liberal, era en aquells temps un dels pocs representants del liberalisme clàssic a Espanya. El 1983 és escollida regidora de l'Ajuntament de Madrid i ocupa el càrrec fins al 1986. Un any després abandona el Partit Liberal i ingressa a Aliança Popular, amb qui torna a ser regidora de l'Ajuntament de Madrid a l'oposició.
Mitjançant una moció de censura del ja anomenat Partit Popular i del Centre Democràtic Social contra l'aleshores alcalde socialista Juan Barranco, tots dos partits passen a governar a l'Ajuntament de Madrid i ella és nomenada regidora de Medi Ambient. El 1991 i el 1995 el PP guanya les eleccions amb majoria absoluta i ella ocupa diferents càrrecs a l'Ajuntament de Madrid.
Ministra d'Educació i Cultura d'Aznar
El 1996 fa el salt a la política estatal i es presenta a les eleccions al Senat per Madrid amb el PP. El nou president del govern espanyol, José María Aznar, la nomena ministra d'Educació i Cultura, càrrec que ocupa fins que el 1999 la substitueix l'ara president espanyol, Mariano Rajoy. Ella es converteix aleshores en la primera dona que presideix el Senat. El 2000 repeteix l'elecció per la cambra alta, però poc després hi renuncia per presentar-se a les eleccions a la Comunitat de Madrid.
Presidenta per dos trànsfugues
És el maig del 2003, uns comicis que guanya el PP, tot i que es queda a un escó de la majoria que sumen el PSOE i Esquerra Unida. Aquest govern bipartit d'esquerres, però, no serà mai realitat per la deserció des de les files socialistes d'Eduardo Tamayo i María Teresa Sáez, que passen al Grup Mixt. La decisió d'aquests dos trànsfugues converteix Esperanza Aguirre en presidenta del govern madrileny.
Després de l'escàndol de Tamayo i Sáez i davant la impossibilitat de formar un govern amb majoria absoluta, Aguirre fa repetir els comicis i obté, aquest cop sí, la majoria desitjada. A l'octubre es converteix en la primera presidenta electa d'un govern autonòmic d'Espanya, càrrec del qual serà reelegida el 2007 i que ostenta fins al 2012.
Gairebé tres dècades a la primera línia
Entra a la política de la mà de l'economista Pedro Schwartz. Aquest, impulsor de la Unió Liberal, era en aquells temps un dels pocs representants del liberalisme clàssic a Espanya. El 1983 és escollida regidora de l'Ajuntament de Madrid i ocupa el càrrec fins al 1986. Un any després abandona el Partit Liberal i ingressa a Aliança Popular, amb qui torna a ser regidora de l'Ajuntament de Madrid a l'oposició.
Mitjançant una moció de censura del ja anomenat Partit Popular i del Centre Democràtic Social contra l'aleshores alcalde socialista Juan Barranco, tots dos partits passen a governar a l'Ajuntament de Madrid i ella és nomenada regidora de Medi Ambient. El 1991 i el 1995 el PP guanya les eleccions amb majoria absoluta i ella ocupa diferents càrrecs a l'Ajuntament de Madrid.
Ministra d'Educació i Cultura d'Aznar
El 1996 fa el salt a la política estatal i es presenta a les eleccions al Senat per Madrid amb el PP. El nou president del govern espanyol, José María Aznar, la nomena ministra d'Educació i Cultura, càrrec que ocupa fins que el 1999 la substitueix l'ara president espanyol, Mariano Rajoy. Ella es converteix aleshores en la primera dona que presideix el Senat. El 2000 repeteix l'elecció per la cambra alta, però poc després hi renuncia per presentar-se a les eleccions a la Comunitat de Madrid.
Presidenta per dos trànsfugues
És el maig del 2003, uns comicis que guanya el PP, tot i que es queda a un escó de la majoria que sumen el PSOE i Esquerra Unida. Aquest govern bipartit d'esquerres, però, no serà mai realitat per la deserció des de les files socialistes d'Eduardo Tamayo i María Teresa Sáez, que passen al Grup Mixt. La decisió d'aquests dos trànsfugues converteix Esperanza Aguirre en presidenta del govern madrileny.
Després de l'escàndol de Tamayo i Sáez i davant la impossibilitat de formar un govern amb majoria absoluta, Aguirre fa repetir els comicis i obté, aquest cop sí, la majoria desitjada. A l'octubre es converteix en la primera presidenta electa d'un govern autonòmic d'Espanya, càrrec del qual serà reelegida el 2007 i que ostenta fins al 2012.
