Espiats per Pegasus s'organitzen per querellar-se contra els creadors, el CNI i la Guàrdia Civil

Sentinel Alliance és l'associació internacional que ha creat un grup de persones afectades pel programari espia Pegasus, amb el suport de diversos advocats especialitzats en aquesta qüestió. En formen part quatre empresaris tecnològics - Joan Arús, Jordi Baylina, Pau Escrich i Xavier Vives-, l'investigador Elies Campo i l'activista i empresari Joan Matamala; amb l'objectiu de "desemmascarar" i combatre l'abús que entenen que en fan els estats.

La primera acció que impulsarà Sentinel Alliance, com han explicat en la seva presentació aquest divendres a Barcelona, serà la presentació d'una querella contra els fabricants israelians dels programaris espies Pegasus i Candiru, i també contra el CNI, els serveis d'intel·ligència espanyols i la Guàrdia Civil. Com que no tenen clar els agents que van cometre el possible delicte es denunciaran els directors generals, Paz Esteban del CNI i Félix Azón, de la Guàrdia Civil.

Durant la presentació, també s'ha debatut sobre el documental "Surveilled", que explica la història de Pegasus. El documental l'ha dirigit el periodista de The New Yorker, Rowan Farrow, fill del cineasta Woody Allen. Els responsables de Sentinel diuen que amb aquest documental es demostraria que als Estats Units tenen més clara la perillositat d'aquests espionatges, que no pas a Europa i a Espanya.

En aquest documental es narren en primera persona els casos de persones espiades, com l'empresari Joan Matamala, l'exeurodiputat Jordi Solé, l'investigador Elias Campo i l'expresidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie.

Sentinel s'ha creat amb la seu a Suïssa perquè diuen que és un país on la seguretat jurídica i el respecte als drets humans estan garantits. Els seus responsables han animat  la resta d'espiats per Pegasus unir-se a aquesta plataforma. 

També han fet una crida als partits polítics catalans que tinguin un paper clau a Madrid a collar per aconseguir reformar les lleis de secrets oficials, vigent des del franquisme, la del CNI o la reformulació del delicte de terrorisme. Unes estructures sota les quals, diuen, els jutges s'emparen per evitar investigar casos d'espionatge com aquests que vindrien condicionats sota la premissa que l'Estat s'ha de defensar davant potencials riscos en contra seu. 
 

Mòbils d'una seixantena d'independentistes

Són alguns dels noms de la seixantena de persones vinculades al moviment independentista català que van ser espiades amb Pegasus, segons van fer públic l'abril del 2022 l'organització Citizen Lab i The New Yorker. És el que es va batejar com l'escàndol del Catalangate.

La llavors directora del CNI, Paz Esteban, va admetre haver espiat amb aval de la justícia 18 independentistes, enmig d'una polèmica que va acabar amb la seva destitució.

La llista d'espiats incloïa, segons es va saber després, l'expresident Pere Aragonès. Un espionatge pel qual s'està investigant Paz Esteban. També hi ha Josep Lluís Alay, cap de l'oficina de l'expresident Puigdemont; l'exdiputat de la CUP Carles Riera i l'exvicepresident d'Òmnium Marcel Mauri.

Ara bé, el primer cas conegut d'espionatge amb aquest programari va ser el dels mòbils de l'expresident del Parlament Roger Torrent, i de l'exregidor d'ERC a Barcelona Ernest Maragall.